Ángel Ron ha estat defenestrat aquest dijous com a president de Banc Popular. S'anirà del banc amb una indemnització de 8,18 milions d'euros, molt superior a la mitjana espanyola: en els acomiadaments procedents, es paguen 20 dies per any, fins a un màxim de 12 mensualitats. En els improcedents, 33 dies, amb un màxim de 24 mensualitats.
Els vuit milions multipliquen per cinc el seu sou de 2015, que va ser de 1,47 milions. D'haver percebut els 20 dies per any, s'hagués anat amb menys d'un milió; amb 33 dies, hauria cobrat 1,6 milions. La seva generosa indemnització col·loca a Ron en el selecte grup d'ex banquers milionaris, una llista que encapçalen dos ex consellers delegats del Santander.
1. Àngel Corcóstegui (Santander): 108 milions
Fa gairebé 15 anys que va deixar el lloc, però segueix sent el més ben pagat: Àngel Corcóstegui es va dur 108 milions d'euros, entre indemnització i pensió. Corcóstegui va ser conseller delegat del Santander entre 1999 i 2002, després de la fusió amb el Central Hispano, entitat de la qual procedia. De fet, dirigia el Central Hispano des de 1994.
Dividint la indemnització de Corcóstegui pels vuit anys de conseller delegat, se'n va anar amb 13,5 milions per any en el càrrec.
2. Alfredo Sáenz (Santander) 88 milions
Qui va ser durant anys el conseller delegat millor pagat de l'IBEX, també se'n va anar amb una indemnització milionària, malgrat els casos judicials oberts contra ell. Alfredo Sáenz va cobrar 88 milions després de 11 anys com a número dos d'Emilio Botín, vuit milions per any. Anteriorment, entre 1993 i 2002, va ser president de Banesto.
3. José Ignacio Goirigolzarri (BBVA) 69 milions
L'actual president de Bankia va ser conseller delegat de BBVA entre 2001 i 2009. Goirigolzarri va sortir del banc amb una pensió pactada de 69 milions, 8,6 per cada any als comandaments de l'entitat.
4. Francisco Luzón (Santander) 56 milions
Luzón va ser l'home de Botín a Llatinoamèrica entre 1999 i 2012, ocupant els càrrecs de president i conseller delegat del banc a la regió. Després postular-se per succeir a Alfredo Sáenz, va ser acomiadat amb una indemnització de 56 milions. 4,3 milions per any.
5. Ángel Cano (BBVA) 45 milions
Cano va substituir a Goirigolzarri con conseller delegat de BBVA a 2009, però només va durar sis anys. Francisco González va prescindir d'ell pagant-li 45 milions, 7,5 milions per any.
6. José María Amusátegui (Santander) 44 milions
Amusátegui era president del Banc Central Hispano des de 1990 quan, el 1999, es va fusionar amb el Santander. Va aguantar dos anys més com a copresident del nou BSCH, però les lluites amb Botín van acabar per provocar el seu cessament en 2001. La seva quitança: 44 milions, 4 milions per any.
7. Javier Marín (Santander) 19 milions.
President de Banif des de 2001, i encarregat de banca privada del Santander, Botín va elegir el 2013 per succeir a Sáenz. Però el càrrec de conseller delegat només li va durar un any. En 2014, Patricia Botín li tira amb una indemnització de 19 milions.
8. Joan Maria Nin (CaixaBank) 15 milions
Quan Isidre Fainé va accedir a la presidència de La Caixa, el 2007, va fitxar a Joan Maria Nin com a director general. L'idil·li va acabar en 2014, quan va ser acomiadat amb una indemnització de 15 milions d'euros, 2,1 milions per any.
9. Ángel Ron (Popular) 8 milions
Ron deixa el Popular després de 12 anys com a president, amb 8.180.000 d'euros. És a dir, 670.000 euros per any. No serà dels més ben indemnitzats, però no es pot obviar que, mentre la majoria van ser acomiadats quan els seus banc creixien, a Ron se'l treuen del mig dels accionistes per reflotar l'Popular.
10. Francisco Gómez (Popular) 5,7 milions
Primera víctima de la crisi del Popular ... o víctima d'Ángel Ron, per intentar salvar-se. Francisco Gómez va ser cessat a l'estiu, després de tres anys com a conseller delegat del banc. La seva indemnització és de 5,7 milions, 1,9 milions per any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS