La sentència del TJUE dóna llum verda als jutges espanyols perquè paralitzin tots aquells procediments d'execució hipotecària en els quals considerin que les hipoteques signades pels afectats contenen clàusules o condicions abusives, com a interessos de demora o venciments anticipats del préstec. La fallada del tribunal europeu serà directament aplicable a partir d'ara i en els processos que estan vius, així com en les sentències pendents de dictar.
El que fins ara no ha aconseguit el Govern amb el codi de bones pràctiques per a la banca ni amb la paralització dels desnonaments entre els col·lectius més vulnerables, pot aconseguir-ho la justícia europea.
La sentència del TJUE respon a una consulta efectuada per un jutjat mercantil de Barcelona després d'una demanda presentada al gener de 2011 per un ciutadà contra *CatalunyaCaixa després de ser expulsat del seu habitatge, qui demana que s'anul·li una de les clàusules del préstec hipotecari i el procediment d'execució hipotecària.
A dia d'avui, la legislació espanyola no permet al jutge encarregat d'un procés d'execució hipotecària paralitzar-ho si considera que el contracte conté clàusules abusives ja que li impedeix entrar a valorar aquest tipus de qüestions. D'aquesta manera, una vegada iniciat el procediment, el jutge no pot ordenar la suspensió de l'execució o subhasta forçosa de l'immoble i, per tant, impedir que el deutor perdi l'habitatge.
De fet, l'afectat només pot al·legar el caràcter abusiu de les clàusules en un procediment separat, la qual cosa, tal com expliquen els advocats, sol succeir a posteriori, quan ja ha perdut l'habitatge. "En el procediment d'execució espanyol, l'adjudicació final d'un ben hipotecat a un tercer -com un banc- adquireix, en principi, caràcter irreversible. Per tant, si la decisió del jutge que conegui del procés declaratiu per la qual declari abusiva una clàusula d'un contracte de préstec –i, per tant, la nul·litat del procediment d'execució hipotecària– es pronuncia després que s'hagi dut a terme l'execució, aquesta decisió només pot garantir al consumidor una protecció a posteriori, merament *indemnizatoria, sense que la persona expulsada pugui recuperar la propietat del seu habitatge", explica el TJUE en el comunicat de premsa.
De fet, tal com reconeix la justícia europea, "la normativa espanyola enumera els motius, molt limitats, pels quals un deutor pot oposar-se al procediment d'execució hipotecària". I afegeix que "entre aquests motius no figura l'existència d'una clàusula abusiva en el contracte d'un préstec hipotecari".
Un situació que donarà un gir de 180 graus ja que el que acaba de dictaminar el TJUE és que el sistema espanyol de desnonaments és il·legal i ho ha fet basant-se en el dictamen de l'advocada general del Tribunal, Juliane Kokot, les opinions del qual se segueixen en el 80% dels casos. Kokot ja va fallar al novembre de l'any passat que la norma espanyola no s'ajusta a la legislació de la UE, ja que no garanteix als clients una protecció suficient enfront de clàusules abusives en les hipoteques.
L'advocada general va insistir que el jutge ha de tenir la possibilitat de suspendre l'execució forçosa fins que s'hagi comprovat el caràcter abusiu d'una clàusula contractual, de manera que s'impedeixi que el procediment executiu creu en perjudici del consumidor una situació que, posteriorment, sigui de molt difícil o impossible reparació.
Una fallada condemnatòria del TJUE obligaria al Govern de Mariano Rajoy a modificar la legislació vigent, la qual cosa ha provocat que el PP hagi retardat la tramitació del projecte de la llei antidesahucios -que s'aglutinarà amb la iniciativa legislativa popular (ILP) de dació en pagament- almenys fins a conèixer l'opinió de Brussel·les sobre aquest tema.
Interessos de demora i venciment anticipat de tot el préstec
De fet, en considerar el TJUE que la legislació espanyola va en contra de les lleis europees, els jutges espanyols podran entrar a valorar el caràcter abusiu o no dels polèmics interessos de demora que la banca aplica quan un hipotecat no pot fer front al pagament de la seva hipoteca. Aquests interessos varien d'unes entitats a unes altres, però oscil·len entre el 20% i el 30%.
Precisament, els jutges madrilenys es van reunir fa un mes per intentar determinar a partir de quin percentatge es considera abusiu l'interès que estan aplicant els bancs a l'hora de reclamar els deutes als seus clients hipotecaris. Cal recordar que la Llei de Crèdit al Consum determina com a inacceptable la imposició d'un interès de demora que sigui superior a 2,5 vegades l'interès legal dels diners, si ben no estableix un topall per als préstecs hipotecaris. No va haver-hi acord.
També el Govern ha pres cartes en l'assumpte: ha decidit limitar els interessos de demora a tres vegades el tipus d'interès legal dels diners, que en 2012 va ser del 4%. La mesura s'inclou dins del projecte de llei de mesures urgents per reforçar la protecció dels deutors hipotecaris, però no tindrà caràcter retroactiu.
El que també posa en dubte la justícia europea és que una entitat pugui donar per vençut tot el préstec hipotecari, encara que solament s'hagi produït l'impagament d'una quota.
Una altra de les clàusules que es qüestiona és aquella que permet a l'entitat financera determinar de manera unilateral l'import del deute. El dictamen de l'advocada europea assenyalava que el consumidor afectat no pot qüestionar la legitimitat d'aquesta quantia durant el procés de desnonament i que només pot fer-ho a través d'un procediment judicial separat que no ho frena i la resolució del qual es produeix sempre després d'haver perdut l'habitatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS