Colau L'alcaldessa barcelonina es desplaça de manera imparable cap a la casta social-liberal i el 155. Va aconseguir un segon mandat amb el Partit Socialista de Catalunya i planteja que és clau investir Pedro Sánchez.

Colau L'alcaldessa barcelonina es desplaça de manera imparable cap a la casta social-liberal i el 155. Va aconseguir un segon mandat amb el Partit Socialista de Catalunya i planteja que és clau investir Pedro Sánchez.

Lluny queden aquells anys en què Ada Colau era activista de la PAH i s'oposava als desnonaments de la banca, durant els anys més negres de la crisi econòmica. Molt més lluny encara l'esperit combatiu de la joventut del 15M. El peu "al carrer" fa anys que es va transformar en els "dos peus a les institucions". El "sí, es pot" es va transformar en un "no és tan fàcil".

És cert, que no és tan fàcil. Sobretot si un tria com a companys de viatge als "socialistes" del PSC i als "independentistes" d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Les dues formacions van començar amb les retallades quan conformaven el Tripartit. El tercer membre era Iniciativa per Catalunya, la força que és dominant en les files dels comuns. Barcelona va ser part dels mal anomenats "ajuntaments del canvi". Sobretot perquè no va haver tal canvi.

L'alcaldessa va donar una entrevista al diari del Comte de Godó. En la mateixa, es va pronunciar a favor de la investidura de Pere Sánchez. Ada Colau va plantejar que "Si hi ha voluntat de pacte, hi haurà pacte" com ja ha fet a la capital catalana. La lideressa dels Comuns vol calcar el pacte de Barcelona per formar el govern de l'Estat amb el PSOE al capdavant ¿Se li pot trucar a això "Govern d'esquerra"?

Colau deia que el "El PSC està més lluny del 155", qüestió que ha permès l'acord a Barcelona a diferència de fa dos anys. No hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure, ni sentir, ni llegir, etc. Caldrà recordar-li a Colau que Pedro Sánchez en aquesta mateixa setmana es preguntava "Unides Podem estaria en un Govern que apliqui l'article 155 de la Constitució?" La casta està cada vegada més encantadora.

La flamant alcaldessa ha elevat l'àrea de seguretat a rang de tinent d'alcalde. Per Colau és evident que "... necessitem més presència policial i en això estem". La solució als greus problemes del poble treballador consisteix a posar més policies, en perseguir els manters. Es congratulava "Hem posat més agents, més hores extres" i "les detencions van créixer un 15%".

Les segones parts no solen ser millors. I el segon mandat d'Ada Colau, menys encara. Fins i tot tot i tenir en compte que la primera va ser desastrosa. L'aliança amb el PSC més els vots "desinteressats" de Manuel Valls ja ho indicaven. Colau es va sumar a l'aquelarre antindependentista procedent de Madrid i la dreta cavernícola. El recent pacte realitzat amb Collboni presagia més "mà dura" al carrer.

Un altre element més de la dretanització dels Comuns és el plantejament de cercar negociar un pressupost de conjunt: que inclogui Barcelona, ​​Catalunya i l'Estat espanyol. Colau ho resumia així "No parlo d'un canvi de cromos per aprovar els comptes de l'Ajuntament a canvi d'aprovar les de la Generalitat. Però cal fer un esforç per aprovar tots els pressupostos. "

Els comuns s'han transformat ràpidament en una esquerra del règim, una esquerra que respecta la presó del règim del 78 i els seus estrets regles del joc. Una esquerra completament allunyada de la joventut precària de lluitar pel salari mínim com els de Telepizza, una esquerra que subcontracta per milions Florentino Pérez però amb contractes escombraries i mal pagats als seus treballadors.

L'espai dels Comuns s'ha oblidat completament del 15M i es projecta com a gestor per a les grans empreses de les arques públiques, dels interessos de l'Ibex 35 i dins el règim del 78. No hi ha alternativa: "o amb el capitalisme o amb la classe obrera ".