El Govern de Mariano Rajoy ha concedit 873 indults des de 2011 dels que el 54% comptava amb un informe contrari de la Fiscalia, de la sala del tribunal o d'ambdues instàncies judicials. És el període amb Alberto Ruiz Gallardón com a ministre de Justícia en el que més commutacions de pena s'apliquen i quan hi ha un major desfasament entre les concessions i els informes contraris al perdó per part de jutges i fiscals.
Entre els indults aprovats el 46% (406 commutacions de pena) no compta amb un informe desfavorable, mentre que el 40% (351) dels indults que va concedir el Govern té un informe contrari de la Fiscalia, un 9% (79) té el dictamen contrari de l'òrgan jurisdiccional sentenciador, i un 5% d'ambdues instàncies judicials. L'Executiu de Mariano Rajoy ha concedit 47 indults tot i que fiscals i jutges coincidien que no es tendia d'aprovar aquesta mesura de gràcia a aquests condemnats.
La majoria dels indults concedits pel Govern de Rajoy han comptat amb algun informe en contra.
Les dades s'han fet públiques després de la compareixença de la subsecretària de Justícia, Áurea Roldán, dijous passat al Congrés. El Govern portava sense informar sobre la concessió i denegació d'indults al Congrés des de 2015. Aquesta deixadesa suposava l'incompliment de la Llei d'indults que obliga a un representant del ministeri de Justícia a traslladar-se cada sis mesos a la cambra baixa per explicar les raons per a concedir o denegar el perdó als convictes i lliurar un informe sobre aquest assumpte.
Roldán va assegurar que el Govern havia estat "extremadament cautelós" en la utilització d'aquesta mesura de gràcia amb una "adhesió elevadíssima" als criteris continguts en els informes tècnics del tribunal sentenciador i del ministeri fiscal "que van expressar el seu parer favorable en el 95% dels indults concedits ".
El ministeri assegura en el seu informe que "la transcendència dels informes oficials del tribunal sentenciador i del fiscal resulta doncs evident". No obstant això, el departament que dirigeix Rafael Catalá fa un parany a l'hora de comptabilitzar els perdons. En l'informe es dóna per favorable un indult que compti amb el vistiplau d'una dels dos organisme judicials encara que un l'altre s'hagi mostrat contrari a la concessió de la mesura de gràcia.
És a dir, per a Justícia en l'any 2015 un 99% dels indults van tenir el vistiplau de les instàncies judicials malgrat que el fiscal o el tribunal havien realitzat un informe negatiu sobre el 30% dels perdons permesos pel Govern.
La subsecretària de Justícia ha insistit "el caràcter excepcional" a l'hora de la concessió d'indults. "Es tracta d'una acte polític, que suposa una interferència en un altre poder de l'Estat, la ingerència pretén que sigui el més estricta i rigorosa possible, d'acord amb la realitat social del moment, que és canviant", va ressaltar el càrrec del ministeri de Justícia.
El nivell d'aprovació de la Fiscalia i els tribunals ha anat en consonància amb el nombre d'indults que concedia l'Executiu. Amb l'assumpció de Rafael Catalá de la cartera de Justícia en 2014 es desploma l'aprovació d'aquesta mesura de gràcia per part del Govern i el pes dels informes negatius de les institucions judicials.
És significatiu que durant 2012 i 2013, quan el ministeri de Justícia estava sota la direcció d'Alberto Ruiz Gallardón els informes negatius dels fiscals i jutges al perdó de les penes sobrepassen als indults sense cap opinió desfavorable. Així, el 2012 el 60% de les commutacions de pena va comptar amb la posició contrària d'organismes judicials mentre que el 2013 el 59% de les mesures de gràcia es va concedir a pesar del criteri negatiu de jutges o fiscals.
Un dels indults que més alarma social va provocar va ser el del conductor 'kamikaze' que va ser condemnat a 13 anys de presó per causar la mort d'un jove de 25 anys després de conduir durant cinc quilòmetres en direcció contrària per l'AP-7. La polèmica va saltar quan polèmica es va conèixer que el fill del ministre Ruiz Gallardón treballava al despatx d'advocats d'Uría i Menéndez que va tramitar la petició de la mesura de gràcia i l'advocat del condemnat era Esteban Astarloa, germà del diputat del PP Ignacio Astarloa. L'indult tenia els informes en contra del tribunal i la Fiscalia. El Tribunal Suprem va anul·lar la mesura de gràcia per al kamikaze.
També va ser molt polèmic l'indult concedit, amb l'opinió contrària del tribunal i el fiscal, al llavors president de la UD Las Palmas, l'empresari Miguel Ángel Ramírez, sentenciat a tres anys de presó per delicte urbanístic. Ramírez apareixia en la comptabilitat oficial del PP com a donant de 50.000 euros i mantenia una relació de gran amistat amb el que va ser ministre d'Indústria en aquest temps, José Manuel Soria. El Tribunal Suprem també va anul·lar aquest perdó.
La polèmica de la concessió d'indults va perseguir Ruiz Gallardón durant la seva etapa al Minsiterio. Ja amb Catalá al capdavant de Justícia, el Govern va optar per aturar la creixent indignació social amb la caiguda en picat de l'aprovació de la mesura de gràcia. Tant en 2014 com en 2015, el nombre de perdons amb informes negatius estan en el 39% i el 31%, respectivament.
2016 és l'any del Govern en funcions en què es concedeixen 27 indults i cinc tenen opinions desfavorables de fiscalia i tribunals, només un 12%. Ha estat el primer semestre del 2017 quan Catalá ha vist com els informes negatius de tribunals i fiscalia representen el 40% de les 20 commutacions de pena concedides. El fiscal es va oposar a la concessió d'indult dels sis funcionaris l'Ajuntament de Trencada (Cadis), amb una alcaldessa del PP, condemnats per prevaricació als quals se'ls va rebaixar la pena de quatre anys i mig de presó a dos. El ministeri de Justícia no inclou aquest delicte com corrupció perquè "no hi va haver enriquiment" dels funcionaris, segons la subsecretària de Justícia.
La reforma de la Llei d'Indults es troba ara travada en la Comissió de Justícia després de la inclusió d'una proposició de Llei del PSOE fa sis mesos amb la idea de prohibir la commutació de penes a condemnats per delictes de corrupció i violència de gènere. Els grups parlamentaris ha presentat esmenes perquè es denegui també el perdó a condemnes per terrorisme, pederàstia o tracta de persones, el que està retardant la seva aprovació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS