De totes les falsedats que s'escolten en l'actual debat sobre la independència, la que diu que "si Catalunya s'independitzés els avis catalans no cobrarien les pensions" és la més innoble.

Espanya té un sistema de repartiment. En aquest sistema les cotitzacions dels treballadors d'avui es reparteixen (d'aquí el nom) entre els jubilats (i altres pensionistes, com vídues, orfes o incapacitats) d'avui. És a dir, la generació que treballa és la que finança la generació de pensionistes: els diners que els jubilats d'avui van cotitzar quan eren joves ja es van utilitzar en el seu dia per pagar les pensions dels jubilats en aquell moment. Per tant, les cotitzacions que els jubilats de demà han pagat durant la seva vida laboral no s'acumulen en cap lloc. I, per tant, atès que ni el govern ni la Seguretat Social espanyols tenen els diners que s'utilitzarà per pagar les pensions dels jubilats de demà, tampoc podran evitar que els jubilats catalans cobrin les pensions en el supòsit d'independència.

 Si Catalunya fos independent i decidís mantenir el sistema actual de repartiment, els treballadors catalans cotitzarien a la seguretat social catalana i els diners d'aquestes cotitzacions serviria per pagar les pensions dels catalans. És a dir, qui garanteix que els jubilats cobraran les seves pensions no és ni el govern espanyol ni la Seguretat Social espanyola sinó els treballadors catalans. I atès que en una Catalunya independent hauria treballadors, en una Catalunya independent les pensions estarien garantides.

La pregunta, per tant, no és si les pensions en una Catalunya independent es cobrarien sinó si serien més altes o més baixes que les que hi ha en una Catalunya dins d'Espanya. Com ja hem dit abans, en un sistema de repartiment, la pensió que cobra cada jubilat és el resultat de repartir tots els diners que cotitzen els treballadors entre tots els jubilats. El total de diners recaptats en concepte de cotitzacions d'un país depèn de:
a) el nombre de treballadors que cotitzen
b) el salari d'aquests treballadors
c) el percentatge del seu salari que es dedica a la Seguretat Social (el "tipus de cotització")
El total de cotitzacions recaptades es reparteixen entre la població pensionista. Per tant, la pensió que rebrà, de mitjana, cada pensionista serà més alta:
a) com més gran sigui la relació entre nombre de treballadors ocupats i nombre de pensionistes
b) com més alt sigui el salari mitjà
c) com més alta sigui el tipus de cotització
A Catalunya el nombre de treballadors ocupats per pensionista és de 2,54. A Espanya hi ha 2,48 treballadors per pensionista. (1) Aquesta diferència, encara que petita, s'explica perquè Catalunya té una taxa d'ocupació més elevada que Espanya, tot i que un major percentatge de la població és pensionista (degut sobretot a una taxa d'ocupació més alta en el passat).
D'altra banda, el salari mitjà anual a Catalunya és de 24.449 euros, mentre que a Espanya és de 22.790 euros. (2) Per tant, si una Catalunya independent mantingués els tipus de cotització a la Seguretat Social actuals, els ingressos totals per cotitzacions dividits pel nombre de jubilats resultarien en una pensió mitjana significativament més alta que la xifra calculada per a Espanya. Exactament, la pensió mitjana en una Catalunya independent podria ser un 10% superior a la que s'obté quedant-nos a Espanya i això sense augmentar els tipus de cotització.

Això ens porta a una conclusió molt clara: si Catalunya fos independent, no només les pensions estarien garantides sinó que fins i tot podrien ser més altes que formant part d'Espanya.

La conclusió de l'anàlisi dels saldos de la Seguretat Social per a Catalunya i Espanya és que, si Catalunya hagués estat independent entre 1995 i 2010, la Seguretat Social catalana hauria pogut disposar d'24.773.000 d'euros de més.

Aquests diners s'hagués pogut utilitzar per reduir les cotitzacions dels treballadors catalans (amb l'objectiu d'estimular l'ocupació i d'atreure inversió), per constituir un "fons de reserva propi" (veure més avall) o per pagar unes pensions més altes a els jubilats i altres pensionistes catalans. De fet, si aquests diners es repartís entre tots els pensionistes catalans actuals tocaria, de mitjana, 20.439 euros a cada un d'ells. (5)
Les dades del saldo de Catalunya amb la Seguretat Social espanyola (en sentit ampli) poden analitzar des d'una altra perspectiva: durant el període 1995-2010 les contribucions catalanes han estat un 9% més altes que les prestacions rebudes per catalans (pensions i atur) de mitjana. Dit d'una altra manera: si Catalunya hagués estat independent les pensions i prestacions d'atur haurien pogut ser un 9% més altes.


El drama del fons de reserva de la Seguretat Social espanyola. La població espanyola envelleix. De fet, la població de la major part de països occidentals envelleix. La raó és que en els anys 50 i 60 del segle XX (just després de la segona guerra mundial) la taxa de natalitat va augmentar molt, un fenomen conegut com el "baby boom". Com d'això ja fa 60 anys, els nens del "baby boom" ja comencen a tenir edat de jubilar-se. Com la generació que segueix a la del "baby boom" és relativament petita, les projeccions demogràfiques indiquen que en pocs anys hi haurà molts jubilats per treballador. Això podria crear problemes a la Seguretat Social.

Anticipant les tensions que la jubilació dels nens del "baby boom" crearà sobre les pensions, la Seguretat Social espanyola va decidir estalviar una part de les cotitzacions i crear un petit fons anomenat "fons de reserva". (6) La idea era que, com es preveia que quan es jubilés la generació del baby boom, les cotitzacions dels joves no serien suficients per pagar les pensions, es procediria a estalvia una mica de diners cada any que es posarien en el "fons de reserva". Aquesta reserva es faria servir només quan es jubilés la generació del baby boom.

En el cas d'Espanya, aquest fons de reserva té tres problemes molt greus. El primer és la seva mida: és molt petit. A finals de 2011 aquest fons només tenia 66.000 milions d'euros, una quantitat ridícula ja que suposa uns 1.500 euros per ciutadà espanyol. El segon problema del fons de reserva és que està desapareixent ràpidament com a conseqüència dels dèficits de la Seguretat Social causats per la crisi. El tercer problema del fons de reserva és que, en lloc d'invertir els diners en un lloc segur, el 90% dels diners del fons s'han destinat a comprar deute de l'Estat espanyol, ja que a aquest li resultava difícil col·locar aquest deute entre els inversors privats. És a dir, si el govern decidís anar a buscar els diners del fons de reserva per pagar pensions, trobaria que en lloc de diners hi ha pagarés del propi govern. Tenim, doncs, un peix financer que es mossega la cua i que fa que, la suma de diners "de veritat" en el fons de reserva sigui tan petit que s'ha convertit en una cosa pràcticament irrellevant a l'hora de garantir pensions futures.