Moltes felicitats a totes les Monserrat.No hi ha res impossible, perquè els somnis d'ahir són les esperances d'avui i poden convertir-se en realitat demà.

La Mare de Déu és mare de tots els pobles. A Catalunya,  ella es coneix com la moreneta de Montserrat, que des de les altures de la seva serra convida tothom a la santedat.Montserrat a Català, significa "muntanya serrada". Pren el seu nom per la forma de serra dels seus pics que són una formació molt original.
Encara que la devoció a la Verge Santíssima a Montserrat sigui, amb tota versemblança, bastant més antiga, consta, almenys, històricament que al segle IX existia a la muntanya una ermita dedicada a Santa Maria. El pare de la pàtria Guifré el Pilós la cedeix, juntament amb altres tres ermites de Montserrat, al monestir de Santa Maria de Ripoll. Serà un gran prelat d'aquest monestir, figura senyera de l'Església del seu temps, l'abat Oliva, qui segle i mig després, establint una petita comunitat monàstica costat de l'ermita de Santa Maria, donarà a la devoció l'impuls que l'ha de portar a la gran expansió futura.
El SantuariExisteix evidència històrica que en l'any 888 va ser establerta a Montserrat una capella dedicada a la Mare de Déu. Dos-cents anys més tard, el 1025, uns monjos Benedictins van establir un monestir allà i es van fer càrrec del santuari i de brindar hospitalitat als milers de visitants que viatgen enllà cada mes per honrar l'antiga estàtua de Ntra Senyora.La Verge de Montserrat va ser declarada santa patrona de la Diòcesi de Catalunya per Lleó XIII.S'acostumi visitar a la Verge en el seu santuari en aniversaris, jubileus i festes familiars. Hi ha un refrany que un home no està ben casat sinó fins que porta la seva dona a Montserrat.Els estimats calculen que el nombre de visitants anuals excedeix a un milió, que és una xifra estupenda si es té en compte que la muntanya no està situada prop de carreteres que desemboquin a ciutats importants, sinó que està apartada, fent de la visita o peregrinació gairebé un inconvenient premeditat.La comunitat benedictina aquesta actualment integrada (1998) per una vuitantena de monjos. Està dedicada a la pregària i al servei del santuari des de fa gairebé mil anys. Es pot participar en els actes religiosos: la missa conventual (11h.) i les vespres (18:45 h.).A més dels monjos viuen a Montserrat els Escolans, el cor de nens cantors més antic d'Europa. Se'ls pot escoltar cada dia la Salve i el Virolai (13h.), i un motet després de les vespres.Els catalans canten a la verge: "Rosa d'abril, morena de la serra, de Montserrat al cel. Il · lumineu la catalana terra, guiadnos cap al cel, guiadnos cap al cel."
 Un dels seus ermitans, Bernat Boil, va acompanyar Cristòfor Colom al Nou Món, convertint-se així en el primer missioner d'Amèrica. Un dels abats del monestir va ser Giuliano della Rovere, que va passar a ser Juli II, el papa del Renaixement per a qui va treballar Miquel Àngel. Tots els reis  van resar al santuari. Els Emperadors Carles V i Felip II  van morir amb espelmes beneïdes, portades del santuari, a les mans. El Rei Lluís XIV de França va fer que es resés a Montserrat per intercedir per la reina mare, i l'Emperador Ferran III d'Àustria va fer grans aportacions al monestir.
El 1881 va ser coronada canònicament la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Era la primera a Espanya que rebia aquesta distinció. El mateix Lleó XIII l'assenyalava com a Patrona de les diòcesis catalanes i concedia al seu culte una especial solemnitat amb missa i ofici propis. Fins llavors la festa principal del santuari havia estat la de la Nativitat de la Mare de Déu, el 8 de setembre. En realitat, aquesta solemne festa no havia de perdre el seu tradicional significació. Encara avui conserva el seu caràcter com de festa major, popular, del santuari. Però una nova festivitat, amb característica de patronal, venia a honrar expressament a la Santíssima Verge en la seva advocació de Montserrat. És la festa que no pot deixar de celebrar avui tot bon devot de la Verge negra. Situada al principi com a festa variable en el mes d'abril, després d'una breu fluctuació va quedar fixada per al dia 27.
LocalitzacióSituat aproximadament a 20 km al nord-oest de Barcelona, ​​al centre geogràfic d'aquesta part d'Espanya coneguda com Catalunya, el monestir i santuari es troben contra una muntanya no gaire comú, anomenada Montserrat, paraula catalana que significa "muntanya serrada", o tallada per una serra, a causa que les seves nombroses formacions de roca llueixen des de lluny com les dents d'una serra.A diferència de qualsevol altra muntanya al món, aquestes formacions, sent altíssimes, són llises i en forma de gegants dits d'una mà que s'eleva en oració. Semblarien com si les hagués tallat i format una mà prodigiosa. Aquestes muntanyes són una atracció perenne per als trepadors de muntanyes, que se senten reptats per la pujada gairebé perpendicular.El Santuari està situat en les altures i només ho depassen els pics alts. No obstant això, el monestir va patir una destrucció gairebé total durant la invasió Napoleònica. Aquesta destrucció la van completar encara més les guerres civils i els disturbis revolucionaris. Amb la profanació del monestir, els monjos es van mudar cap a altres fundacions, però van tornar amb vitalitat renovada, i en poc temps van acabar la reconstrucció.