dimecres, 5 d’octubre de 2016

Mentides de Francisco Franco. El "enviat de Déu" com "salvador de la tradició occidental cristià", "el primer estrateg del segle" que "no es va equivocar mai", el "arquitecte del miracle econòmic": les llegendes sobre Franco es van propagar a través de l'Església catòlica i les informacions oficials que es difonien obligatòriament als cinemes.












































Quaranta anys després de la mort de Francisco Franco, els historiadors s'esforcen encara a desmuntar els mites que el dictador espanyol va construir per reescriure constantment la seva història i eternitzar-se en el poder (1939-1975). El pla de Franco després de la Guerra Civil: "Descatalanizar el Barça.

"Franco va mentir sobre gairebé tot", assegura l'historiador britànic Paul Preston, considerat el gran especialista del franquisme, contactat per AFP a Londres. "Una de les seves majors mentides és que va salvar Espanya de la Segona Guerra Mundial, quan estava intentant constantment ficar-se en la guerra" del bàndol feixista, afegeix l'autor de la monumental biografia Franco.

El general va desencadenar amb un cop d'Estat la Guerra Civil espanyola (1936-1939), que va acabar guanyant amb l'ajuda decisiva de Hitler i Mussolini. "Espanya era un país dessagnat, abatut, era més un problema que una solució per a Hitler que es va irritar pel que ha demanat Franco" per entrar en el conflicte mundial, explica l'historiador espanyol Carlos Gil Andrés.

"Compte, quan hi va haver 47.000 persones que van anar a lluitar al front rus amb la Divisió Blava (amb els alemanys), no pots dir que Espanya no estava en guerra", afegeix el seu company Julián Casanova, coordinador de l'obra col·lectiva 40 anys amb Franco.

En els seus escrits, Preston descriu a Franco com un home "poc culte", "mediocre", amb un "enorme egocentrisme" i "una calculadora crueltat", animat per l'odi ferotge al separatisme, el comunisme i la maçoneria que volia eradicar del país.

La violència del règim era estructural, amb "almenys 50.000 persones executades en la dècada posterior al final de la guerra" i "centenars de milers de presos a les presons", assenyala Casanova. Però el militar va manifestar també, segons Preston, "una notable astúcia i intuïció" per adaptar-se a les circumstàncies.

El "enviat de Déu" com "salvador de la tradició occidental cristià", "el primer estrateg del segle" que "no es va equivocar mai", el "arquitecte del miracle econòmic": les llegendes sobre Franco es van propagar a través de l'Església catòlica i les informacions oficials que es difonien obligatòriament als cinemes. Algunes segueixen expandides, com la imatge de Franco com "un salvador dels jueus". "No era com Hitler, no va voler aniquilar tota la raça jueva però era molt antisemita", assegura Preston. "Va començar a obrir la mà pel que fa als jueus un cop caigut Mussolini, quan ja s'entreveia la possible derrota de l'Eix", diu.

"Hi ha un fullet publicat pel govern espanyol el 1947 dient que Franco havia ofert als jueus assentar-se a Espanya. Era mentida pura, el màxim que li oferia era el trànsit pel territori espanyol i amb moltíssims obstacles".

"Tota la meva vida és treball i meditació", va dir Franco el 1946. Però des de 1936 jugava a golf i més endavant es va aficionar a pescar en el seu iot o a costoses caceres durant les que adjudicava contractes governamentals.

En L'altra cara del Caudillo, l'historiador espanyol Ángel Viñas destrueix aquesta imatge de dirigent "auster i espartà". "Mentre els seus soldats morien a les trinxeres, patien fam i polls, s'estava fent milionari" amb al voltant de 34 milions de pessetes (388 milions d'euros el 2010) el 30 d'agost de 1940, explica Viñas a AFP.

L'historiador revela l' 'operació cafè': la venda el 1939 de 600 tones de cafè enviades per Brasil per finançar obres socials però els beneficis van anar a compte del dictador.

"El franquisme ha estat un dels règims més corruptes de la història d'Espanya", conclou Viñas. "No dic que Franco fos un lladre" perquè en la seva dictadura ell "era font de dret, les seves decisions eren llei, no podia fer res il·legal".

Com si fos un rei, Franco entrava a les esglésies sota pal·li i milers d'espanyols s'agenollaven al pas del seu vehicle, va constatar el 1939 un ambaixador nord-americà. "Tenia deliris de reialesa: el seu orgull exigia que només li succeís algú de sang reial", escriu Preston, desmuntant un últim mite: "la idea que havia previst i aprovat el paper que exerciria el rei Joan Carles a la transició cap a la democràcia ". Va ser el seu successor, instruït pel dictador, qui "va decidir no complir les tasques que Franco li va encomanar".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS