Catalunya i la seva exclusió de la Unió Europea . Davant d’un cas de secessió d’un territori o de la dissolució d’un Estat es plantegen nombroses qüestions objecte de regulació per part del Dret Internacional sota l’epígraf successió d’Estats. Una d’elles és la transmissió dels tractats internacionals. Bàsicament, la norma general estableix el principi de continuïtat dels tractats internacionals signats i ratificats per l’Estat predecessor als seus successors. Una Catalunya independent seguiria dins la UE .

Preguntat sobre si una Catalunya independent quedaria fora de l'Unió Europea,  "estan jugant amb nosaltres". "A Europa, el què són els aranzels, la lliure circulació de mercaderies, capitals, béns, etc. no depèn únicament de la Unió Europea. Depèn de nombrosos tractats, per exemple l'Espai Econòmic Europeu, de la Unió Duanera Europea, de Schengen". "Schengen no és un tractat constitutiu de la UE", recorda. Pel que fa als tractats multilaterals, Pont diu que "és tan senzill com fer una notificació de successió als membres dels tractats", però reconeix que pels "tractats constitutius d'organitzacions internacionals, com per exemple el Consell d'Europa o les Nacions Unides, sí que hauríem de demanar l'adhesió".

Ara bé, es pregunta "Què passa amb la UE?" i respon que "passen vàries coses". "Primera, ens hem de preguntar sí la UE és una organització internacional, perquè des del meu punt de vista no és una organització internacional com ho puguin ser les Nacions Unides. És una organització d'integració, és una confederació d'estats en formació ja d'entrada", afegeix. D'altra banda, Pont rebutja aplicar "una legislació que ve de l'any 78 i que a més a més ni França, ni Espanya, ni Itàlia, ni Alemanya han signat ni ratificat. Les úniques normatives que hi ha en successió de tractats constitutius d'organitzacions internacionals és una Convenció de Viena de l'any 78 que cap potència de les Nacions Unides ni d'Europa l'ha ratificada" explica. "Per tant no ens poden aplicar una cosa que no han ratificat" i "s'ha d'anar a buscar una solució política" conclou.

"La solució política és que Catalunya ha de signar l'acta d'adhesió de Catalunya a l'Unió Europea i negociar la seva participació econòmica, negociar la seva participació en el Consell de Ministres, al Parlament Europeu, etc", considera. "Mentre es negocia això [...] tota la legislació de la UE continuarà en vigor respecte dels catalans, respecte de les empreses catalanes i estrangeres que operen a Catalunya" i "per tant hi haurà una continuïtat en aquest sentit i una seguretat jurídica" .

Finalment,  que "d'una vegada per totes Espanya afronti el repte de la independència de Catalunya perquès es parla i es comenta que Catalunya pot quedar fora de la UE, pot quedar fora de Schengen, de l'Euro, però per què no ens diuen què passarà amb Espanya?"  "Si la independència de Catalunya és un cas de secessió amb extinció de la personalitat jurídica de l'Estat, els territoris espanyols no secessionats hauran de demanar també l'ingrés a la UE i a les Nacions Unides".

Segons ell, en el procés actual, "no estem davant de la secessió de Catalunya sinó davant de la dissolució d'Espanya" i "per tant els territoris que vagin quedant hauran de passar per allà mateix per on ens facin passar a nosaltres". De totes maneres, descarta aquest escenari i diu que "al final no passarà res de tot això" perquè la independència de Catalunya i la seva plena integració en l'ordre polític i econòmic internacional "és una qüestió que s'haurà de resoldre políticament".