Segons fonts pròximes a Junts pel Sí, les negociacions han estat i són ‘molt tècniques’. El debat partidista –diuen– se supera parlant en tot moment sobre els passos pràctics a fer i cercant l’acord sobre aquests passos, més que no pas sobre les grans definicions.
De moment, hi ha acord total quant a la necessitat que el parlament elabori amb agilitat les tres lleis bàsiques, que faran referència al procés constituent, la hisenda i la seguretat social. No es tracta, com alguns volen presentar-ho, de fer unes lleis ràpides, en qüestió de setmanes, però sí de fer-les i aprovar-les en pocs mesos. I per aquesta raó ja s’han començat a fer esborranys concrets.
La primera gran llei és la del procés constituent, que tindria tres eixos: establir com es fa el procés constituent, adaptar el sistema institucional del país a la nova realitat i regular matèries sensibles de caràcter jurídic. Tindria un articulat simple i faria una distinció entre aquelles normes i lleis actuals que es mantindrien en vigor a Catalunya i les que resultarien afectades. S’entén que tot allò que continua en vigor es podria revisar i canviar durant el procés de redacció de la constitució republicana.
La negociació d’aquesta llei serveix també per a fer front a alguns dels problemes més difícils de la negociació entre tots dos grups. En les discussions sobre com adaptar l’estructura institucional a la nova època és on han aparegut, encara tímidament, fórmules que podrien resoldre el conflicte obert per la presidència d’Artur Mas. És a dir, la llei ha de resoldre qüestions com ara qui tindrà formalment la figura de cap de l’estat català, com serà l’adaptació dels organismes reguladors espanyols o com s’organitzarà el nou poder judicial.
La hisenda, preparada per a actuar de seguida
La segona llei que la nova majoria parlamentària abordarà de seguida fa referència a la hisenda pròpia. En aquest punt, els negociadors són conscients que la qüestió no es resol només amb lleis. Per a poder aplicar el pla previst, l’Agència Tributària de Catalunya ha de poder actuar a tot el país i en totes les circumstàncies, i encara no té capacitat operativa necessària per a fer-ho. Per això es van fent passos paral·lels, com ara la convocatòria la setmana passada de les vint primeres places d’inspectors tributaris de l’ATC. Aquestes places han estat convocades malgrat que el Tribunal Constitucional ha suspès la llei de l’Agència Tributària Catalana.
La discussió sobre l’Agència Tributària Catalana es fa partint de tots els documents que s’hi han dedicat fins ara. A part els aspectes tècnics, inclou referències a quin comportament hauria de seguir, especialment per oposició al de l’agència espanyola.
En aquest punt, hi ha acord que la nova agència ha de servir per a plasmar un canvi de model respecte de l’espanyola. Es tracta de fomentar al màxim la transparència i el servei, de manera que els ciutadans acabin donant valor al pagament dels imposts, pels serveis que en depenen.
El fet que la desconnexió no es faci d’acord amb l’estat espanyol obliga també a afinar molt la previsió sobre què passarà i com es farà el pas de pagar a la hisenda espanyola a pagar a la hisenda catalana, un pas fonamental per a assentar les bases de la sobirania.
La seguretat social, emblema del nou país
Les converses sobre com ha de ser el nou sistema de la seguretat social dibuixen també una desconnexió contundent respecte del model espanyol. No es tracta simplement d’adaptar la seguretat social actual al nou entorn, sinó de repensar-la, tenint en compte experiències i pràctiques d’uns altres països de la Unió Europea.
En el cas de la creació de l’Agència Catalana de la Seguretat Social, ja hi ha estudis fets que en delimiten el funcionament i detallen què és necessari per a engegar-la. Es parla de quatre mil funcionaris repartits en dues-centes oficines per tot el país, amb un pressupost de 130 milions d’euros. L’agència, probablement, dependria directament del parlament i no del govern.
Partint de la base dels estàndards internacionals regulats per l’OIT, la voluntat és que la seguretat social catalana esdevingui la bandera del nou país, a base de proporcionar prestacions molt avançades, ara inexistents. L’exemple potser més paradigmàtic seria la inclusió del dret d’habitatge com una prestació, tal com es fa a França, Alemanya i Finlàndia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS