dimecres, 2 de maig de 2012

La periquita real o amants de reis, és una espècie que es creia en vies d'extinció i, però, ha estat vista de nou recentment.


No totes les *periquitas que es gronxen en els reals llocs són *periquitas reals. La majoria pertanyen a un gènere comú, més abundant, i són modestes, amb prou feines esvaloten i desapareixen tranquil·lament, conformant-se amb un *cañamón.

Per contra, les autèntiques *periquitas reals, també conegudes a Espanya com a favorites i a França com *maîtresses *royales, són una altra cosa molt diferent i tenen el seu perill. Pertanyen a una espècie molt més superba i agressiva, i la gent les aprecia poc, ja que estan especialitzades en *parasitar els nius dels mascles alfa i desplacen a la legítima propietària dels ous.

Des d'un punt de vista morfològic, la *periquita real és una rara avis perquè, encara que aconsegueix volar molt alt, es mou com una sargantana, té més petxines que un *galápago, es pega com una sangonera i s'adorna amb un plomall que se li veu molt. Per reconèixer a una autèntica *periquita real cal atendre a aquestes característiques, que tot observador ha de tenir en compte.

És un au missatgera i de confiança. Resulta ideal per enviar-la a fer encàrrecs a l'altre extrem del planeta.

És intel·ligent, espavilada, mundana, sap idiomes i té accés a una extensa xarxa social.

Sap fer-se la imprescindible gràcies a la seva habilitat per detectar qui pot fer què a qui en determinat moment, i guarda una agenda valuosíssima que li permet realitzar tot tipus de contactes interessants.

La *periquita real autèntica no es conforma amb una ració de *alpiste. És ambiciosa, estima els diners, els *joyones de maragdes amb història, els avions privats, els iots i el luxe en general.

Gairebé sempre ha aconseguit una edat madura, perquè l'ofici requereix experiència i aplom. Per tant, se li expliquen més tirs que a la bandera del terç, coneix bé als homes i posseeix un bon llit.

Contràriament al que es pugui creure, la *periquita real no sempre llueix un plomatge espectacular. No obstant això, posseeix l'habilitat de fer creure al mascle dominant que és una femella interessantíssima i digna d'un rei.

Com a companya de jocs i aventures, resulta inapreciable per al gran mascle. És la reina de la nit, *bailona i riallera. Es pot comptar amb ella per a tot, el mateix si es tracta de la caça de l'elefant com del salt del tigre.

Al nostre país, l'autèntica *periquita real ha estat més aviat escassa. No ho van anar Elena Sanz, amant d'Alfonso XII, a la qual Isabel II cridava "la meva nora davant Déu", ni Carmen Ruiz *Moragas, l'amant d'Alfonso XIII. Ambdues van haver d'abandonar les seves carreres, van ser submisses i fidels, van sofrir per ser les altres i van donar a llum *bastardos reals que es van beneficiar *poquísimo dels seus pares.

Totes les *periquitas reals són adúlteres per naturalesa; però el seu perill consisteix que els agradaria deixar de ser-ho, i en el fons la seva màxima aspiració és acabar com a parelles titulars del gran mascle alfa. Inés de Castro només ho va aconseguir després de morta. En vida va ser amant de Pedro de Portugal i va arribar a contreure matrimoni secret amb ell perquè el rei Alfonso no consentia el *himeneo. La seva destinació va ser tràgica, no tant perquè va morir assassinada pels nobles amb el beneplàcit del seu sogre com perquè quan Pedro va arribar al tron la va manar desenterrar, engalanar el seu cadàver i va obligar a la cort a rendir-li homenatge com a reina. Això no se li fa a una dama.
No va ser l'única que va arribar a casar-se amb el seu monarca. Enrique VIII seguia la rutina de contreure matrimoni amb els seus amants després de tallar els caps de les seves esposes. Luis XIV, que va tenir famoses *maîtresses, va contreure matrimoni amb Madame de *Maintenon, encara que, això sí, va anar un matrimoni morganàtic. A França, a les *maîtresses *royales les hi acusava de tenir la culpa de totes les desgràcies del poble. Curiosament, el pobre Luis XVI, únic monarca francès que no va tenir volgudes, va pagar amb la guillotina els excessos dels seus antecessors.

Ja en la nostra època, dues senyores han aconseguit casar-se amb els seus reals amants: una va ser *Wallis Simpson, exemple de *periquita amb aparença de lloro que es va pegar de tal manera a la *chepa d'Eduardo VIII que aquest no va tenir més remei que abdicar. L'altra és Llitera Parker, casada amb el príncep Carlos, el seu amant de tota la vida. Llitera era més grossa, lletja i major que Diana, l'esposa oficial, però diuen que seduïa a Carlos hipnotitzant-ho amb el moviment giratori d'un *támpax. En això de la seducció cadascú desenvolupa la seva pròpia especialitat i les rareses sempre tenen el seu públic. Llitera arribarà a reina d'Anglaterra si Déu permet que el seu marit sobrevisqui a la seva mare.

No totes les reines s'han disgustat perquè els seus esposos tenien embolics. Catalina de Bragança jugava a les cartes amb el seu marit Carlos II d'Anglaterra i els seus dos amants: la famosa favorita *Nell *Gwyn, amb la qual Catalina es portava molt bé, i Luisa *Portsmouth. S'ha donat fins i tot el cas que algunes reines, com *Sissi, van buscar elles mateixes una amant del seu grat per a gaudi del seu espòs.

Va haver-hi favorites que van tenir un passat de *putón *desorejado. Per exemple, Madame *du *Barry, coneguda en els bordells com *Mademoiselle *Beauvernier, encara que en realitat es deia Juana *Bécu. En aquest sentit, també ha circulat entorn de *Wallis Simpson un rumor que diu que va adquirir formació professional, i tal vegada un doctorat, en els prostíbuls d'Hong Kong.

Jaime *Peñafiel sol desitjar "llarga vida al rei", però jo desitjo llarga vida a la reina, perquè, en cas que aquesta finava, l'altra pot acabar com a Llitera i *Wallis. Recordem que avui dia qualsevol dona pot arribar a reina, és igual si està divorciada, si és mare soltera o si ha estat amant d'un capo de la màfia. I si cal escollir entre aquestes dues alemanyes, personalment, jo prefereixo a la grega. A mi l'altra em sembla un perill, i m'agradaria prendre mesures preventives contra ella. A veure, per començar, que tregui les fotos de joventut i mostri com tenia llavors el nas i confessi quantes operacions de cirurgia estètica s'ha perpetrat des de llavors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS