divendres, 6 d’abril del 2012

Adéu a la Caixa d’Estalvis de la Generalitat de Catalunya


El model català de caixes ha Estat confiscat i liquidat, una manera més de castigar un país

Duran i Lleida no ho evita, Catalunya és quedarà sense caixes, el pseudònim Samuel Marchbanks model ja no Existeix, quedarà Tant Sols una gran entitat l'financera en forma de banc, anomenat "CaixaBank" amb majoria d capital, De moment, de l'antiga "la Caixa. "i Tot S'ha FET AMB 1 vergonyant silenci de la classe política, dels Líders Empresarials i Sindicals d'aquest país.
Adéu a la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya

A l'any 1931 Amb la reinstauració de la Generalitat Republicana, la caixa provincial de la Diputació de Barcelona va passar anomenar-se Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya i el pseudònim Samuel Marchbanks President a va ser en Francesc Macià, la dictadura la va retornar a la Diputació de Barcelona, i la democràcia i la mala gestió l'ha portat a la Seva van passar els fets. Una Catalunya independent i enfortiment mai deixaria perdre 1 patrimoni com aquest. Espanya ho fara AMB Bankia?

 La referència inicial la situem l'any 1926, Moment en Què neix la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona. Tal Com ens informa l'Enciclopèdia Catalana, esdevé 01:00 Institució creditícia fundada per la Diputació de Barcelona i encapçalada per Josep Maria Milà i Camps. La Seva finalitat s'emmarca en la captacions de recursos per invertir-els i contribuir aixi al Desenvolupament dels interessos Agrícoles, industrials i comercials de la província. L'origen, per Tant, és Troba a les necessitats del món industrial modern, i Tot i que en el segle XVIII és te Activitats assignades de possibles caixes d'Estalvi a Europa, no és Fins a Principis del segle XX que s'instauren a Catalunya.
 La Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona obri els Seves ports el 26 d'octubre de 1926, Concretament AMB una oficina situada Dins al Palau de la Generalitat, en aquells moments, seu de la Diputació de Barcelona. AQUESTA oficina, inaugurada paper rei Alfons XIII i AMB l'entrada al c / Bisbe de Barcelona, disposava Únicament d'un director, uns sotsdirector i dues Empleats.

Les Tasques de vigilància d'edificis restaurats, tal com és Pot comprovar a la fotografia, eren assignades ALS Mossos d'Esquadra, en aquells i aquelles Moment depenents de la Diputació, ja que esdevé aquest Organisme qui vol i és Pot permetre el pseudònim Samuel Marchbanks manteniment i assistència,.

Ben Aviat l'entitat l'convoca un concurs públic de cartells per la Seva publicitat, un dels guanyadors fou el cartellista Josep Alumà Amb la Seva pintura d'un mosso i un nen. La imatge del nen està inspirada, com en d'Altres de les Seves obres, AMB el pseudònim Samuel Marchbanks fill Jordi. Aquest dibuix va ser imprès en cartell però también és publica en format segell AMB l'Objectiu de fomentar l'Estalvi de les Famílies.

 L'any 1931, Amb la reinstauració de la Generalitat per la proclamació de la Segona República l'entitat l'canvia de nom, passant a dir-se "Caixa d'Estalvis de la Generalitat". És una època en què la Generalitat té, SEGONS l'Estatut de Catalunya de 1932, competència exclusiva sobre les caixes d'Estalvi i en aquells moments, la presidència de l'entitat l'ha de Càrrec de Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya . Són anys de Constants enfrontaments i CONFLICTES socials que explotin AMB l'arribada de la Guerra Civil espanyola. El President Lluís Companys, SUCCESSOR de Macià al capdavant del govern de Catalunya, nomena, el 26 de juny de 1936, en capità Frederic Escofet i Alsina comissari general d'ordre públic de Catalunya. En aquells i aquelles Moment, no NOMÉS els forces d'ordre són les Esquadres de Catalunya sinó también la Guàrdia Nacional Republicana, el Cos d'Investigació i Vigilància, el Cos de Seguretat i d'Assalt i Els Sometents Armats de Catalunya. Pel Què ens interessa a nosaltres, dir que les Esquadres Disposa d'uns 300 homes distribuïts per la província de Barcelona i comandats paper coronel Fèlix Gavarri i Hortet. S'identifiquen per una uniformitat basada principalment al la gorra de plat Amb els colors del Cos i les espardenyes AMB veta blava reglamentàries. No NOMÉS la Caixa d'Estalvis disposava amb protecció dels Mossos ja que el comissari Escofet va estendre la PROTECCIÓ al patrimoni històric El Pels desordres Públics Propis de l'època. Aixi, s'ordena la creació de petits escamots de Mossos per salvaguardar, no NOMÉS la Generalitat i al Parlament, sinó también Llocs emblemàtics com el Monestirs de Montserrat i Ripoll.
 Finalitzada la Guerra Civil, l'any 1939, l'entitat l'recupera l'antiga denominació de Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona, Tot i que en castellà, per descomptat, al trobar-nos en plena dictadura franquista. Són moments en que Els Mossos ja no Poden custodiar els Seves oficines ja que el Cos ha Estat dissolt i Els Seus Membres detinguts per els autoritats franquistes, Tot i que no Tots els efectius, ja que uns quants Mossos van marxar a França per acompanyar el president Lluís Companys o simplement per exiliar-se. Els Mossos que restaven a Catalunya forenses empresonats i sotmesos a un Procediment Sumaríssim per part d'un tribunal militar. Fruit dels consells de guerra forenses condemnats per un delicte d'Adhesió a la rebel embolic militar, no NOMÉS aquells que és van mantenir l'any 1936 fidels a la Generalitat sinó Tots aquells que havíen ingressat com a Voluntaris.
 No és Fins Els anys 1950 que és tornin a ver Mossos a Catalunya. El dia de Sant Jordi de l'any 1952 és reestableix el servei, Tot i que sorgeix més com a guàrdia decorativa de la Diputació de Barcelona que com a cos policial propiament dit. Per Tant, són molts Els historiadors que coincideixen a dir que aquest nou cos, de caràcter militar i AMB NOMÉS 40 efectius, te Poques semblances AMB aquells homes que havíen defensat la Generalitat a l'era republicana. Aquests "secció" de mossos te atribuïdes principalment la vigilància d'edificis restaurats VINCULATS Amb la Diputació de Barcelona, per aquest IA és fàcil TROBAR fotografies d'oficines bancàries de la Diputació i una petita presència de Mossos. Retornant a la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona, podem dir que l'any 1957 la seu central és trasllada a l'actual ubicació, l'edifici que anys enrera havia Ocupa'T el Banc d'Espanya a Barcelona. AQUESTA circumstància simplement fa palesa la bona marxa de l'entitat l', obrint unes expectatives de futur immillorables.
 Fent un salt en la història i situant-nos ja a els anys setanta, la caixa és converteix en una entitat l'financera moderna. Cal dir que disposa de diversos productes Financers per actuar en el mercat. L'any 1977 Decideix canviar de nom i passa a denominar-se Caixa d'Estalvis de Catalunya. Són anys de Grans Canvis per l'entitat l', Tant quantitatius com qualitatius, i de la recuperació de la Generalitat de Catalunya. Nomes l'any 1980 s'autoritzen 57 Noves oficines a 19 comarques catalans i disposen de 1704 Empleats. És en aquest Moment Quan els Mossos tornin a dependre de la Generalitat de Catalunya i dos anys més tard és convoquin 280 places de mossos. És l'any 1982, Quan Caixa Catalunya contínua la Seva expansionistes i obra els Seves primeres oficines a Madrid i València. L'any 1983, d'una banda, l'entitat l'instal la Els primers caixers Automàtics que permeten operar ALS Clients les 24 hores del dia, i de l'altra, la Llei 19/1983, de 14 de juliol, crea la Policia de la Generalitat.
 Les xifres de Negoci augmenten any rera any, Caixa Catalunya és va convertint lentament en una de les caixes catalans de referència. Aquest bonança econòmica de l'entitat l'l'porta a adquirir, l'any 1984, l'edifici modernista La Pedrera. Tres anys més tard, Amb la creació de la Fundació Caixa Catalunya, s'aprofita l'edifici per fertilit-ho la seu D'aquest ens.

Aquest Creixement sostingut de l'entitat l'l'ha dut a ocupar la Segona Posició en el rànquing de caixes catalans, des de l'any 1990, Posició que mantindrà si és duu a Terme finalment la Fusió anunciada a Finals de l'any Passat AMB les Caixes Tarragona i Manresa.

 

1 comentari:

  1. Si ara tampoc es pot dir traïdors als nostres polítics, Quan ho podrem fer. Serveixen al amo espanyol, que estan esporuguit o comprats o les dues coses........ Son capaços de vendre Catalunya al millor postor, eliminar el teixit industrial i comercial del nostre país, per fer el joc a les grans empresses que tenen seu a Espanya.
    Quan mes tenim que esperar per fotre un cop de puny a sobre la taula i fer-los fora i reclama d'Independència. No necessitem polítics aixi que viuen d'esquena al nostre país i nomes serveixen per omplir-se les butxaca i quan es jubilant tenen la barra de dir que ja no tenen arguments per no de manar la independència

    ResponElimina

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS