La resignació i l'apatia són la gran victòria del capitalisme , però la gent està començant a desafiar el poder. De cop , molts han descobert que això és Matrix , que vivim en un gran engany .

Sí La por , la resignació i l'apatia són la gran victòria del capitalisme . Convèncer-nos que no hi ha res a fer , que no hi ha alternatives , que no podem canviar les coses és el gran triomf dels que manen . Però , justament , la gent està començant a desafiar el poder. La profunditat de la crisi i l'emergència del moviment dels indignats , i tot el que ha significat , han fet caure la màscara del sistema .

 Les definicions oficials de la realitat s'han enfonsat . De cop , molts han descobert que això és Matrix , que vivim en un gran engany . El pensament neoliberal ha quedat fortament desacreditat , encara que els seus valors de consumisme , egoisme i competència continuen molt arrelats . Per a la majoria de la població , encara que sigui de forma intuïtiva , queda clar que la crisi és responsabilitat del poder financer , i d'una classe política supeditada als seus interessos , i que ara ens passen a tots la factura .

 Ja no ens creiem les seves mentides . Veiem com el capitalisme acaba fent negoci amb cada un dels àmbits de la nostra vida quotidiana i converteix el dret a l'habitatge , a l'alimentació, a la sanitat , a l'educació ... en un privilegi .
A l'Estat espanyol , per exemple, cada dia es produeixen 532 desnonaments , mentre hi ha més de tres milions d'habitatges buits . A la gent se la fa fora de casa , se la deixa hipotecada de per vida i la banca continua guanyant diners a costa de l'empobriment i la misèria de les persones . Com s'expressa en tantes manifestacions : « No s'entén , gent sense casa i cases sense gent» .

 El dret a l'habitatge s'ha convertit en un negoci . I el mateix passa amb el dret a la sanitat ia l'educació . Es privatitzen els serveis públics perquè uns pocs treguin benefici a costa dels nostres drets . De fet , l'èxit del sector privat consisteix a deteriorar el sector públic , i així ho estem veient .
I amb l'accés als aliments passa el mateix : vivim en un món d'abundància del menjar , on es produeix més , si és possible , que en qualsevol altre període de la història . Segons l'ONU , es conrea suficient com per alimentar 12.000 milions de persones , i al planeta som 7.000 milions . Comptem, doncs , amb queviures suficients per a tots però , en canvi , gairebé una de cada set persones al món passa gana . Si no tens diners per pagar el preu cada dia més car del menjar o si no tens accés a la terra , a l'aigua ia les llavors per produir-la, no menges . Els aliments s'han convertit en una mercaderia .