Sens dubte la crisi afecta a l'economia espanyola i s'han de prendre mesures per recuperar el creixement. Però en tot caso la dificultat major del finançament dels serveis públics ve precisament d'un model fiscal poc eficient i injust. Espanya té uns ingressos fiscals 9 punts més baixos que la UE. Aquesta enorme diferència, equivalent a 90.000 milions d'euros, es deu sobretot al frau fiscal, i també a la menor tributació de les rendes del capital (societats). És urgent una harmonització dels nostres ingressos fiscals amb la UE i un pla de lluita contra el frau fiscal. Si no es recapten els impostos d'uns pocs que evadeixen més de 70.000 milions, què passaria si tots deixéssim de pagar? El dèficit públic a Espanya no és perquè ha més despesa pública del que pot permetre's aquest país, sinó perquè hi ha menys ingressos fiscals de les rendes molt altes pel frau fiscal.
D'altra banda, encara que tingui menor importància “qualitativa”, s'està plantejant també augmentar la provisió privada de la sanitat de finançament públic, augmentant els esquemes de *PFI, PPP, concerts, etc. És veritat que la provisió privada de sanitat pública és comuna en altres països; però com sabem aquest esquema és menys eficient, més car per a la mateixa prestació (Alemanya, França, EUA). I llavors sí que afecta als drets de les persones, perquè si es manté la restricció de despesa sanitària públic total, això implica menys serveis per a les persones, o menys qualitat per servei. La provisió privada no tindria impacte negatiu si no hi hagués restricció de despesa i poguéssim gastar el mateix que França o Alemanya per persona (un 32% més). Però si la despesa és menor que l'actual, la gestió privada conduirà a una pèrdua de qualitat dels serveis sanitaris públics.
A més d'intentar guanyar diners amb la gestió de serveis públics, l'inversor privat actual busca una altra font de beneficis. En aquest nou capitalisme financer la generació dels beneficis més importants no és per la producció de béns i serveis (el valor d'ús), sinó per la compra-venda (el valor d'intercanvi). De tal manera que el gestor pot generar beneficis als especuladors fent que creixi l'expectativa de guany i venent una empresa a millor preu que quan la va comprar. Aquest fenomen que ocorre en qualsevol sector de l'economia, en el sector sanitari pot fer més dany, en afeblir una estructura de provisió de serveis que costa molt crear (formació, procediments, cultura organitzativa, qualitat…), però que és fàcil destruir.
L'efecte immediat d'aquestes mesures és la deterioració de la qualitat dels serveis sanitaris públics. Un indicador d'aquesta deterioració és el menor temps d'atenció als pacients (per la disminució de plantilles); un altre és que el temps d'espera per rebre atenció no urgent s'ha duplicat en el *SNS i en algunes CCAA s'ha multiplicat per 10. Aquests retards indueixen a les persones amb més possibilitats econòmiques a buscar atenció en la medicina privada.
El sector sanitari privat pot beneficiar-se d'una ampliació de 10 a 15.000 milions d'euros. Però, a més i sobretot, el nou capitalisme financer vol especular en un sector de 70.000 milions d'euros per obtenir beneficis a curt termini impulsat per les polítiques del Govern actual. Cal generar un contrapès suficient en la societat (sindical i polític) per frenar aquesta deriva i buscar un equilibri assenyat que garanteixi una bona sanitat per a tots, ara i en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS