La redacció de la notícia encobreix sovint, sota la façana de la neutralitat i objectivitat, la valoració del / a periodista i del mitjà per al qual treballa. Podem distingir diverses tècniques per lliscar, mitjançant el sol ús de l'expressió escrita, l'opinió dels i les redactor @ s sobre la informació que ens ofereixen:
1.1. To / llenguatge orientat
Ús, segons el cas, d'un to triomfalista, pejoratiu o de condemna contundent, presentat com inqüestionable la valoració positiva o negativa d'un fet a través del llenguatge, per bloquejar tot dubte i debat al respecte.
Un exemple el trobem a EL PAIS 3/6/99 a la notícia "Anguita crida als set milions que van dir no a l'OTAN", en el qual el periodista introdueix gran quantitat d'expressions pejoratives i iròniques per ridiculitzar el protagonista de la notícia , i per tant desligitimizar seus plantejaments.
Una altra manera més subtil de desacreditar alguna cosa mitjançant el llenguatge és l'ús de cometes. No per transcriure una declaració, com veurem en el punt de Fonts d'Informació, sinó per posar en dubte un terme o un fet.
Per exemple, en les notícies referents a l'okupació se sol posar entre cometes l'expressió Centre Social, mentre que no passa el mateix si es tracta d'un centre cultural o social de l'ajuntament. El mateix passa amb l'expressió Escola Popular, que en les notícies se sol posar entre cometes mentre que no es fa el mateix amb les escoles estatals o privades. Evidentment, en aquests casos o molts altres les cometes compleixen la funció de desacreditar i posar en dubte el seu contingut.
1.2. Paraules "màgiques"
Creació i imposició d'opinió a través del que hem anomenat "paraules màgiques", és a dir: termes amb una connotació positiva (desenvolupament, creixement, tecnologia, Europa, moderat, competitivitat, ocupació, flexibilitat,) o negativa (primitiu, radical, il·legal, fonamentalista, proteccionisme) Aquests són utilitzats tan reiteradament en certs discursos i contextos que acaben adquirint per si mateixos un valor afegit, una connotació més enllà de la seva simple significat.
El resultat pràctic és que, un cop generada la "paraula màgica", només cal associar-la a qualsevol tema o esdeveniment per impregnar dels seus valors. Així per presentar la liquidació del sector públic com una cosa positiva n'hi ha prou amb destacar (si pot ser en titulars) que això generarà més competitivitat, més creixement o que ens acostarà més a Europa. I per justificar i legitimar la inversió multimilionària de l'estat en armament, només cal referir-se a la quantitat d'ocupació que això genera. En canvi, per demonitzar i criminalitzar qualsevol iniciativa o acció dels moviments socials o populars que qüestioni seriosament el sistema dominant, es fa ús i abús del terme, "radical". prèviament negativitzat i associat a conceptes "fanàtic", "ultra" o fins i tot "terrorista".
1.3. Associació de paraules i de successos
També se solen associar repetidament determinades paraules amb determinats col·lectius o persones ( "joves radicals" o "joves violents", "radicalisme basc", "exèrcit humanitari", "integrisme / radicalisme àrab / islàmic" ... de manera que un dels termes acaba evocant automàticament a l'altre.
En altres casos la manipulació procedeix d'associar repetidament certs col·lectius amb determinats successos. El millor exemple és el cas de successos delictius protagonitzats per immigrants, en els quals se sol destacar molt sovint (i normalment en el titular) la nacionalitat o condició de inmigrantos dels mateixos. Encara que normalment les notícies no estableixen una relació entre la immigració i els successos delictius o conflictius, fomentant amb això alarma social, xenofòbia i racisme.
Els exemples són innombrables, encara que val la pena destacar uns pocs:
Per exemple, per justificar càrregues policials en el cas de manifestacions, se sol utilitzar les següents expressions: "La policia es va veure obligada a carregar", o "Van provocar la càrrega policial". Així en molts casos es desplaça la responsabilitat de la violència cap als que reben els pals
Quan no hi ha càrregues, nombrosos relats de manifestacions acaben amb expressions semblants a: "No hi va haver incidents". La fórmula no és innocent, sinó que sembla indicar excepcionalitat. És a dir, en destacar que no hi va haver incidents s'està donant a entendre que el normal és que els hagués hagut, de manera que s'insisteix subtilment en donar una imatge violenta o certs grups o col·lectius.
La gastada expressió: "Fonts ben informades" se sol utilitzar per donar fiabilitat a informacions extretes de fonts inconfessables, sospitoses o directament per legitimar rumors o informació inventada.
El conflicte basc, tan contaminat per la desinformació, ha "posat de moda" entre els mitjans oficials dues expressions orientades contraposades: "violents" i "demòcrates", la primera per englobar totes les expressions del nacionalisme abertzale, des d'ETA fins a les / us votants o simpatitzants del MLNV (moviment d'Alliberament Nacional Basc), i la segona per a tots / es els / les altres (amb el PNB gravitant entre les dues etiquetes, segons el moviment polític). Un concepte tan ampli i ambigu com el de "violència" és atribuït de manera tan repetitiva, simplista i absoluta a un moviment (d'altra banda molt divers i contradictori) que al final la tremenda campanya mediàtica està aconseguint que n'hi hagi prou amb citar l'adjectiu " els violents "per identificar tot el moviment abertzale, convertint aquest en sinònim de violència. I tots els seus oponents en sinònim de "demòcrates" o "pacifistes".
En periodisme s'entén per fonts d'informació els elements que aporten al periodista la informació amb la qual construeix la notícia. Aquests elements, les fonts, poden ser:
- Persones (implicats, testimonis, experts)
- Institucions (polítiques, jurídiques, policials, empresarials, agències / gabinets de premsa. Etc.)
- Documents (enquestes, informes, estudis, altres mitjans de comunicació, etc.)
De vegades una notícia manca de fonts d'informació ja que és, íntegrament, el producte de l'observació directa dels fets per part del / a periodista. Però això no és gens comú, per això el paper de les fonts d'informació resulta fonamental.
En teoria se suposa que el / la periodista ha de buscar aquelles fonts que vagin a aportar una informació més abundant, desinteressada i contrastada, de manera que normalment hauria d'acudir a una important varietat de fonts. Però la realitat és que l'elecció d'aquestes respon sovint a una estratègia de manipulació informativa, en el sentit que donant ressò a certes fonts i ignorant altres, el medi aconsegueix transmetre el seu propi punt de vista i opinió sense perdre l'aparença d'objectivitat .
El medi es presenta així com un mer i asèptic transmissor d'informació, quan en realitat tendeix a triar com a fonts aquelles persones, institucions o documents que sap que seran favorables als seus interessos o amb les que volen mantenir bones relacions.
D'aquí la importància dels gabinets de premsa o Departaments de Relacions Públiques (RR.PP), no només institucions i organismes oficials, sinó també de grans empreses i "personatges públics", el principal objectiu consisteix a convertir-se en fonts d'informació assídua de els mitjans. Altres vegades es contracten els serveis d'Agències de Relacions Públiques, perquè gestionin la informació sobre un esdeveniment puntual.
Per exemple, el 1991 el govern de Kuwait contractar per 10.800.000 de dòlars els serveis d'una de les agències de relacions públiques més prestigioses, la nord-americana Hill & Knowlton, amb l'objectiu de convèncer l'opinió pública nord-americana i europea de la necessitat d'intervenir en el Golf.
"Els pobles subdesenvolupats estan en aquesta situació per creure en estupideses, si creguessin en la ciència no estarien en la misèria que avui estan".
"En l'antiguitat no hi havia ciència, aquesta es va donar amb Occident i gràcies a això Orient té ciència"
"Nosaltres no som com l'església, no cremem els que estan bojos"
"La religió és cínica, desquiciada i ens vol ficar ideologies per força, en canvi l'escepticisme no".
"Guanya't un milió de dòlars per la JRE (James Randi Foundation) o sinó per les altres organitzacions que ofereixen diferents premis, tot i així no crec que passis per que ets un magujo".
"Tens el teu cèdula per denunciar-pseudo ...".
"Les pseudociències ens portaran a un món de foscor, on tot l'irracional ens destrueixi".
"La ciència és l'única resposta als nostres problemes de supervivència".
"Dawkins no és un pseudo científic, la seva teoria aquesta àmpliament acceptada per" tota "la comunitat científica".
"No sóc un fonamentalista".
13. Eclecticisme: Solen extrapolar idees, confondre teories o barrejar idees en un sol pobrament articulat, per exemple la taula del que elements de les pseudo ciències (una paròdia de la taula d'elements químics). Un exemple és fer creure al lector que si una persona es dedica a la parapsicologia, també haurà de creure en l'homeopatia o aquesta al seu torn ha de creure en chakras, o en cripotozoología i és a més un ufòleg.
14. Parodia i negació del mètode científic: Solen inventar que en la medicina alternativa, en i psicoanàlisi, a la parapsicologia, no s'usa mai el mètode científic, a exemple: "els magujos no els ensenyen ciència, per això no saben ni tan sols que és el mètode científic "," mai apliquen el mètode científic ". Una tècnica utilitzada és afirmar que el mètode científic en les "pseudo ciències" és circular, no genera res de nou.
15. Nul autocrítica: No es vora a un crític escèptic refutar als seus "amics" o refutar les teories convencionals o ortodoxes.
16. Exigir, però no fer: Comunament els seus objectius se centren en exigir als científics que siguin honestos, que satisfacin els requeriments de la societat. No així se'ls pot exigir i molt menys fan experiments científics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS