La Barcelonina Dolors Monserdà i Vidal (1845-1919) és l'escriptora catalana Que esdevé catalitzadora i Pol d'Entrada de l'Feminisme a Catalunya, alhora Que l'S'APLICA a la Seva producció Literària, Tot il 'estigma de Conservadora.
Sentit Amagar Defensa de la subordinació de la Dona a l'home (especialment al Marit) i Lluny de l'Cerca emancipació voltants UNA Millora lligada socials a l'estil de moral, entre altres coses-la solució de situacions de menysteniment empal.lideix (com la Situació laboral de les Obreres ), Que Lluny de perseguir la Independència Econòmica de la Dona OBRERES a l'Àmbit ports de la Defensa de drets de primeríssima AE relacionats Amb la Supervivència sense bàsica i la explotació. Interpreta El Feminisme (Estudi feminista, 1909) com UNA UNA Manera de «Treballar pèl millorament de la Dona, per a la Defensa dels Seus drets, pera protestar de les vexacions i de les injustícies de la FA Que es PROPIETATS, i, en fi, paper Perfeccionament de la Seva 1 Missió la Família ia la Societat. »La Seva Influència com una precursora de l'Feminisme és constata en la Difusió del Terme Entre la Societat Contemporània. Com observació Coromines a l'etimològic, és Tracta d'un Terme muda USAT cap al 1910 (acaba de L'endemà de l'Estudi feminista), què no apareix en elDiccionari ortogràfic de 1917. Per això, no és d'estranyar Que En El Diccionari de la llengua en general catalana (1932) La Primera Trobem com posada de Llarg de 'Feminisme' una «doctrina a Que socials concedeix à la capacitats Dona i drets reservats aletes ara ALS cases».
Davant les tendències del Feminisme liberal revolucionaris i (Europeu i nord-Amèrica), Dolors Monserdà OPTA paper conservador, Que serà El Feminisme Triomfant 1 pel Fet Casa Nostra d'Anar acompanyat de l'Anglès vistiplau dels Companys masculins. És Tracta d'un Feminisme Que Defensa La Dona Davant d'Abusos de Marit i d'Empresa, Sempre Amb la voluntat de mantenir l'orde social, establert, en què la Dona contínua especialitzada en l'Ofici de euga; l'educació Fomenta de les Dones en un desenvolupar AMB vistes més l'educació CORRECCIÓ nens dels i Poder Treballar (en especial en El cas de les Obreres, Que SERVEI DE RECURSOS HUMANS veuen obligades) A Oficis i Qualitat Dels principals Sota Condicions Millors, per tampoc esdevenir UNA rèmora en ques de solteria o viduïtat; tot plegat mentre Manté les Dones a l'Ideari Cristià i distanciades de la Lluita obrera.
Per legitimar el SEU Feminisme, Monserdà ha d'aconseguir la implicacions i el vistiplau social. Altrament la Seva acció no aniria més Enllà. Sap Que ha de bastir UNA teoria Que No devaluï la preeminència de l'Home, Que 'en per la burgesia admesa (Respondre ALS Objectius de classe), i Què és C fonamenti a La moral Cristiana com un Eix vertebrador De Relacions els econòmicosocials. No li cal recórrer al simulacre: ella mateixa no és anar més Permet Enllà de l'establert. L'sortida de les Accions Seves està un no transgredir la norma en La totalitat. El estirar les aletes d'un fil arribar UNA tensions Correcta. Utilitza l'Estratègia De recolzar Els plantejaments in Accions i d'cases als voltants d'un pensaments la doctrina cristiana assumits Pels coetanis
L'activisme Que l'escriptora expressada en Vida i Obres és compilació per escrit a els 2 assaigs Que configurin El corpus teòric considerat: El Feminisme a Catalunya (1907) i Estudi feminista. Orientacions per la catalana senyora (1909), en l'Evidència l'arrel i Cristiana Masculina assenyalada.
D'altra banda, l'Acció per defensar socials de la Dona recorre uns P. Ignasi Casanovas «qui in els inoblidables Seves Conferències, tanca en el SEU llibre valiós Acció de la Dona en la Vida Social, [...] ENS dice en la Plana 15: "Pels alts Més PRINCIPIS CRISTIANS, La Dona TÉ Dret i Obligació d'intervenir en l'Acció Social" »
Cases Altres Que influïren El Pensament de Monserdà fill del Pare Mir, un fugit El Paris de 1835, qui La introdueix a La Literatura de poesia dons DE (Massanés, Angela Grassi, Maria Mendoza Vives d'...) il 'Obra de Sever Catalina (sobretot La dona), com EXAMEN El Primer apologista Espanyol de la Dona.
Dolors Monserdà serveis va una dona moderna a Vida i Obra. Converteix La Dona a l'epicentre de la Seva creació artística, defuig El sentimentalisme per vehicles de les Nacions Unides adoctrinament socials Que vol incorporar al Sistema La Dona productiu Burges; atorga una lliçó congèneres, la Seva Vida, inquietuds i REALITATS UNA Entitat Pròpia, narra El cambio de la Societat (descriu la modernitat moral, social, econòmica i d'indumentària) i SERVEI DE RECURSOS HUMANS posiciona; creació Institucions focalitzades a els interessos de les Dones, la transformació de la Consciència i Societat Catalana dels participació Debats del moment, com El Dret de votants de la Dona i Defensa de la llengua catalana.
Entre les Agrupacions, Funda El Patronat de la Treballadora de l'Agulla, per aconseguir Millores en la Situació laboral ia la RETRIBUCIÓ, sobretot a els períodes de calma de les Treballadores, i, seguint Francès model L', Promou la Lliga de Compradors, en incentiva les Dones benestants Perque s'agrupin practiquin El consum responsable.
Defensa de la Llengua catalana i la Funció de la Dona com un conservadora de l'autenticitat de l'idioma, El bon Nosaltres I La Primera i Essencial MESTRA in Els primers anys de vida dels nadons, els arguments són adduïts per Monserdà licitants in articles com Periodística en obres de creació. Ara Bé, EL RADI d'Acció de la Dona Qaida relegat à la NETEJA del Mal parlar i els preguntes erudits i filològiques no apareixen a l'Escenari d'aquestes Publicacions. A la mateixa línia, l'admiració Intensa Activitat desenvolupada per Ivón l'ESCOP Amb la Lliga del Bon Mot.
El Traç de la reivindicació Lingüística no es podia Quedar al marge de les obres de creació. Escriu cançons infantils de Lletres Perque Cantin en castellano (VOT d'nadons) il 'Actitud Crítica de cambio de llengua per part de la burgesia o dels nous RICS Que SERVEI DE RECURSOS HUMANS PROTECCIÓ DE DADES dormir Fent-ne burla del malparlar Castellà Que en el ventilador ( La novel · la de Montserrat. Costums de l'Anglès nostres dies, La Quitèria, Buscant UNA ANIMA).
Monserdà sàvia Que trencava motllos, una dona escriptora Que No la tenia prou AMB bany Poemes els, Que s'atrevia AMB i AMB articles de la novel · les. Unes gens Obres ingenus, Que servirien Dels vehicles ideològics per difondre el SEU Pensament Entre les Dames.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS