22 de MARÇ *dia INTERNACIONAL DE L'AIGUA

L'el marc del Fòrum Mundial de l'Aigua que s'ha celebrat a Marsella, la Unesco ha publicat un informe de 700 pàgines sobre l'estat dels recursos mundials. El seu principal autor és el bioquímic canadenc Richard *Connor, que en una entrevista amb *dpa adverteix de la pressió social i política a conseqüència de la falta d'aigua.
*dpa: Augment de la pressió poblacional, canvi climàtic, contaminació de l'aigua per la indústria i l'agricultura... Se'ns acabarà aviat l'aigua?

*Connor: En principi, tenim la mateixa quantitat d'aigua que fa una eternitat. Però hi ha una diferència important: la quantitat d'aigües subterrànies a la qual s'accedeix s'ha triplicat en els últims 50 anys. I aquestes aigües subterrànies no es renoven, sinó que flueixen en direcció a l'oceà i escassegen en les reserves.

*dpa: Què ha canviat des de l'últim Fòrum Mundial?

*Connor: En els últims tres anys, amb prou feines hi ha hagut canvis quant al cicle hídric global. El que s'ha accelerat és el canvi polític i social, i això té conseqüències directes en l'aigua i el seu consum. Un exemple: en 2010 va haver-hi sequera en el nord d'Europa i Àsia. El govern rus va decretar una prohibició d'exportar cereal, que dos mesos després va resultar que es van duplicar els preus de mercat. Alguns observadors sostenen fins i tot que aquest encariment del preu dels aliments va ser un dels detonants de la primavera àrab. I demostra la vinculació directa entre l'aigua i el que succeeix.

*dpa: Ha augmentat amb això el risc que esclatin guerres per l'aigua?

*Connor: No, no parlem de risc de guerra per l'aigua. Cada vegada hi ha més països que comparteixen la seva aigua. La cooperació en aquest sentit té avantatges per tots els implicats. Pensem per exemple en cinc països que comparteixin la llera d'un riu. Cadascun podria construir la seva pròpia presa per produir electricitat, o podrien unir-se, construir una central conjunta d'alt rendiment i repartir-se l'electricitat produïda. Això apropa als països econòmicament, i podria arribar-se als mateixos acords amb la seguretat alimentosa. Així funciona avui.

*dpa: Quines regions són actualment les més afectades?

*Connor: Depèn de quin risc ens referim. Sovint, es tracta de la connexió entre diners i aigua. Hi ha regions amb absoluta escassetat d'aigua -per exemple proper orient, el sud-oest d'Estats Units, Iemen o Afganistan- que simplement no tenen suficient aigua. I hi ha altres regions que tenen aigua però no tenen diners per utilitzar-la. Sud-àfrica només utilitza entre un tres i un quatre per cent del seu potencial per a l'energia hidràulica, mentre que Europa o Amèrica del Nord utilitzen el 60 per cent.

*dpa: Què opina de la creixent adquisició de terres cultivables a Àfrica per part de països com Xina o Aràbia Saudita?

*Connor: Es tracta d'un tema relativament nou. Com a afecta a les relacions bilaterals, i com a autor de l'informe sobre l'aigua, prefereixo no fer declaracions. Com a particular, diria que per els qui tenen diners però manquen de recursos hídrics, portar creixement econòmic a una regió amb recursos però que no es pot desenvolupar és una opció. La qüestió és quantes avantatges es reparteixen. L'adquisició de gegantesques superfícies de terreny pot veure's en la majoria dels casos com a adquisició d'aigua, doncs aquesta terra s'utilitza per plantar alguna cosa, i para això es necessita aigua. Encara que no es digui explícitament, implícitament es necessita definitivament sumar l'aigua a la terra per poder utilitzar-la.

*dpa: Organitzacions humanitàries han criticat l'últim informe mundial sobre l'aigua, qualificant-ho de col·lecció de generalitats. Què opina?

*Connor: Els varis autors de l'informe opinem que les organitzacions humanitàries no sempre són molt realistes i, sovint, tenen les seves pròpies motivacions. El que algunes organitzacions qualifiquen eventualment d'avorrit, jo ho crido neutralitat. Jo també tinc els meus problemes amb algunes organitzacions humanitàries. Crec que moltes preferirien que *tuvieramos més en compte el seu punt de vista. Però el nostre mandat és el que és.