diumenge, 4 d’octubre de 2015

Recull de les barbaritats antidemocràtiques que han recorregut a els poders fàctics manats pel PP, per torpedinar el plebiscit. I si algú té la temptació de qüestionar els resultats del plebiscit, potser se li caigui la cara de vergonya i s'abstingui de fer-ho.








[1] Bancs: La patronal de la banca ... (Antonio Baños de la CUP es preguntava en un meeting: ¿com pot ser que la Patronal tingui una patronal per sobre?). Doncs, això, la banca va fer un comunicat dient que deixaria Catalunya tan aviat com que s'independitzés. No van passar ni dos dies que el BBVA es va desdir, per escrit. I el Sabadell va acabar fent el mateix.

[2] Corralito: El governador del Banc d'Espanya va deixar anar que la independència portaria 1 corralito a la motxilla. Resultat: alguns clients importants de les Espanyes van fer públic que retiraven els fons del Banc Sabadell, per si de cas. Immediatament, el governador es va adonar que ell solet podia provocar el corralito amb les seves paraules, sense necessitat de cap independència i va rectificar, dient que passava a ser altament improbable. Aquest senyor acabava d'inventar branca llunàtica de l'Estadística.

[3] Margaritis: Un vicepresident de la Comissió Europea, anomenat Margaritis Schinas, va respondre a una pregunta sobre les conseqüències de la independència de Catalunya, que li va formular un periodista d'El País, amb la resposta de manual habitual de la Unió Europea, basada en la doctrina establerta el 2004 per l'antic president de la Comissió Europea, Romano Prodi. Fins aquí tot normal, però, oh, casualitat !, el senyor Margaritis Schinas resulta que està casat amb Mercedes Alvargonzález, una militant del PP que treballa de cap de gabinet del president del grup parlamentari del PP europeu, i que alhora és prima l'exministre Federico Trillo. Per més inri, el germà de Mercedes, i cunyat del Margaritis, Juan Alvargonzález Figaredo, és qui va pagar la fiança de Rodrigo Rato perquè evités la presó. Ufff ... què pesta de socarrim!

[4] Juncker: Com que els havia sortit malament la jugada de Margaritis, l'eurodiputat del PP Santiago Fisas va interpel·lar la mateixa pregunta, aquesta vegada directament al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. La resposta en anglès, molt escarida i concisa, no es va fer esperar, ja que Simplement es va seguir el manual Prodi per redactar-la. Doncs bé, ves per on, algú, del qual, per cert, la Unió Europea encara no ha divulgat el nom, va traduir la resposta a l'espanyol d'una forma un tant sui generis, inventant-paràgrafs on es detallaven fil per randa tots els maleficis que caurien sobre el poble català si gosava independitzar-se. Déu n'hi do, aneu paper de la trista figura els toca fer fer als de la Unió Europea ... Però mira, això els passa per haver acceptat un país que té la 'picaresca quevediana', com a model educatiu.

[5] Margallo: Va perdre el debat amb en Junqueras per molts motius, però el fet que gravessin el programa al matí i que, durant el dia es destapés el frau en la resposta en espanyol de Juncker, va provocar que, quan els espectadors van veure a Margallo brandava el full amb la resposta 'manipulada', tots a una saltessin del sofà i exclamaran: 'Ehhh! 'Que això és penal !!!' I no va cometre només un penal, no; van ser tres! El molt entabanador, no va parar de refregar el paperot pels nassos durant tot el debat.

[6] Inversions: Els 'increïbles' diaris espanyols ... (dic això perquè un estudi de la Universitat d'Oxford i Reuters ha determinat que són els que tenen menys credibilitat d'Europa, ja que només un de cada tres lectors es creu el que publiquen ), des de sempre s'han empassat els 'rigorosos' informes de Societat Civil Catalana i Convivència Cívica Catalana. Sempre han estat especialment catastròfics quan tractaven de la inversió estrangera a Catalunya. Però, ves per on, aquesta setmana es van quedar amb pam de nas, i van haver de publicar que en el primer semestre d'aquest any la inversió a Catalunya hi havia pujat un 289%. Ohhh, quina pena! (que diria el del Polònia).

[7] Nacionalitat: Margallo ens han arribat a dir que vagaríamos per l'espai pels segles dels segles, però resulta que, un innocent pregunta d'un periodista al president Rajoy, va ser capaç de desmuntar, de cop, tota l'artificiosa amenaça de perdre la nacionalitat espanyola i sortir de la Unió Europea, en cas de secessió. Per això, Rajoy insistia dient: 'Alguna nacionalitat perdrien, ¿no?' Ja ho veieu, segons sembla, hem de perdre alguna cosa, sí o sí, per fer content a Rajoy.

[8] Pensions: Malgrat els reiterats escarnis, negacions del que és obvi i amenaces sobre les pensions per part de la caverna ultraponentina, Andreu Mas-Colell ha deixat clar que els catalans hem cotitzat a Espanya i això ens dóna dret a cobrar de Espanya, com actualment ho fa, per exemple, qualsevol jubilat espanyol resident a França oa Cuba, sempre que hagi cotitzat prou anys a Espanya mentre treballava. Això sí, Mas-Colell veu clar que Espanya soleta no podrà pagar les pensions als jubilats catalans i s'avé a destinar part de les cotitzacions dels treballadors catalans, per complementar les pensions dels nostres jubilats.

[9] Pensionistes: Malauradament, on hi ha pensions, hi ha pensionistes que viuen en precari. I, on hi ha pensionistes, hi ha voltors disposats a aprofitar-se de la seva precarietat. Una persona que subsisteix amb 400 euros al mes, no es pot permetre el luxo de arriscar-se a perdre 70 euros de paga, com vaticinaven els de Societat Civil Catalana a un milió de cartes que van enviar directament a les llars on viuen aquestes víctimes propiciatòries. I, ¿d'on van treure el llistat d'aquestes llars? Ah ... Els de 'Misteris sense resoldre' ens ho diran, algun dia.

[10] Correus: La gent els veu capaços de tot. Per això, un dia va caure el sistema informàtic del vot per correu, i la notícia va fer la volta al món deu vegades en cinc minuts. I mira que els importen ben poc, a Austràlia, les penúries de Correus ... Sigui com sigui, ho van solucionar més o menys ràpidament. Però, per acabar-ho d'arreglar, després va córrer la veu que algú havia prohibit fer hores extres, durant la campanya electoral, als funcionaris de correus de Catalunya. No consta que cap d'ells plorés a escoltar-lo.

[11] Estranger: Més divertit va ser el vot forà. Es van afanyar a divulgar-les de Guardiola votant des d'Alemanya, per allò de visualitzar el 'sense novetat al front'. Però, la realitat va ser que votar des de l'estranger es va convertir en un drama i un impossible. A tall d'exemple, l'autoritat electoral espanyola va enviar als votants residents a Itàlia les paperetes de cada partit, juntament amb un sobre que portava la direcció del consolat de Roma ia impresa. Simplement havien de dipositar una papereta en el sobre i enviar-lo a volta de correu. Doncs hi va haver un petit problema: la direcció impresa en el sobre era casualment 'errònia', de manera que aquests vots emesos mai van arribar al consolat i encara segueixen vagant per l'espai sideral margallano.

[12] Paperetes: Ara entrem en el capítol 'república bananera'. D'una banda, a Tarragona, interventors de JxSí van denunciar que quan la gent anava a votar es trobava sobres tancats amb paperetes del PP dins. També, misteriosament, algunes paperetes de Ciutadans havien acabat barrejades en el tac de les de JxSí. D'altra banda, tant al Vendrell com a Manresa, Vic i Manlleu hi ha gent que va rebre a casa propaganda de Junts pel Sí que contenia un sobre electoral amb una papereta dins. Fins aquí, estem al primer món. Doncs resulta que, si per curiositat obries el sobre, dins et trobaves una papereta del PP. Tot un salt quàntic al tercer món, a la velocitat de la llum. Ja no cal que ningú més investigui la manera de teletransportar.

[13] Pregàries: Ara que, finalment, tot i que el futbol és una religió per a molta gent, havíem quedat que no mezclaríamos l'esport amb la política, que ningú s'apropiaria dels èxits d'en Gasol, que ningú tornaria a xiular cap himne, que els polítics deixarien riure per sota el nas en els actes públics i que deixaríem l'estelada penjada al balcó quan acompanyéssim el Barça per Europa ... arriba el Monsenyor Cañizares i demana als creients que preguin per la unitat d'Espanya. Déu n'hi do! Només li va faltar dir que excomunicaria a tots els independentistes a l'estil medieval, que, per a qui no ho sàpiga, no només significava deixar de combregar quan anessis a missa, sinó que també implicava embargar tots els títols i possessions. Com en els desnonaments d'avui dia, vaja.

[14] Corrupció: Entre línia i línia del text que llegia Acostades per celebrar els resultats electorals, darrere seu, uns australopitecs acabats de ser clonats com l'ovella Dolly, bramaven '3%, ... 3% !!!', a manera de insult a Mas i, per extensió, a tot el món qui ho hagués votat. Curiós que ho fessin la mateixa setmana en què Jordi Cañas, el gran repartidor de la doctrina anti-3%, hagi sabut que el s'asseuran a la banqueta dels salva-pàtries corruptibles, com a imputat per haver defraudat 429.203 euros a Hisenda. Segons sembla, són alumnes avantatjats dels partits gürtelians, púnics, blacktarjeteros, mercuris, feinetes, EROsitos, Barcenasitos, Moneyderitos, Chicago-viatgers, etc .; partits que tampoc s'han cansat de bramar '3%' durant la campanya. Com a joc de sobretaula, proposo que cadascú associï les sigles implicades en cada cas de corrupció.

[15] Amat: Vist que el 9N ja van cremar el cartutx de Liechtenstein, aquesta vegada s'havien de treure de la màniga una altra forma de torpedinar la votació en l'últim moment, per deixar sense capacitat de resposta a l'adversari. Aquesta vegada, li va tocar el rebre de valent a Oriol Amat, número set per Barcelona de Junts pel Sí. Una ràdio alemanya li va fer una entrevista i Amat va respondre com Mas ja ho havia fet milers de vegades des que es va iniciar el Procés. A l'uníson, tota la caverna es va afanyar a fer córrer la veu que Mas realment era un constitucionalista de pro i que estava a punt d'entabanar dos milions d'il·lusos votants independentistes. Com que la gent ja s'ho esperava, ho va interpretar com una innocentada mediàtica pre-nadalenca i, per sort, els va sortir el tret per la culata.

[16] Cartells: Esqueixar, ratllar o malmetre la publicitat electoral penjada a la via pública, se suposa que està considerat un delicte. Doncs, els traïdors catalans han de ser transparents com l'home invisible, perquè el meu barri aquests dies semblava un camp de batalla: havia ratllades amb el 3% en les banderoles de JxSí, obscens membres virils riverencos apuntant cap boques acostades, collages de cartells tapant- els uns als altres ... Vaja, que Beirut era un kindergarten, en comparació.

[17] Irreflexiones: Seguint amb la idea de Beirut, algú em pot explicar com pot ser que', en jornada de reflexió, els nens passejaran amb globus de Ciutadans a la mà pel centre de les ciutats? Eren proto-votants taronges que els portaven de casa? O és que hi havia una caseta camuflada amb gent aprofitant-se de la innocència dels nens? Durant la campanya, els de Ciutadans ja havien demostrat ser uns vulgars nens de papà mal educats i irrespectuosos, als que havien de cridar l'atenció debat després debat. Realment, es creuen que són més guais i especials que ningú. Però ara hem vist que els patina l'alfabetització, perquè la paraula 'escrúpols' encara no la tenen incorporada al seu magí.

[18] Propaganda: No només els partits poden fer propaganda electoral durant la campanya. Les entitats jurídiques també la poden fer, cenyint-se a unes regles. Doncs, hi ha una associació de 70 persones amb una capacitat immensa d'aconseguir recursos, que també es creu tan especial com els naranjitos. Van posar en marxa una campanya publicitària, i no van tenir cap objecció a mantenir-la durant el dia de reflexió, alguna cosa expressament prohibit. Alertada dels fets per l'organització Drets, la Junta Electoral va reconèixer el frau de llei comès i va ordenar retirar la publicitat ... una vegada finalitzada la contesa electoral. Marca Espanya en estat pur.

[19] Junta: Aquesta és la mateixa Junta que va tenir la genial idea d'enfonsar l'audiència de TV3 per compensar l'augment espectacular de share del dia de la Via Lliure catalana d'aquest any. Això ens va demostrar, fefaentment, que a Catalunya, hi ha un milió i mig de llars que ni tan sols tenen TV3 sintonitzada. Fins ara només era una llegenda urbana.

[20] Tupinada: Finalment, en el cas que tots els altres mètodes fallin, sempre queda la via 'autocar - de - vellets - de - 1 - residència - anant - a - votar - amb - la - papereta - adequada - casualment - homogènia '. Ens havien dit que això només passava al Espanya profunda. Doncs, no. A partir d'ara ja no haurem de fer milers de quilòmetres per poder veure aquest meravellós espectacle de la 'democràcia', amb els nostres propis ulls. Vergonya, senyors, vergonya!

[21] Bonus track: Els temps evolucionen i la nova manera d'enganyar el personal és a través dels robots informàtics que envien missatges a sac a través de les xarxes socials. Surt molt més barat que buzonear sobres casa per casa. A més, si el que pretens és insultar, queda més dissimulat que fer-ho manualment. A no ser que disposis de molt temps lliure, com, presumptament, tenia el dimitit president de Societat Civil Catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS