dissabte, 24 d’octubre del 2015

LA JUSTÍCIA ÉS IGUAL PER A TOTS. Les il·legalitats quotidianes de la contractació pública a Espanya, i el seu lema "TOTS SOM IGUALS DAVANT LA LLEI".







L'informe de la contractació de l'Estat de 2012 del Tribunal de Comptes denuncia irregularitats en tots els ministeris.

Analitza 377 contractes d'entre els de major preu.
Destaca l'ús del negociat per formalitzar acords previs amb un empresari i la manca de publicitat i justificació.

El BOE recull avui l'informe de fiscalització a la contractació del sector públic estatal de 2012 realitzat pel Tribunal de Comptes. El document recull -un cop més- una llarga llista d'incompliments de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) per part de tots els ministeris i altres entitats públiques. La majoria té a veure amb la falta d'informació i justificació de les decisions preses, el que frena la transparència, la competència i la rendició de comptes.

Dels 40.730 contractes adjudicats per l'Estat en 2012, el Tribunal de Comptes va rebre, per a la seva fiscalització, 1.383 expedients. Es tracta d'aquells contractes que superin certs llindars: més de 600.00 euros en obres i concessions, més de 450.000 en subministraments i més de 150.000 en serveis. Malgrat que els contractes més alts tenen unes obligacions de transparència, concurrència i igualtat grans, les irregularitats detectades són massives. Ni un dels ministeris analitzats surt net de l'anàlisi. Però el Tribunal de Comptes no ha analitzat els 1.383 expedients remesos, només 377 d'ells, un 27,3%, elegits segons diversos criteris, com la quantia, el procediment i altres valors molt menys definits, com "l'especial interès".

Aquestes són algunes de les il·legalitats detectades pel Tribunal de Comptes:

Falta de justificació de l'ús del procediment negociat, ja que en molts casos no queda clar per què s'opta per aquest sistema i no pel concurs obert que, segons la mateixa llei, ha de ser el mètode ordinari d'adjudicació. En la majoria de casos, continua l'informe, no es "negocia" amb els empresaris participants, simplement s'avaluen les seves ofertes, el que fa que aquest procediment perdi el seu sentit. A més, en ocasions s'usa simplement per donar-li una pàtina legal a un acord amb un empresari: "En determinats supòsits, les entitats han justificat l'elecció d'aquest procediment per l'existència d'un acord previ signat amb l'empresa adjudicatària a causa de la complexitat tècnica de les prestacions a realitzar, i si bé podria estar justificada l'elecció del procediment per raons tècniques, l'existència d'un acord previ limita, almenys, l'accés d'altres empreses del sector a la licitació. "

Ús de les característiques de l'empresa com a criteris d'adjudicació, el que limita la competència i fa pensar en plecs redactats a mida. Ocorre quan es puntua de forma elevada comptar amb certs treballadors, tenir la seu en un lloc concret ... L'informe destaca un contracte de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) que atorgava un 15% de la valoració a les empreses que hagin realitzat un servei similar en els anys anteriors, el que va beneficiar a l'empresa que ja estava contractada, que va poder tornar a ser escollida. Un altre cas paradigmàtic d'aquesta pràctica, anul·lat pel Tribunal administratiu central de recursos contractuals després d'un recurs, és el del repartiment de la publicitat institucional en premsa de Melilla, redactat a mida perquè els tres principals periòdics de la ciutat es portessin la seva part.

Manca de precisió dels criteris d'adjudicació, com quan es concedeixen punts per "millores" sense especificar quin tipus de millores seran avaluades i en quina proporció, el que dóna peu a l'arbitrarietat en la concessió. En massa ocasions, les actes d'adjudicació tampoc aclareixen què s'ha valorat per oferir, al final, una taula de puntuació si més, és a dir, no informen de les raons que els porten a adjudicar a un empresari i no a un altre.

Incompliment sistemàtic de les obligacions d'igualtat entre homes i dones, que obliguen a tenir en compte els plans en aquest sentit i l'efectiva implantació dels mateixos de les empreses a contractar.

Límits a les rebaixes de preu, el que es coneix com el 'llindar de sacietat': a partir de cert descompte en el preu, les rebaixes posteriors ja no donen punts. Aquesta pràctica frena que les empreses puguin oferir contractes més barats.

No es justifica per què cal celebrar el contracte. En molts casos, no hi ha informes de necessitat ni en els que es declara que els mitjans propis no són suficients per fer front a les necessitats.

Incompliment de les obligacions de publicitat bàsiques. Per exemple, l'AEPD només va publicar en Contractació de l'Estat un dels 23 contractes celebrats durant aquest any. I el Programa de Termalisme de Majors es va oblidar de publicar la formalització d'un contracte en el BOE. En moltes ocasions, el problema és que els plecs d'alguns negociats ni tan sols aclareixen quin és l'objecte del contracte.

Després de l'adjudicació, què passa? En la majoria de casos, res. Una de les crítiques més repetides en l'informe està dirigida a l'escàs control a l'execució dels contractes. No es nomena un responsable del contracte per fer seguiment, encara que estigui establert de forma clara en els plecs, no hi ha vigilància de cap tipus ... Això provoca excessos en la facturació final i retards que, en la majoria de casos, no provoquen ni la resolució del contracte ni l'aplicació de les sancions previstes. En molts casos, l'organisme adjudicador no informa el Tribunal sobre el que va passar després de l'adjudicació: ni tan sols disposen d'aquesta documentació.

L'informe del Tribunal de comptes llança una sèrie de propostes de millora però, tot i les contínues il·legalitats comeses, no planteja l'establiment de cap tipus de sanció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS