L’ORIGEN DEL NOM “CATALUNYA”

Si en aquest blog s’ha parlat dels origens mítics de Catalunya, ara ho farem referint-nos als origens etimológics, en tant que la nostra llengua constitueix un factor molt important per definir la identitat pròpia i es important començar per saber d’on ve el nom de la nostra terra.
Els investigadors es decanten bàsicament per dues teories. La més recent, fa derivar el mot Catalunya de castlà, es a dir, la persona al càrrec d’un castell (recordem que la Marca Hispànica, al ser una terra de frontera, estava plena d’aquestes construccions). En aquest sentit, Catalunya i Castella tindrien un origen etimològic similar i no seria gens estrany, tenint en compte que en l’època en la que es començen a perfilar les dues identitats, la Península es trobava a l’ inici de la Reconquesta. Aquesta teoria, encara que pugui xocar a moltes persones (tan catalanes com castellanes, a causa de l’ etern enfrontament dialèctic potenciat per polítics i medis de comunicació tant d’un cantó com de l’altre) es la més acceptada actualment fins i tot pels mitjans universitaris catalans.
La segona fa derivar Catalunya de Gotholandia (la “Terra dels Gots”). Tenint en compte l’establiment d’aquest poble germànic a les nostres terres i que, juntament amb l’element hispano-romà donà lloc a la base ètnica del nostre poble, no es estrany que ja des de l’ Edat Mitjana molts erudits afirmèssin que aquest havia estat l’origen del nom de Catalunya. Recordem a més que els francs donaren el nom de Gòtia a les terres conquerides per ells entre el 759 i el 801, es a dir, la Marca Hispànica, deixant clar que l’element got era molt important demogràficament en aquestes contrades. De fet, amb el nom Gòtia es referien tambè a la Septimània (actual Catalunya Nord i part del Llenguadoc).
La tercera teoria ja ha estat exposada a l’article sobre Otger Kathalo i els orígens mítics de Catalunya.
Hi ha, a més, dues teoríes poc conegudes i gairebè gens divulgades pel mainstream acadèmic. Una, exposada per certs sectors independentistes, tot i que l’autor de la mateixa va ser una figura tan important com Joan Coromines afirma que Catalunya derivaria ni més ni menys que dels laketani (laietans, tribu ibèrica assentada al voltant de Barcelona), peró l’explicació es poc convincent: al mot laketani s’hi hauria afegit la partícula CA (forma apocada del mot “casa” freqüent en la llengua catalana:”Ca l’avi; Ca la Maria… ): Calaketani: la “terra (casa) dels laietans”. Com veiem, una teoria basada en l’ instint més que en una investigació etimològica profuna, tot i que Coromines fou un investigador que en altres casos es mostrà genial.
La segona teoria de les poc divulgades ens resulta interessant ja que fa referència a un orígen basat en la mescla de dos pobles indoeuropeus (juntament amb l’element hispano-romà): Els gots i els alans. Catalunya hauria derivat del mot Gothalaunia (“Terra dels gots i els alans”). Els alans foren un dels pobles que durant l’ època de les Grans Migracions entraren a les terres de l’ Imperi Romà i s’hi establiren (sobretot a França peró tambè a la Península Ibèrica en llocs com Portugal o Extremadura, on crearen un efímer regne que posteriorment es traslladà amb els vàndals al nord d’ Àfrica). Els alans eren descendents dels escites i els sàrmates, pobles iranis, els hereus dels quals son els actuals ossetes que habiten al Caucas. Una de les rutes més importants d’entrada a la Península es la dels Pirineus Orientals, per on han entrat la majoria d’invasions del nord. Podria ser que els alans (i elements gots) abans d’expandir-se per la Península s’haguèssin establert un temps a terres catalanes i d’aquí en vinguès el nom?
Sigui com sigui, veiem que moltes de les teories exposades fan referencia als gots i que aquest element ètnic sembla tenir bastant pes en l’ orígen del mot Catalunya.