dilluns, 8 d’agost de 2016

ESPANYA ENS ROBA .l’espoli fiscal sobre el terrutori . Només amb una Catalunya independent que redistribueixi correctament els recursos, prioritzi les inversions amb un sentit econòmic i racionalitzi la despesa pública podrem garantir la viabilitat econòmica, la competitivitat de les empreses i els serveis socials propis de l’Estat del benestar.




Afegeix la llegenda








































• En termes absoluts, les comarques que més pateixen l’espoli fiscal són: el rcelonès (5.221 M€ anuals), el Vallès Occidental (1.978 M€) i el Baix Llobregat (1.645 M€) .

• En una Catalunya independent es podrien executar totes les infraestructures pendents amb una inversió equivalent al dèficit fiscal d’un any i mig. El milió d’habitants més pobre de la ciutat de Barcelona pateix un espoli fiscal de més de 2.000 M€ anuals. • El 1.623.000 habitants més pobres de Catalunya pateixen un espoli fiscal de més de 3.000 M€ anuals. •

 El dèficit fiscal de la majoria dels ajuntaments catalans analitzats quadruplica el seu propi deute municipal. En aquest estudi el Cercle Català de Negocis analitza l’impacte real de l’espoli fiscal sobre el territori i els seus ciutadans. S’hi inclouen diferents unitats administratives: comarques, vegueries, districtes de Barcelona, capitals de comarca i municipis amb més de 5.000 habitants. Els càlculs ’han fet tenint en compte la renda familiar disponible de cada una d’elles. Així mateix, s’hi analitzen les principals inversions en infraestructures pendents d’executar a tot el territori.

Amb ell, podem constatar que en una Catalunya independent totes les comarques sortiran beneficiades. Totes elles deixaran de patir en major o menor mesura l’actual espoli fiscal i la manca d’inversions de l’Estat espanyol en infraestructures i serveis públics bàsics. Però, sense dubte, els municipis i les comarques més afavorits per la independència seran aquells que actualment tenen una renda familiar disponible per sota de la mitjana catalana, ja que podran deixar de ser contribuents nets a la solidaritat interterritorial. La major part dels municipis amb rendes més baixes es concentren a l’àrea metropolitana de Barcelona, tot i que no exclusivament.

La Taula I mostra les desigualtats econòmiques existents entre les comarques catalanes. La primera columna reflecteix la Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB)
suposant que la mitjana de Catalunya és = 100 (2011). La RFDB permet ser més precís en el càlcul dels dèficits fiscals que no pas altres macromagnituds econòmiques com el Producte Interior Brut o la Renda per Càpita .

DÈFICIT FISCAL ANUAL DE LES COMARQUES CATALANES 

La Taula II mostra el dèficit fiscal que pateix cada comarca catalana amb l’Estat espanyol. La tercera columna (DÈFICIT FISCAL I) mostra el dèficit fiscal de cada comarca suposant que totes tinguessin la mateixa Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB). La quarta columna (DÈFICIT FISCAL II) mostra el dèficit fiscal real de cada comarca tenint en compte la desviació real en la RFDB de cada una d’elles, suposant que la mitjana de Catalunya és = 100. 

El mapa de l'esquerra i el mapa de la dreta detallen el dèficit fiscal de cada comarca (2014). Totes les comarques catalanes, fins i tot les relativament més pobres, tenen un nivell de riquesa per càpita superior a la mitjana espanyola.

Per tant són contribuents nets a la solidaritat entre territoris. En canvi, en una Catalunya independent, el càlcul per determinar territoris contribuents i territoris receptors es farà en base a la mitjana de Catalunya.

El milió d’habitants més pobre de la ciutat de Barcelona pateix un espoli fiscal de 2.000 M€ anuals .

La ciutat de Barcelona pateix un dèficit fiscal de 4.083 M€. El milió d’habitants més pobre de la ciutat de Barcelona, amb una RFDB de 74,2 (CAT = 100) pateix un espoli fiscal de 2.000 M€ anuals. En canvi, en una Catalunya independent serien objectiu prioritari en la redistribució de la renda.

La Taula V mostra el dèficit fiscal dels municipis del Barcelonès. Els barris més pobres del Barcelonès, que concentren 1.623.660 habitants amb una RFDB de 77,1 (CAT = 100), pateixen un espoli fiscal de 3.058 M€ anuals. En canvi, en una Catalunya independent serien receptors nets.

La inversió de Foment a Catalunya ha caigut un 50% (2004-2014), el doble que a la resta de comunitats. El 2015, el Ministerio de Fomento preveu invertir 1.072 M€ a tot Catalunya, dels quals n’executarà només una part. Mentrestant, té 5.939 M€ pendents d’executar a la Regió Metropolitana de Barcelona, als quals encara hem d’afegir els 4.000 M€ de la línea orbital ferroviària. 

Fomento té pendent d’executar 8.500 M€ en les comarques que conformen
l’anomentat Eix Mediterrani. En total representa un 4,5% del PIB català.

Aquesta situació fa dècades que s’arrossega. En els darrers 20 anys la província de Barcelona ha rebut 14.600 M€ de menys en comparació amb les inversions de l’Estat a Madrid. El govern espanyol reté les inversions a Catalunya; durant el 2015 només executarà 85 M€ dels 650 M€ d’inversió a l’Estació de la Sagrera. Es preveu que el 2016 s’executin 36 M€ més.

En total, Fomento té més de 6.100 M€ pendents d’executar a la Catalunya
central, incloent l’eix ferroviari transversal.

El 2016 les inversions Fomento a Girona es limitaran a dues rotondes (Figueres i Vilafant). Un any més queda pendent d’executar el desdoblament de la N-II. Així mateix, Fomento va desestimar la inversió pel soterrament del ferrocarril al seu pas per la ciutat de Girona (460 M€) i la inversió de l’Hospital Trueta (200 M€). En canvi, ja ha destinat més de 2.000 M€ per indemnitzar ABERTIS per la pèrdua de negoci que suposaria el desdoblament de la N-II al seu pas per les comarques gironines. L’ampliació de la concessió el 2021 suposarà haver d’assumir noves indemnitzacions. A Girona es podrien fer totes les infraestructures previstes amb el cost de 24 mesos de dèficit fiscal de la pròpia vegueria. 

A les comarques de Lleida, Fomento preveu invertir 58 M€ el 2015 i 78 M€ el 2016, dels quals només n’executarà una part, quan l’espoli fiscal anual de tota la província és de 1.000 M€. El 2016 el Canal Segarra - Garrigues obtindrà una dotació de 24 M€ (dels 1.500 M€ pressupostats) i l’enllaç de l’A-14 amb l’A-2 amb una dotació de 17 M€. Aquestes són les obres més destacades. Fomento només assumeix el 50% de la inversió principal del Canal Segarra - Garrigues, mentre que la Generalitat assumeix el 50% de la xarxa secundaria de canals. La resta (750 M€) ha de ser assumit pels propis regants. 


INVERSIONS ESTRATÈGIQUES PENDETS D’EXECUTAR:
Eix Pirinenc
L’Alt Pirineu és la gran oblidada de
Fomento. La majoria dels projectes
estan pendents després de dècades
Contrasta la priorització en l’execució de l’autovia pirinenca (A-26) a la província
d’Osca, on ja s’ha executat la major part dels trams, mentre que les
comarques catalanes per on ha de passar aquesta infraestructura tenen la
major part dels projectes aturats. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS