La guerra bruta de Kirchner. «Recullin les seves coses i marxin-se»

Cau el sol a les seus de la filial de Repsol a Buenos Aires. Els centelleigs dels últims rajos de sol es reflecteixen sobre la imponent Torre de Cristall, una construcció faraònica edificada a l'acomodat barri de Port *Madero. En la porta diversos efectius de la *Gendarmería impedeixen l'entrada a la premsa que espera impacient. Amb la lluna ben alta s'encenen els focus de les cadenes de televisió, comença una llarga vigília per als mitjans.

Mentre, els últims treballadors de l'empresa abandonen les oficines. Els abordem a la sortida però tots eviten les nostres preguntes; «hi ha una ordre de silenci», ens contesta un d'ells amb vestit d'executiu i cara de pocs amics.

El que si que va accedir a parlar va ser Daniel Peralta, governador de Santa Creu, una de les principals províncies petrolieres. «No li inquieten els advertiments del Govern espanyol?» li preguntem. «Aquí només volem que s'inverteixi el que es deu», ens respon. Gens nou.

Els que ja no tornaran a entrar a la seu són els directius espanyols desallotjats aquest migdia de males maneres. El conseller de l'Estat argentí en YPF, Roberto *Baratta, va arribar poc després de l'anunci d'expropiació realitzat per Cristina Fernández i va ordenar l'expulsió de tots els executius espanyols destinats a la companyia petroliera.

*Baratta va irrompre amb una llista, va assenyalar directament al despatx d'Antonio Gomis, el directiu de més alt nivell de l'empresa espanyola en la seva filial, i li va demanar que *recogie-*ra les seves pertinences i abandonés les oficines. Gomis va confirmar a LA RAZÓN que van haver de desallotjar la seu de forma sorprenent i que ja es trobaven en una altra oficina.

Per avui està prevista l'arribada de Julio de *Vido, ministre de Planificació, i del totpoderós viceministre d'Economia, Axel *Kicillof, a la seu de YPF. Ells seran els encarregats de prendre el control executiu de l'adreça de la companyia i preparar la seva nacionalització.

No obstant això, ahir ja va poder veure's a De *Vido a escassos metres de l'oficina. Li descobrim en un carrer paral·lel a bord del seu flamant Mercedes, esperant en un semàfor en vermell. Ràpidament un grup de periodistes envoltem el cotxe a la recerca d'informació. El xofer es va negar a baixar els cristalls, el motor del cotxe va començar a rugir desafiador fins que finalment va arrencar, saltant-se la llum en vermell. «Folro!», va cridar un dels fotògrafs argentins que gairebé acaba sota les rodes del seu ministre de Planificació.