diumenge, 23 d’agost del 2015

Diu García Albiol que per més majoria absoluta que obtingui l’independentisme el 27-S no servirà de res, perquè Catalunya ha de seguir essent Espanya fins a la fi del món. És a dir, que sigui quin sigui el veredicte de les urnes, l’Espanya totalitària no en farà cas per la senzilla raó que l’amo mai no fa cas de l’opinió de l’esclau.







Si hi ha una cosa que és prou sabuda a Catalunya és que el Partit Popular és l’hereu ideològic del franquisme i la versió espanyola del Front Nacional francès. Tots dos són partits d’extrema dreta que comparteixen una mateixa ideologia supremacista i nacionalimperialista, que mantenen comportaments totalitaris, racistes, xenòfobs i homòfobs i que van ser fundats en els anys setanta del segle XX per feixistes com Jean-Marie Le Pen i Manuel Fraga Iribarne. Aquest últim, a més, no va renegar mai del seu passat com a ministre d’un règim que va cometre milers de crims contra la humanitat. De fet, quaranta anys després de la mort de Franco, el Partit Popular continua sense renegar d’aquestes arrels i negant-se a condemnar el franquisme. No és estrany que en les darreres eleccions municipals no trobessin candidats i es veiessin obligats a elaborar llistes fantasma en cent quaranta municipis de Catalunya.

Arribats aquí, l’elecció de Xavier García Albiol com a candidat del partit a les eleccions plebiscitàries del 27-S és absolutament coherent. García Albiol ja va ser refermat pel seu partit l’any 2010 malgrat el caràcter xenòfob dels pamflets que repartia a Badalona dient: “No volem romanesos”. No era, per tant, una acció individual, sinó de partit. I la prova és que tothom pot veure les imatges d’Alícia Sánchez-Camacho al seu costat repartint aquella immundícia. La mateixa immundícia que nodria la frase “Netejant Badalona”, amb què Albiol, reconvertit en una mena de Mister Proper, es va presentar a les municipals del 2015 i que va ser denunciada a la Comissió Europea. El terme “netejar”, referit a col·lectius humans, ja fa venir basques en tota persona amb principis democràtics, perquè evoca les tràgiques “neteges” de caràcter ètnic que el supremacisme ha fet al llarg de la història, però encara en fa venir més el fet de sentir aquesta expressió en llavis d’algú que gosa donar lliçons de democràcia mentre demana “guerrillers” per fer “callar per sempre” els independentistes.

Diu García Albiol que per més majoria absoluta que obtingui l’independentisme el 27-S no servirà de res, perquè Catalunya ha de seguir essent Espanya fins a la fi del món. És a dir, que sigui quin sigui el veredicte de les urnes, l’Espanya totalitària no en farà cas per la senzilla raó que l’amo mai no fa cas de l’opinió de l’esclau. Entre altres coses, perquè l’única potestat reconeguda a l’esclau és la de la resignació, no pas la de la llibertat. I per reblar el clau de l’esclau, Albiol acaba dient: “Jo em sento profundament català [com un val·lisoletà se sent castellà], però no vull que ningú m’obligui a renunciar al meu sentiment de ser espanyol”. I qui obliga el senyor Albiol a renunciar a cap sentiment? Que no tenen sentiments, també, la resta de catalans? Que no és perquè tenen sentiments divergents, que els pobles civilitzats dirimeixen els seus conflictes a les urnes? Els qui porten un dictador al cos són al·lèrgics a les solucions democràtiques i imposen, a més d’un pensament únic, un sentiment únic: el seu. I tothom s’hi ha de subordinar.

En una Catalunya independent, el senyor Albiol podrà continuar sentint-se espanyol, de la mateixa manera que no deixaria de sentir-se’n si visqués a França, a Itàlia o a Dinamarca, i de la mateixa manera també que molts ciutadans que viuen aquí se senten alemanys, anglesos o holandesos sense exigir que, d’acord amb aquest sentiment, Catalunya pertanyi a Alemanya, a Anglaterra o als Països Baixos. És la diferència que hi ha entre un sentiment democràtic i un sentiment totalitari, com el del senyor Albiol.

1 comentari:

  1. Però és que algú s'havia fet la il·lusió d'una altra cosa? No acabo d'entendre les motivacions del PP per haver escollit aquest personatge com a cap de llista, perquè és encara més deplorable que l'Alicia. Potser a Badalona donava resultats, que ja no, però en un àmbit més ample pot ser la fi del PP a Catalunya. Igual és que les llistes els hi confeccionen els de C's.

    ResponElimina

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS