Ho diuen totes les enquestes pre-electorals: un de cada tres catalans han arribat a la precampanya del 25N sense tenir el seu vot decidit. Es tracta, sens dubte, del major nombre d'indecisos de tota la història electoral de Catalunya, molt per sobre de la seva mitjana (21%). El comportament d'aquesta porció de l'electorat serà essencial per decidir-majoria absoluta de CiU i, per tant, l'evolució del procés sobiranista. Però, qui hi ha darrere d'aquest col · lectiu? Què podem esperar d'ells? En aquesta breu anotació intentaré aportar algunes idees.
El vot ocult ha estat tradicionalment del PP
Si mirem les enquestes electorals catalanes en perspectiva històrica, podem observar un fenomen persistent en el temps: les enquestes tendeixen a subestimar el vot al PP. A excepció de les eleccions de 1984, el PP sempre ha obtingut un percentatge més gran de vots del que reflectien les enquestes. Molts investigadors han considerat que darrere d'aquestes dades s'amaga l'existència del vot ocult. Des d'aquesta perspectiva, l'electorat del PP tindria una major propensió a reservar les seves preferències polítiques i no revelar el seu vot a les enquestes.
De fet, no es tracta d'un fenomen exclusiu de Catalunya. Alguns investigadors com Ignacio Urquizu s'han adonat de la seva existència a la resta d'Espanya. En concret, les investigacions han suggerit que els votants del PP han tingut tradicionalment majors inconvenients a declarar el seu vot en públic a causa de la mala imatge del partit per la seva vinculació amb el passat franquista. El vot ocult al PP a Espanya va ser particularment rellevant durant la dècada de 1980 i part dels 90, però totes les dades indiquen que la seva importància s'ha anat reduint després del pas d'Aznar per la Moncloa.
Contràriament al que ha passat a Espanya, el vot ocult al PP a Catalunya ha seguit vigent fins al 2010. No és difícil trobar els motius. El PP segueix recollint una pèssima imatge a Catalunya. Per exemple, el 53% dels catalans asseguren que mai votarien el PP, un percentatge que representa el doble respecte a la resta d'Espanya. Es tracta d'un elevadíssim rebuig al PP que només és superat pel País Basc.
No hi ha dubte que aquest clima d'opinió tan advers per al PP a Catalunya genera una gran pressió social sobre els votants populars, molts dels quals acaben optant per ocultar les seves preferències polítiques. Es tractaria d'una tradicional espiral del silenci, en què els ciutadans que perceben tenir una opinió mal vista per la majoria acaben, per desitjabilitat social, no expressant les seves preferències en públic.
La major propensió de l'electorat proper al PP a no expressar les seves preferències polítiques també pot comprovar de forma senzilla mirant la relació existent entre ideologia i probabilitat de no declarar la intenció de vot a les enquestes.
Si simplement utilitzéssim nostre coneixement sobre el passat per predir el futur, no hi ha dubte que la nostra millor predicció seria que després l'elevat volum d'indecisos s'amaguen majoritàriament votants de dreta i de l'entorn del PP. Ara bé, estem en una conjuntura extremadament convulsa, capaç de canviar la patró en l'opinió pública per molt estable que aquest sigui. En l'actualitat, ens trobem amb un PSC desgastat per la seva experiència tant en el Govern català com en l'espanyol, desorientat al omnipresent debat territorial, amb un lideratge (com a mínim) feble i, en definitiva, amb una imatge excepcionalment deteriorada. L'extrema erosió de la reputació d'aquest partit pot haver portat als seus tradicionals votants a estar més indecisos que mai i fins i tot a no voler declarar el seu vot per desitjabilitat social.
Per desgràcia encara no disposem models dades del CIS per comprovar-ho, però mentrestant podem fer-nos una idea aproximada usant l'última enquesta de GESOP per a El Periódico. Aquesta mostra amb contundència l'excepcionalitat de les eleccions del 25N. Segons GESOP, després dels actuals votants indecisos ens trobem majoritàriament a votants de l'entorn del PSC. Dues dades avalen aquest canvi. Primer, hi ha un percentatge d'indecisos més gran entre l'esquerra moderada (28%) que entre la dreta (23%). I segon, el 36% dels que van votar el PSC el 2010 es declaren avui indecisos, un percentatge superior al dels exvotants del PP (32%), CiU (22%) o ERC (26%). En definitiva, si volem intuir quina influència poden tenir l'elevat nombre d'indecisos sobre els resultats del 25N, el primer que hem de saber és que, a diferència de la pauta general, la majoria són votants de l'òrbita socialista.
Aparentment (i només aparentment) sembla que la pilota està a la teulada del PSC. L'estratègia que haurien de seguir els socialistes durant les setmanes que ens separen de les eleccions catalanes és clara. Que procurin recuperés part d'aquests votants indecisos i, amb això, fer una mica menys històrica seu històrica derrota. Una altra qüestió és com fer-ho. Després de pensar molt, només se m'acut una opció raonable: resar al nen Jesús perquè la qüestió nacional deixi d'eclipsar el vot econòmic. Només així els votants catalans deixarien de centrar-se en les contradiccions i dubtes del PSC i passarien a fixar-se en les debilitats de la gestió d'Artur Mas, que no són poques. En realitat, no es tracta d'una pregària excessivament exòtica: el vot econòmic ha marcat pràcticament totes les eleccions recents a Europa des de l'inici de la Gran Recessió. Però, Catalonia is different i tenint en compte l'entusiasme d'alguns mitjans de comunicació catalans i l'extrema malaptesa d'algun ministre del Govern, no comptaria molt amb que el vot econòmic arribi abans del 25N.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS