divendres, 16 d’octubre del 2015

l'Estat Espanyol . Una monstruosa maquina burocràtica de grans proporcions, que grinyola, amb totes les peces i engranatges caòtics desballestats, però que avança implacable i, capaç oprimit , segrestar i d’esborrar de la història la memòria de tot un poble.











































L’Estat Espanyol no està acostumat a negociar, ni en sap ni en vol saber. En part, històricament estava mal vist mercadejar, era com rebaixar-se a cosa de jueus. És per això que li costa tant resoldre les coses fent política. Naturalment que en tots els casos hi ha excepcions i sempre es perillós generalitzar, però també hi ha trets generals en el caràcter dels pobles. Els castellans, per essència desconfiats i tancats, pensen sempre que el seu adversari els vol fotre i per això sempre busquen un tercer: els tribunals. Esta forma de ser es contraposa al caràcter més voluble català, obert a l’àgora, la plaça, el mercat, que sentencia: la gent parlant s’entén. Un caràcter català carregat també de defectes que analitzarem un altre dia.

Es curiós destacar que fou un rei català, Ferran, casat amb Isabel la catòlica, el model del príncep de Maquiavel, que de seguida es va escampar com una manera de fer política. A Castella tenien dins de casa, a la cort, el model vivent d’una nova forma de fer política revolucionaria, un model, però, que mai no van entendre ni han entès ni entendran, ni falta que els fa. A l’Estat Espanyol no li cal Maquiavel, perquè respon amb el seu propi model de doble natura: Picaresca i Plet.

No es cap casualitat que l’Estat Espanyol estigui dalt de tot dels països amb més casos de corrupció. La picaresca és una forma de corruptela instaurada de fa segles a Espanya, a tots els nivells i estaments. Tampoc es cap casualitat que sigui un dels Estats que incompleix més contractes de la comunitat Europea. No es cap casualitat que apareguin escampats pels carrers de Roma els sobres amb els vots dels ciutadans catalans que van votar per correu. No es cap casualitat que el vot a l’estranger haja esdevingut un escàndol monumental. No es cap casualitat que algú manipuli la declaració del president de la Comunitat Europea. Ni es cap casualitat que la Junta Electoral, que hauria de ser neutral, obliguin als mitjans públics a fer propaganda electoral d’uns determinats partits. Ni es normal que esta mateixa Junta allargui el temps per votar als militars i en canvi no concedeixi ni un segon a la resta de votants de l’estranger que no els han arribat els documents que la pròpia Junta hauria de vetllar que arribessin.

 L’essència mateixa de la Picaresca és també una forma de mentida, engany i manipulació de la realitat, per tant, tampoc no es cap casualitat que els bancs amenacen amb “el corralito” i després se’n desdiguen, o que s’amenace que no es cobraran les pensions. Igual com es va fer fa uns anys amb l’atemptat de Madrid on els del PP encara diuen ara que va ser ETA. No és estrany que surti el ministre de la guerra i insinue que hi haurà totxo. Que un cardenal organitze rogatives per la Unitat d’Espanya. Que se’ns diga que sortirem no solament de la Comunitat Europea sino també de la Galàxia. Com tampoc no es cap casualitat que l’Estat Espanyol recorre qualsevol llei del Parlament Català als tribunal constitucional, en un etern plet. No és cap casualitat que canvien jutges en casos de corrupció, per altres jutges més favorables. No es cap casualitat que la Fiscalia estiga al servei de Mariano Rajoy. Ni es estrany que ara vulguen modificar el propi Tribunal Constitucional per poder fer lleis a la seua mesura i empresonar a qui siga que els faça nosa, i si convé tornaran a canviar les lleis. No volen fer política, no volen negociar, no en saben. Este és el seu mecanisme de defensa el Plet i la Picaresca, no en tenen altre.

Alguns acusen de cinisme a l’Estat Espanyol i s’equivoquen, no és cinisme, no en saben de ser cínics, són massa melodramàtics i se’ls veu el llautó. És simplement que la Picaresca té un punt xulesc, castís, de gallardia pública, que es comenta en societat i fa molta, moltíssima gràcia. Picaresca i Plet, arrelades a totes les consciencies com a forma de resposta individual i col·lectiva, ja forma part de l’adn cultural. No és que l’Estat Espanyol forme, faça curset de Picaresca i Plet, a tots els funcionaris de les ambaixades a l’estranger o de tots els ministerios. No, no... No cal. Molts funcionaris sense voler, sense adonar-se’n, actuen com agents de l’Estat, amb naturalitat, inconscients, actuen amb picaresca i també com uns formidables picaplets, advocats de cap de marge, per pròpia iniciativa. I aquí rau precisament la clau de l’èxit del seu sistema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS