divendres, 7 d’agost de 2015

El president de la Generalitat, Artur Mas, fa dos anys i mig desenvolupant sense presses però sense pausa un dels principals pilars financers d'una Catalunya independent: la creació d'un banc públic català que operarà si guanya les eleccions del 27 de setembre, per que es pugui finançar a petites i mitjanes empreses, autònoms i particulars.








El president de la Generalitat, Artur Mas, fa dos anys i mig desenvolupant sense presses però sense pausa un dels principals pilars financers d'una Catalunya independent: la creació d'un banc públic català que "pugui finançar a petites i mitjanes empreses, autònoms ja particulars quan Catalunya sigui un estat independent ". Des que va ser investit el 2012, quan va perdre 12 diputats amb el seu discurs a favor del "dret a decidir", es va fixar dos objectius financers en el que els nacionalistes i independentistes han cridat les "estructures del futur estat propi".

"Hisenda pròpia" al marge de l'Agència Tributària

Una és la creació d'una Hisenda catalana per evitar pagar impostos a les arques estatals de l'Agència Tributària i, l'altra, l'impuls d'un banc públic que es creu transformant l'actual Institut Català de Finances (ICF), l'ICO català.

Amb aquest objectiu ha aconseguit aprovar una moció al Parlament català per donar un marc legal autonòmic que avali, segons les seves tesis, la creació d'aquest banc, i gràcies al suport d'ERC i de CDC, l'executiu també li ha donat llum verda. Però en els últims dies, previs a la dissolució de l'actual legislatura i la convocatòria d'eleccions avançades per al pròxim 27 de setembre, Mas ha aprovat "in extremis" una important transformació legal de l'ICF per a estructurar com a banc.

"L'objectiu és que si els independentistes guanyem les eleccions, en la pròxima legislatura es creu el banc públic català que demanaria fitxa bancària directament a les autoritats de Brussel·les sense passar pel Ministeri d'Economia ni el Banc d'Espanya", asseguren a Vozpópuli fonts pròximes a l'entitat financera catalana.

Així doncs, el passat 29 de juliol, el govern de Mas va donar llum verda a la modificació de la llei de l'ICF de manera a que s'adapti a la normativa de la Unió Europea. "El següent pas seria sol·licitar una fitxa bancària a les autoritats de Brussel·les, que són les que concedeixen la consideració del futur banc català", expliquen les mateixes fonts financeres a aquest diari. L'executiu d'Artur Mas tenia previst que l'ICF obtingués la fitxa bancària a 2015, el que el convertiria en una de les "estructures de l'estat" català que pretén el govern de la Generalitat.

Segons els responsables de l'Institut Català de Finances, l'entitat té preparat des de fa algun temps la seva sol·licitud, i estava a l'espera que la legislació europea estigués definida per cursar-la a Brussel·les. Mas i el seu govern han aprovat abans de les eleccions autonòmiques del proper 27 de setembre un decret llei que autoritza a l'entitat a realitzar aquests passos que s'emmarquen en el clima d'enfrontaments i tensions amb el Govern de Mariano Rajoy.

A partir d'aquí, l'ICF podrà constituir una societat anònima, segregant la seva branca d'activitat financera, amb "plena independència de l'Administració estatal". L'objectiu és que pugui actuar com a entitat de crèdit en el marc d'Unió Bancària Europea i enfortir-se com a "instrument de suport al teixit empresarial ia l'economia productiva".

L'entitat podrà començar a partir de la pròxima legislatura i si finalment les forces independentistes són majoritàries en el nou Parlament, adaptar-se al nou context. Al final del procés cal l'autorització del Banc d'Espanya. L'ICF, dirigit per Josep Ramon Sanromà, podrà adaptar la seva estructura de govern i la seva gestió a la seva nova forma jurídica. Fundat el 1985, l'ICF té com a objectiu primordial impulsar i facilitar el finançament del teixit productiu a Catalunya, especialment de les pimes i autònoms.

La intenció de l'equip econòmic de Mas és que "l'ICF es podrà constituir en una societat anònima, segregant la seva activitat financera, amb plena independència de la Generalitat i de les entitats", asseguren. Fa dos anys, l'ICF va donar crèdits a les empreses per valor de 500 milions d'euros.

Finançament al marge dels pressupostos

Cal recordar que l'actual ICF català no es finança a través dels pressupostos de la Generalitat sinó que es nodreix de liquiditat en els mercats, "sigui a través del Govern o en els mercats internacionals", constatant la dificultat, en els últims anys, que la Generalitat o els seus organismes adscrits, puguin trobar finançament en els mercats internacionals. Això és així a causa de la pèrdua de credibilitat de la nota creditícia de Catalunya que arrossega un deute de 67.000 milions d'euros i que ha necessitat de més de 40.000 milions d'euros en els últims tres anys del Govern central per finançar-se i pagar a proveïdors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS