dimecres, 21 d’agost del 2013

Els consellers de les elèctriques s'han repartit més de 180 milions des del començament de la crisi. En aquests cinc anys i mig de crisi, l'economia espanyola s'ha enfonsat, el rebut de la llum ha pujat més d'un 50% i el benefici acumulat per aquestes empreses ha superat els 44.000 milions d'euros mentre el ja famós dèficit de tarifa elèctric ha continuat la seva escalada. VEURE LLISTAT DE 20 CHUPOPTEROS MÉS.









Els membres dels consells d'administració de les tres majors elèctriques espanyoles (Iberdrola, Endesa i Gas Natural-Fenosa) han percebut una retribució global 180655000 d'euros des que va començar la crisi a Espanya, el 2008, fins al mes de juny .
Aquesta xifra, que supera els 30.000 milions de les antigues pessetes, inclou els emoluments rebuts pels gestors que, a més de ser consellers, ocupen els llocs de màxima responsabilitat en aquestes empreses en tenir el seu càrrec caràcter executiu.
Els consellers no executius (externs, dominicals i independents) han hagut de conformar amb només 54.230.000 d'euros entre els anys 2008 i 2012. A raó de 10.880.000 anuals (900.000 euros al mes) a repartir entre aquests vocals, que, com en la resta de cotitzades, són els que determinen la retribució del consell, a través de la Comissió de Retribucions de cada empresa, i el grau de dedicació a les companyies és molt inferior al dels membres de l'alta direcció i els seus primers espases, es limita a l'assistència a les reunions periòdiques del màxim òrgan de gestió i de les seves diferents comissions.
Les xifres, calculades a partir de les dades remeses per les companyies a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, il · lustren fins a quin punt surt a compte esdevenir conseller d'un sector els ingressos depenen, en bona mesura, que el depari el BOE i que en aquest període ha fitxat dos dels tres últims presidents del Govern (Felipe González i José María Aznar, encara que aquest últim no és conseller sinó assessor) ia un bon grapat d'exministres.
Per empreses, el repartiment d'aquestes sumes es salda amb un empat entre les dues primeres companyies del sector a Espanya, Iberdrola i Endesa.
La primera, sense que hi hagi hagut indemnitzacions per acomiadament en la seva primera línia de gestió (com a Endesa), ha retribuït al seu consell d'administració amb 67,8 milions en aquests cinc anys i mig de crisi, en què s'ha anotat un benefici acumulat de 15.928.000 d'euros.
L'elèctrica que presideix Ignacio Sánchez Galán és, amb diferència, la que millor ha pagat als seus vocals no executius: 27440000 d'euros en el període 2008-12, que és una mica menys de la meitat de les retribucions al Consell en aquest període (57 milions en total).
Per la seva banda, Endesa ha repartit 67 milions entre els seus vocals, encara que més de la meitat d'aquesta xifra (38,4 milions) es va abonar el 2009 en concepte d'indemnitzacions a consellers executius, després de les sortides de José Manuel Entrecanales (president d'Acciona i fugaç president de l'elèctrica) i l'exconseller delegat Rafael Miranda, a conseqüència de la presa de control per part de la semipública italiana Enel. La retribució dels consellers no executius d'Endesa en aquest període s'ha quedat a l'entorn dels 10 milions.
En aquests anys, l'empresa que presideix Borja Prado ha guanyat 20.000 milions d'euros, una xifra molt distorsionada per les plusvàlues generades per les vendes d'actius a E.ON i la pròpia Acciona, derivades també del procés d'opes sobre l'elèctrica.
La tercera empresa del sector, Gas Natural-Fenosa, ha repartit entre els consellers 45,8 milions, incloent-hi els 7,2 milions que va pagar al seu Consell Unión Fenosa a 2008, exercici en què la companyia va acordar la compra d'aquesta elèctrica a la constructora ACS. La retribució dels seus consellers no executius entre 2008 i 2012 ha estat de més de 17 milions d'euros.
Si es compta l'aportació de Fenosa el 2008, el benefici acumulat del grup que presideix Salvador Gabarró ha ascendit a gairebé 8.200 milions d'euros.
En aquests cinc anys i mig de crisi, l'economia espanyola s'ha enfonsat, el rebut de la llum ha pujat més d'un 50% i el benefici acumulat per aquestes empreses ha superat els 44.000 milions d'euros mentre el ja famós dèficit de tarifa elèctric ha continuat la seva escalada.
L'actual Govern ha retallat 6.000 milions de costos elèctrics per intentar canalitzar aquest forat i ha carregat bona part d'aquest ajust en el sector de les renovables (com demanaven les elèctriques). També ha introduït una regulació que, a la pràctica, pot aniquilar l'autoconsum (l'alternativa a les elèctriques tradicionals) abans de néixer.

1 comentari:

  1. Com s'entén que hi hagi dèficit tarifari i a l'hora hi hagin guanys???
    Se'ns pixen a la cara i diuen que plou!!!

    ResponElimina

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS