El vicepresident de la Comissió i responsable d'Assumptes Econòmics, *Olli *Rehn, ha anunciat aquest divendres que demanarà noves retallades al Govern de Mariano Rajoy per garantir el compliment de l'objectiu de reduir el dèficit al 5,3% del PIB aquest any.
La quantia dels nous ajustos exigits per Brussel·les es concretarà el proper 30 de maig, una vegada que l'Executiu comunitari hagi examinat els plans d'ajust de les comunitats autònomes, la reforma bancària, i el programa d'estabilitat i reformes per 2013.
L'atur seguirà pujant durant els propers 2 anys malgrat la reforma laboral, fins al 24,4% en 2012
L'economia espanyola es contraurà un 1,8% aquest any i un 0,3% en 2013.
Espanya només aconseguirà reduir el dèficit públic del 8,5% al 6,4% aquest any i al 6,3% en 2013 si no adopta noves retallades, a causa de les desviacions en les comunitats autònomes i la seguretat social, segons les previsions econòmiques de primavera publicades aquest divendres per la Comissió Europea. Aquestes xifres queden molt lluny dels objectius pactats amb la UE del 5,3% en 2012 i del 3% l'any que ve.
Segons els càlculs de Brussel·les, l'economia espanyola es contraurà un 1,8% aquest any (el que suposa un fort empitjorament respecte al -1% que havia pronosticat al febrer) i un 0,3% en 2013. Els pronòstics de l'Executiu comunitari són lleugerament més negatius que els de el Govern, que preveu una reculada de l'1,7% aquest any i un creixement del 0,2% el que ve.
La nova recessió de l'economia espanyola, que es va iniciar en l'últim trimestre de 2011, aconseguirà la seva fase més àlgida durant la segona meitat d'aquest any, "la qual cosa reflecteix l'impacte a curt termini dels esforços de consolidació" fiscal, explica la Comissió. Així, durant els dos últims trimestres de l'any, Espanya es contraurà un 1,1%, enfront del decreixement del 0,3% entre gener i març i del 0,6% en el segon trimestre.
L'economia espanyola només tornarà a créixer en 2013, encara que a taxes molt baixes d'al voltant del 0,5% trimestral. I la Comissió avisa que la volta al creixement podria trigar encara més si hi ha més retallades. En tot cas, per al conjunt de l'any la taxa serà negativa per l'efecte arrossegui de l'any anterior.
L'atur seguirà pujant durant els propers dos anys malgrat la reforma laboral, fins a aconseguir el 24,4% de mitjana en 2012 i el 25,1% l'any que ve. "Tenint en compte l'actual debilitat de l'economia espanyola, aquesta reforma provocarà probablement un creixement més moderat (o fins i tot una reducció) dels salaris i més caigudes en l'ocupació a curt termini", avisa l'Executiu comunitari.
La inflació se situarà en l'1,9% aquest any i baixarà fins a l'1,1% en 2013, per sota de la mitjana de l'eurozona, "la qual cosa permetrà alguna millora en la competitivitat en matèria de preus".
AMNISTIA FISCAL.
Pel que es refereix a la previsió de dèficit, la Comissió explica que els seus càlculs tenen en compte la retallada de 10.000 milions d'euros en educació i sanitat, però no l'amnistia fiscal prevista pel Govern "a causa de la incertesa a l'hora d'estimar els ingressos addicionals que crearan aquestes mesures". "L'aplicació amb èxit de l'amnistia fiscal implicaria un millor resultat pressupostari que l'actualment benvolgut", assenyala Brussel·les.
L'Executiu comunitari assegura que amb les mesures adoptades fins ara "l'objectiu (de dèficit) del Govern central (per 2012) està a l'abast de la mà, però es preveuen desviacions per als governs regionals". A més, el sistema de seguretat social registrarà de nou dèficit a causa de la deterioració de les previsions per al mercat laboral. El nivell de deute públic d'Espanya pujarà al 80,9% aquest any i al 87% del PIB en 2013.
RISCOS A la BAIXA.
Brussel·les avisa que les previsions estan subjectes a considerables riscos a la baixa. "Una intensificació de la crisi de deute sobirà podria augmentar significativament la cosina de risc d'Espanya", afirma la Comissió.
"A més, una major deterioració dels balanços dels bancs podria tenir conseqüències negatives per al crèdit a l'economia real i per a les finances públiques", segons l'Executiu comunitari. Altres riscos són l'augment dels preus del petroli i una major taxa d'estalvi en les llars per por de la crisi.
Brussel·les obliga al Govern valencià a recuperar 265 milions d'ajudes il·legals a la Ciutat de la Llum
L'Executiu comunitari ha conclòs que 'cap inversor privat hauria acceptat invertir en els mateixos termes'
El finançament públic 'distorsiona la competència entre els principals estudis de cinema europeus'.
La Comissió Europea ha dictaminat aquest dimarts que les ajudes públiques de 265 milions d'euros concedides pel Govern valencià als estudis cinematogràfics de la Ciutat de la Llum (Alacant) són il·legals i per tant han de ser retornades pel beneficiari.
Després de realitzar una investigació en profunditat, l'Executiu comunitari ha conclòs que "cap inversor privat hauria acceptat invertir (a la Ciutat de la Llum) en els mateixos termes" que el Govern valencià i que el finançament públic "distorsiona enormement la competència entre els principals estudis de cinema europeus".
"No només no hi ha necessitat de gastar diners púbics per finançar a un nou operador cinematogràfic sinó que, a més, això penalitza als estudis ja existents i a possibles interessats a entrar al mercat, que han d'operar sense finançament públic", ha dit el vicepresident de la Comissió i responsable de Competència, Joaquín Almunia.
"En l'actual entorn econòmic, les conseqüències poden ser desastroses", ha agregat.
En 2008, després de rebre algunes queixes, la Comissió va obrir una investigació sobre les ajudes del Govern valencià a la Ciutat de la Llum. Sobre la base del pla original de negoci, les autoritats espanyoles van considerar que el suport públic no estava subjecte a les regles de la UE sobre ajudes d'Estat al·legant que un inversor privat hauria actuat en els mateixos termes.
No obstant això, la investigació de Brussel·les va concloure que el mercat d'estudis cinematogràfics a Europa és "molt competitiu", especialment després de l'entrada dels països de l'ampliació i de la implantació de nous grans estudis.
Per això, l'Executiu comunitari tenia "seriosos dubtes" que en aquest entorn es prengués la decisió d'invertir en un projecte lluny dels grans centres d'activitat audiovisual, com Madrid i Barcelona, atenent a consideracions comercials. Aquesta conclusió va ser recolzada per les consultes que va fer Brussel·les al mercat.
Tant una avaluació en profunditat realitzada per la Comissió com un estudi extern del pla de negocis van concloure que un inversor privat no hauria concedit el 100% del finançament per a la Ciutat de la Llum sobre la base del pla de negocis.
Per tant, Brussel·les considera que es tracta d'una ajuda pública, que solament podria justificar-se si persegueix un objectiu d'interès europeu, com el desenvolupament regional, econòmic i cultural. "No obstant això, Espanya no ha demostrat que els beneficis del projecte per al desenvolupament regional compensin les distorsions de competència generades per una quantitat tan alta d'ajuda pública", ha dit l'Executiu comunitari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS