Catalunya independent a la UE. No cal un referèndum ni una consulta per declarar la independència, des del moment en què el Parlament català demanés la independència, demanés l’ingrés a Nacions Unides immediatament i, donat la jurisprudència del cas Kosovo, seria admesa com a Nació independent

La premissa de partida és l'ampliació interna, ja que Catalunya és en realitat un territori Europeu, i entenem que ni Catalunya ni la resta de territoris de l'Estat Espanyol, han de sol·licitar l'admissió a través del tractat de la UE.

Es tracta de l'anomenat dret de successions d'estats. En aquests sentit seria d'aplicació bàsicament a part de la jurisprudència del Tribunal de La Haya, la convenció de Viena del 1978, sobre successions d'estats que va entrar en vigor el 1996, sense perjudici de les resolucions de consell d'experts jurídics de dret internacional públic del Consell d'Europa (CADHI), l’article 34. Així, l'article 34 i 35 de la convenció de Viena diu el següent:

Article 34.1. Quan una part o parts del territori d'un Estat se separin per formar un o més Estats, continuï o no existint l'Estat predecessor:

a) Tot tractat que estigués en vigor en la data de la successió d'Estats respecte de la totalitat del territori de l'Estat predecessor continua en vigor respecte de cada Estat successor així format;

b) Tot tractat que estigues en vigor en la data de la successió d'Estats respecte només de la part del territori de l'Estat predecessor que hagi passat a ser un Estat successor continuarà en vigor només respecte d'aquest Estat successor.

2. El paràgraf 1 no s'aplica:

a) Si els Estats interessats convenen en una altra cosa, o

b) Si es desprèn del tractat o consta d'una altra manera que l'aplicació del tractat respecte de l'Estat successor seria incompatible amb l'objecte i la finalitat del tractat o canviaria radicalment les condicions de la seva execució.

Situació en cas que un Estat continuï existint després de la separació de part del seu territori

Article 35. Quan, després de la separació d'una part del territori d'un Estat, l'Estat predecessor continuï existint, tot tractat que en la data de la successió d'un Estat estigués en vigor respecte de l'Estat predecessor continua en vigor respecte de la resta del seu territori, llevat:

a) Que els Estats interessats decideixin alguna altra cosa;

b) Que consti que el tractat es refereix només al territori que s'ha separat de l'Estat predecessor, o

c) Que es desprengui del tractat o consti d'una altra manera que l'aplicació del tractat respecte de l'Estat predecessor seria incompatible amb l'objecte i la finalitat del tractat o canviaria radicalment les condicions de la seva execució.

Participació en tractats que no estiguin en vigor en la data de la successió d'Estats en cas de separació de parts d'un Estat.

La interpretació d'aquests articles deixa clara la possibilitat de la successió catalana en el si de la UE. És més, l’Estat, que va ingressar l'any 1986 a la UE, España, en el moment de la secessió de Catalunya (hipotètica) esdevindria un nou estat, perquè no seria el mateix estat, sense Catalunya, que va ésser admès. I si Catalunya ha de demanar l'admissió, per la mateixa regla de tres, la nova Espanya també ho hauria de fer.

La possibilitat d'eixir de la UE és certament molt complicada, avui dia regulada pel tractat de Lisboa. No entrarem en les dificultats en detall però sí que s'estableix unes negociacions amb el Consell Europeu. Prova d’això és la difícil negociació que va tenir Groenlandia per sortir de la UE, pel tema pesquer que finalment ha quedat com un estat associat, ratificat per tots el membres de la Unió.

Un cas similar d'ampliació interna, es va donar amb la República Democràtica Alemanya, que al unir-se a la República Federal Alemanya va passar a ser membre de ple dret de la UE, seria un cas al inrevés.

Un últim punt, segons el dictamen de l’acord internacional de justícia, sobre la conformitat del dret internacional sobre la declaració unilateral d'independència de Kosovo, realitzat pel Parlament de Pristina (capital de Kosovo), cal tenir en compte que en aquest cas aquest territori estava gestionat per les Nacions Unides (resolució 1244/99 al Tribunal va fallar que era ajustada a dret Internacional).

Conclusions
S'estableixen, per tant, dues conclusions:

1. En l'hipotètic cas de què Catalunya fos un estat independent, passaria a ser un estat nou de la UE i també la “nova Espanya”.

2. No cal un referèndum ni una consulta per declarar la independència, des del moment en què el Parlament català demanés la independència, demanés l’ingrés a Nacions Unides immediatament i, donat la jurisprudència del cas Kosovo, seria admesa com a Nació independent, i els conflictes que puguin haver amb la “nova España” s'haurien de resoldre per les regles del dret internacional, d'estat a estat.