divendres, 5 d’octubre del 2018

El Fons Monetari Internacional defensa la reforma laboral del PP i rebutja la pujada de les pensions amb l'IPC i la del SMI, l'informe sobre Espanya per pujar les pensions segons l'IPC per llei i avisa que un increment del Salari Mínim Interprofessional, com han pactat els agents socials, posa "en perill oportunitats d'ocupació".







El Fons Monetari Internacional abunda en que "resulta crucial preservar l'esperit de les reformes, en particular la prevalença dels convenis col·lectius d'empresa sobre els sectorials"

L'organisme multilateral posa en dubte "increments pronunciats del salari mínim interprofessional perquè posarien en perill les oportunitats d'ocupació dels menys qualificats i dels joves"

"Les recomanacions del Pacte de Toledo consistents en tornar a vincular l'augment de les pensions a un indicador del poder adquisitiu no haurien de traduir en mesures legislatives que no formin part d'un paquet integral"

També avisa que el Banc d'Espanya encara no es troba "plenament equipat per contrarestar una excessiva acumulació de riscos" al sistema financer espanyol



Després del dur avís de la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, sobre els perills que amenacen a l'economia global amb un deute rècord de 157 bilions d'euros i els aranzels comercials, l'organisme ha presentat l'informe sobre Espanya en el qual llança un desafiament a la intenció de partits per pujar les pensions segons l'IPC per llei i avisa que un increment del Salari Mínim Interprofessional, com han pactat els agents socials, posa "en perill oportunitats d'ocupació".

L'organisme multilateral ha posat en dubte un bon nombre de polítiques que el Govern de Pedro Sánchez tenia dissenyats per a la seva agenda de reformes econòmiques.

L'economia manté "un to fort però ha superat ja el seu bec cíclic" en un "entorn extern menys propici com un debilitament de la demanda interna", adverteix l'FMI, que preveu que el creixement del PIB real es moderi fins a situar al voltant del 2,7 per cent el 2018 i el 2,2 per cent en 2019, encara per sobre de la mitjana de l'eurozona. Com reptes estructurals que "llasten el creixement potencial del PIB" situa a la "deute públic notablement elevada, un alt atur estructural i un lent augment de la productivitat.

"S'estan acumulant els riscos a la baixa per a l'economia. A l'exterior, aquests inclouen els canvis sobtats en la gana dels inversors pel risc, l'escalada del proteccionisme a nivell global i el debilitament de les condicions de les economies emergents. A nivell domèstic, els riscos encara inclouen les pressions per derogar les reformes i la continuació d'una política fiscal procíclica ", esgrimeix l'FMI.

Tot i que el organisme que dirigeix ​​Christine Lagarde és conscient que "la reducció esperada en les prestacions futures ha posat en dubte l'acceptabilitat social de les reformes" de les pensions de 2011 i 2013 advoca per defensar-les com "mesures apropiades des del punt de vista financer "i fa una crida a que" les recomanacions del Pacte de Toledo consistents en tornar a vincular l'augment de les pensions a un indicador del poder adquisitiu no haurien de traduir en mesures legislatives que no formin part d'un paquet integral ".

Segons els càlculs de l'FMI: "vincular la revalorització de les pensions a la inflació de forma permanent afegiria al voltant d'un 3-4 per cent del PIB al desemborsament per pensions d'aquí al 2050 segons les previsions demogràfiques i macroeconòmiques actuals". L'organisme assenyala la necessitat que aquest "despesa estructural" sigui contrarestat amb mesures com "l'increment de la cotització mínima per als treballadors autònoms i dels ingressos màxims subjectes a cotització" i elevar l'edat de jubilació segons "l'esperança de vida" .

El Fons posa en dubte també l'aposta del Govern per canviar la reforma laboral que va posar en marxa l'anterior Executiu del PP: "Resulta crucial preservar l'esperit de les reformes, en particular la prevalença dels convenis col·lectius d'empresa sobre els sectorials".

L'organisme defensa "la major flexibilitat salarial", introduïda amb les reformes del mercat de treball "i subratlla que" els futurs increments salarials haurien de seguir al creixement de la productivitat ". Tot i que assegura que "són benvingudes les directrius sobre els augments dels salaris en general acordades al juliol pels interlocutors socials" posa en dubte l'acord de pujar el salari mínim interprofessional a 1.000 euros mensuals "posarien en perill les oportunitats d'ocupació dels menys qualificats i dels joves ".

Tot i que el FMI assegura que "cal reconstituir els matalassos fiscals, que van quedar esgotats durant la crisi", amb l'objectiu principal d'aquest "matalàs fiscal hauria de ser" reduir l'elevat nivell de deute públic més ràpidament ", també apunta que" resulta essencial projectar amb prudència l'impacte recaptatori de les noves mesures i planificar actuacions de contingència que puguin compensar amb celeritat qualsevol deficiència d'ingressos ".

Aquestes trucades d'atenció a les propostes del Govern de Sánchez no vol dir que el Fons no animi el Govern a embarcar-se en un procés de reformes que van des impulsar el mercat únic mitjançant la reducció de "la fragmentació regulatòria entre els tres nivells de les administracions públiques ", millorar la coordinació de les polítiques en matèria" d'investigació i innovació entre les diferents administracions públiques "i incrementar la cooperació entre ciència i empresa per expandir la capacitat innovadora del sector privat, així com revisar" per parells a nivell de les comunitats autònomes "per reduir les diferències regionals en Educació i fer més èmfasi en les polítiques de gènere per reduir la desigualtat i augmentar el creixement a llarg termini.

"Bancs espanyols endarrerits"

Respecte a la banca espanyola, l'FMI incideix que "seria beneficiós que els bancs espanyols acceleressin la constitució de matalassos de capital d'alta qualitat per tal de protegir el seu negoci davant de xocs (inclosos els efectes de desbordament derivats d'unes condicions econòmiques més incertes en alguns mercats emergents), ja que segueixen endarrerits respecte als seus homòlegs europeus en termes de ràtios de capital, encara que en general la seva palanquejament és menor ". En l'informe dóna un toc d'atenció davant el fort creixement del "crèdit al consum".

Les peticions per enfortir el sistema financer espanyol arriben fins al Banc d'Espanya. L'organisme multilateral avisa que el regulador espanyol encara no es troba "plenament equipat per contrarestar una excessiva acumulació de riscos", de manera que "haurien d'ampliar-com més aviat les seves eines macroprudencials per incloure instruments que recaiguin sobre els prestataris, com ara els límits a la ràtio entre el nominal del préstec i el valor de garantia, així com els límits a la ràtio entre el servei del deute i la renda del prestatari ".

"El sistema financer es troba cada vegada més interconnectat, però la supervisió segueix sense tenir un enfocament integrat que se centri en els potencials canals de transmissió i d'amplificació de riscos entre sectors. Per tant, la creació prevista d'una autoritat macroprudencial nacional (composta pel Banc d'Espanya, el Tresor i altres organismes de supervisió financera) hauria de ser un projecte prioritari ", afegeix el document del Fons sobre Espanya.

A més demana celeritat per "enfortir la supervisió del sector financer" mitjançant "la creació d'un organisme independent de supervisió d'assegurances i fons de pensions, així com d'una autoritat per a la protecció del consumidor financer, i la major transparència en el procés de designació d'alts càrrecs de les agències de supervisió financera ".

Pel que fa al mercat immobiliari, l'FMI apunta que "fins al moment no hi hagi indicis clars que s'estigui produint una sobrevaloració generalitzada dels preus immobiliaris, és necessària la vigilància, ja que continua augmentant el nombre de nous préstecs per a l'habitatge".





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS