El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha advertit al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que podria arribar a cometre un delicte si tira endavant "un acte il · legal" com convocar un referèndum secessionista, encara que ha aclarit els casos perquè això fos així, i ha afegit que el dirigent nacionalista ho sap perfectament.
"Si hi ha un acte il · legal per part d'una persona, no crec que calgui castigar els ciutadans catalans. A qui caldrà exigir responsabilitats és a aquesta persona", ha assenyalat el ministre en una entrevista a La Sexta, recollida per Europa Press .
Ruiz-Gallardón s'ha pronunciat així preguntat per la possible aplicació de l'article 155 de la Constitució, que obre la porta a la suspensió de l'autonomia d'una Constitució.
Ha exposat que per a això hauria de produir primer la intervenció del Tribunal Constitucional, "un requeriment suspenent un acte de govern que no s'adeqüés a la Constitució".
Després, ha afegit, hauria de donar-se una "rebel · lia" davant d'aquesta resolució de l'alt tribunal, "que no es acatase" i es convoqués la consulta.
En aquest cas, es produiria "un acte il · legal" del que seria responsable el seu autor, ha concretat.
Com que aquesta previsió legal ja existeix, Ruiz-Gallardón ha restat importància al fet que el Codi Penal no reculli expressament com a delicte la convocatòria il · legal d'un referèndum: "Qualsevol càrrec públic que actués en contra d'un manament d'un tribunal, inclòs el Constitucional, estaria cometent un delicte ", ha recalcat.
CONSULTA, "NI"
Ruiz-Gallardón ha demanat en qualsevol cas no entrar en aquest "terreny", que és el d'Artur Mas, el de suposar què passaria "si ell fes el que sap que no pot fer", i ha recordat que el dirigent nacionalista està en campanya, el que segons la seva opinió, pot explicar moltes de les coses que està dient.
Ha insistit que el Govern es manté en demanar el respecte a la llei, el seu compliment, i que per aquest motiu no pactarà amb el Govern català cap fórmula de consulta, que afecta la sobirania nacional ni permetrà que aquesta es produeixi "en cap concepte. No ho permet la Constitució ", ha recalcat.
El dirigent popular ha defensat que a Catalunya viuen milers de persones que no volen "renunciar a una de les seves identitats" i que "Espanya no s'entén a si mateixa sense Catalunya".
"Si sortís, desapareixia Espanya, el resultant seria una altra cosa", ha abundat.DEMOCRÀCIA DAVANT LEGALITAT
El ministre de Justícia ha recalcat també que no s'està produint al seu judici un enfrontament entre el principi democràtic i el de legalitat, en el sentit que el primer ha de prevaler sobre el segon quan ambdós xoquen.
"A Espanya no s'estan confrontant aquests principis. La Constitució neix de la voluntat de tots els espanyols. La sobirania és un valor compartit, sobre la sobirania no es pot pronunciar una part, s'ha de pronunciar el tot", ha tornat a defensar , per assegurar també que "el gran avanç de la democràcia" és situar la sobirania al poble, no als territoris.
Preguntat per la conversa entre el Rei i el president del Govern en la celebració del 12 d'octubre, Ruiz-Gallardón ha demanat "no barrejar" al senyor Joan Carles amb aquestes qüestions "ni moltíssim menys fer interpretacions".ESGLÉSIA CATALANA
Ruiz-Gallardón ha estat preguntat també per les declaracions del bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, que l'Església catalana donaria suport a la independència.
El ministre ha respost primer que es tracta d'una opinió personal perquè l'únic pronunciament de l'Església sobre això és el de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i ha defensat el dret d'un bisbe a opinar.
A continuació, ha subratllat que aquest assumpte té la suficient rellevància com per evitar "construir tesi en funció de declaracions soltes en un programa de ràdio".
"És un debat ampli en el que tothom pot i ha de dir el que vulgui, però estem parlant d'alguna cosa que mereix donar-li la importància", ha afegit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS