L'etiquetatge en català

És altament positiva la moció presentada per Solidaritat, i aprovada fa pocs dies pel Parlament de Catalunya, en virtut de la qual el govern haurà d'exigir a les empreses l'etiquetatge en català i investigar i multar aquelles que es neguin a fer-ho. La part negativa és que el govern, tot i l'aprovació, no sembla gaire interessat a vetllar per aquest compliment. Val a dir que la Llei del Codi de Consum, malgrat que ja existia, no sols no es complia, sinó que es continua incomplint amb total impunitat. Per això té raó el diputat Uriel Bertran quan diu que la moció no fa res més que "ratificar el dret que tenim els catalans a viure i a consumir en la nostra llengua". La moció, tanmateix, va més lluny i, a banda d'instar el govern a impulsar una campanya que expliqui a les empreses l'obligació que tenen d'etiquetar, com a mínim, en català, fa que el Parlament s'obligui a si mateix a donar exemple comprant productes que estiguin etiquetats en aquesta llengua. Al capdavall, són moltes les empreses que malden per vendre els seus productes a l'administració i és important que aquesta exigeixi, a qui vulgui tenir-la com a clienta, el requisit imprescindible del compliment de la llei.

És vital que el govern entengui que no pot deixar sol el ciutadà en la defensa dels seus drets. Un dret, precisament perquè és un dret, no ha de ser demanat, ha de ser garantit. I la tasca de garantir-lo correspon al govern. És, per tant, el govern català qui ha de vetllar perquè la llengua pròpia de Catalunya no sigui discriminada i qui ha d'acabar amb la sensació d'indefensió que té la societat en aquesta matèria. "Si demano el full de reclamacions, de què em servirà? Com sabré que la Generalitat ha sancionat aquest establiment?", es pregunta molta gent en situacions de greuge lingüístic en llocs comercials. Sobretot tenint en compte que quan el denunciant torna a l'establiment al cap d'uns mesos, per comprovar quins efectes ha tingut el seu tràmit, veu que tot continua exactament igual, la qual cosa resulta molt decebedora.

Però encara bo, si només fos això. El problema és que aboca la societat a la desconfiança en el progrés de la seves denúncies i fa que assumeixi els greuges amb actitud submisa i resignada. I això esdevé un cercle viciós que envalenteix els infractors i fomenta encara més la discriminació. Benvinguda, consegüentment, la moció de Solidaritat i la seva posterior aprovació al Parlament. Ara només cal que el govern, demostrant que es creu allò que aprova, faci complir la llei i que els catalans, gràcies a això, en exigir la presència del català en l'àmbit comercial, demostrin el respecte que senten per la seva llengua i per si mateixos.