diumenge, 3 de febrer del 2013

La història de Luis Bárcenas explicada per membres de l'aparell del PP: Rajoy li va nomenar tresorer, Fraga va ser qui el va ficar en el partit el 1982, any en què va ser nomenat gerent.




Luis Bárcenas ha protagonitzat una història d'amor-odi amb totes les cúpules del PP. Ja des que va arribar, abans del Congrés de refundació de 1989, hi va haver un sector crític amb ell. Sobre el seu nomenament com a tresorer, persones de l'aparell del partit expliquen que Rajoy ho va decidir com "un gest" cap Manuel Fraga, que havia estat el seu padrí.
Segons expliquen  dirigents i membres de l'aparell del PP, Luis Bárcenas sempre va tenir detractors dins del partit, ja que "mai es va guanyar la confiança de tots".
No obstant això, els intents que hi va haver, per part d'alguns dirigents, d'apartar de la gestió dels diners van resultar infructuosos. "Sempre aconseguia tornar, gràcies a l'autoritat del cercle més proper a Manuel Fraga", expliquen.
Aquesta influència "ha provocat que sempre hagi estat allà, des dels orígens del PP fins que es va destapar el 'cas Gürtel'".
El seu primer càrrec: gerent
Luis Bárcenas va arribar al partit el 1982, any en què va ser nomenat gerent de la llavors Aliança Popular. El president de la formació, Manuel Fraga, li va atorgar aquest càrrec, de gran rellevància, assessorat pel seu amic i persona de confiança Luis Sanchís, el tresorer.
Les fonts consultades per ECD asseguren que "ja aleshores Bárcenas va aixecar molts recels dins del partit: era una persona de tracte difícil, però a més no se sabia molt bé d'on venia".
Un dels que van desconfiar més va ser el secretari general del partit en aquella època, Arturo García-Tizón. L'avui diputat del PP per la província de Toledo va aconseguir finalment que abandonés el càrrec el 1987: "García Tizón va pactar amb el propi Bárcenas la seva marxa, aconseguint així evitar una 'guerra interna' en el partit". El successor va ser Juan Àvila.
Constants entrades i sortides
Els dirigents que havien desconfiat d'ell van veure com Bárcenas retornava al partit després del congrés de refundació. El nou tresorer, Rosendo Naseiro, que havia succeït a Àngel Sanchís, va aconseguir convèncer Fraga perquè tornés a comptar amb ell.
Segons les fonts consultades, el president i fundador es va fiar de Naseiro, "a qui coneixia bé per haver estat veïns a Villalba", i no li van entrar dubtes tot i els problemes posteriors que va tenir amb la Justícia el tresorer: "Naseiro va ser arrestat als pocs dies del congrés i va quedar en presó preventiva ", recorden.
El 1993, amb Bárcenas com a gerent, arriba a la tresoreria del partit Álvaro de Lapuerta, que es mantindrà en el càrrec fins al 2008.
En aquest període, segons les informacions del diari El País, és quan es va dur a terme la comptabilitat en 'B' i el pagament de sobresous a la cúpula del partit.
No obstant això, les fonts consultades asseguren: "Mai vam tenir constància d'això. Encara que és veritat que seguia existint cert recel amb Bárcenas ".
Rajoy li va nomenar tresorer per agradar a Fraga
Malgrat la desconfiança que Bárcenas provocava a alguns dels dirigents del PP, Mariano Rajoy va decidir nomenar tresorer en substitució de Lapuerta, deixant la gerència del partit a Cristóbal Páez.
Els dirigents i membres de l'aparell del partit consultats per ECD relaten que "Rajoy va prendre aquesta decisió com un gest, una deferència, cap Manuel Fraga, que sempre va confiar en ell i li va ficar en el partit avalat per les seves més íntims col · laboradors".
"Va utilitzar el càrrec per afavorir Sanchís i Naseiro"
Les fonts citades asseguren que "Bárcenas tampoc es va oblidar de qui l'havien ajudat des del principi en el partit, i sempre es va mostrar disposat a utilitzar la seva influència, primer com a gerent i després com a tresorer del PP, per ajudar a Ángel Sanchís i Rosendo Naseiro ".
Des del PP recorden com Sanchís es va centrar en el seu negoci a l'Argentina després de sortir airós d'un cas de finançament irregular del partit en els 80, i com el va ajudar Bárcenas.
Des que va abandonar el partit, "Àngel es va dedicar a la plantació de llimones a la finca que tenia a Argentina, i per la qual han passat des Gerardo Díaz Ferrán als presidents de l'ONCE i d'Aerolíneas Argentinas. Quan va aconseguir un contracte amb Coca-Cola va guanyar molts diners, i part d'ell sembla que va ser enviat a Suïssa a través de Bárcenas ", diuen les fonts consultades.
A més, "Sanchís també va comptar amb el suport de Bárcenas per utilitzar el partit com a plataforma per impulsar acords de diverses administracions locals amb l'empresa de mobiliari urbà relacionada amb la seva família".
Quant a Naseiro, "els seus negocis amb els quadres, molts d'ells adquirits després per l'Estat, van permetre a Bárcenas moure grans quantitats de diners, en ser el 'aconseguidor' dels contractes. La majoria d'aquestes guanys estan també, pel que sembla, en els comptes de bancs suïssos ".
Durant la investigació del 'cas Gürtel', Bárcenas va ser acusat d'una suposada falsa operació de compra de dos quadres el 2002, per a la qual hauria sol · licitat un préstec bancari de 325.000 euros, i en què va comptar, suposadament, amb la col · laboració del propi Rosendo Naseiro.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS