dimecres, 13 de febrer del 2019

Per què a Jaén no hi ha gent per a la recollida oliva, amb prop d'un 30% d'atur. La producció d'oli a Jaén, aquest municipi espanyol que produeix tant oli com a Grècia i Itàlia juntes, té prevista una campanya rècord en producció olivera. Però a 8,5 euros l'hora, no té a prou gent per recollir-la.







Oliva perduda: les organitzacions d'agricultors UPA i Asaja i les cooperatives oleícoles de la zona han sortit a fer una crida per demanar mà d'obra. No tenen gent que vulgui treballar durant aquests tres mesos. Si no s'aconsegueixen omplir les quadrilles molta oliva quedarà sense recollir a temps, el que, a més, derivarà en un oli de menys qualitat. Pèrdues es miri com es miri.

Immigrants no: des de fa anys l'Observatori de la Immigració andalús no dóna el vistiplau a la contractació d'immigrants de fora d'Espanya, ja que consideren que amb el nombre de treballadors apuntats al SAE hauria prou per als 30.000-50.000 llocs de treball que s'ofereixen per aquestes dates. A més, al·leguen, el camp ha canviat molt. Ja no es tracta d'encallar, sinó d'utilitzar maquinària.

I els treballadors autòctons miren a una altra banda: segons les xifres dels ocupadors, per una temporada d'oliva, dos mesos i mig, es guanyen 3.200 euros nets, que a més, si has treballat les suficients peonades, permeten després apuntar-se al PER i guanyar 426 euros en els següents sis mesos en cas de no trobar una altra feina. Malgrat que hi ha un 18% d'atur i un 24.7% d'atur, en els fòrums s'expliquen anècdotes de famílies que no són capaços de tancar quadrilles i temporers andalusos que es rifen el lloc a qui li ofereixi millor salari.

Es combinen diversos factors: d'una banda, alguns cobren subsidis que perdrien en cas de incorporar-se a la campanya. De l'altra, és un treball duríssim, que et aïlla socialment, amb molt poca estabilitat i en la qual proliferen els fraus de contractació, que en molts casos els impedeixen cobrar aquests hipotètics mesos de PER (al final aquesta ajuda només la cobren el 23 % dels que podran optar-hi). Lluny del que expliquen les associacions d'agricultors, els convenis parlen de salaris d'entre 50 i 60 euros al dia, uns mil euros nets al mes. Hi ha tensions ja que, amb la progressiva mecanització, la productivitat per peonada és molt més alta, però els salaris no han augmentat d'acord. Els productors al·leguen que no es pot pujar més el cost per treballador a risc de perdre la competitivitat.

L'allotjament, un altre gran problema: tant els andalusos de fora de la zona com els emigrants que es traslladen necessiten allotjament durant aquests mesos. Des de fa anys la Junta posa a disposició dels ocupadors albergs temporals pagats amb els diners dels Ajuntaments, però els temporers només poden dormir tres dies seguits, la qual cosa desincentiva fins als de fora. Els propietaris de les zones es neguen a llogar els seus pisos durant només tres mesos, i temen que els immigrants destrossin els pisos o caiguin en impagaments.

L'Espanya buida: l'interior del país s'enfronta a uns quants dilemes i l'oliva de Jaén és només un exemple d'això: cada vegada hi ha més oliveres i menys gent per atendre-la. Com expliquen alguns, hi ha propietaris que ja estan optant per no recollir-la i directament cobrar la subvenció per arbre. Aquest mateix any també Castella i Lleó va tenir escassetat de personal per a recollir la verema, i Huelva en la recollida de maduixa. Diuen que revisar l'atur agrari solucionaria alguns problemes.

Després hi ha qui demana una major obertura i protecció dels immigrants, que podrien repoblar l'interior del país. A això s'oposen els que creuen que, atesos els altíssims percentatges d'atur, hauria de ser suficient amb els propis, però si alguna cosa ha quedat clara és que els espanyols, ara mateix i amb aquestes condicions, no volen treballar al camp.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS