Retorn al passat. La Guàrdia Civil amb la resplendor del xarol dels tricornis, gairebé tot segueix igual a excepció d'algun que altre petit maquillatge de cara a la galeria, però amb notes de color negre, com el del NODO.

La cúpula de les prebendes, aquesta cúpula minoritària aferrada al ordeno i comandament, segueix fent de les seves. És igual qui governi, des de la dictadura jo sóc fill d'aquesta dictadura vaig néixer fa ja seixanta anys, que per cert al senyor Albert Rivera sembla que no li fa molta gràcia els tricornis.
Passant per la transició d'UCD i ja amb l'eclosió del diuen partit socialista, el de les igualtats, fins a l'actual partit popular resulta que tots estan d'acord en una cosa: passar olímpicament dels guàrdies civils, per si no ho saben ciutadans com tots, això sí de color verd la roba de treball però no precisament del color de l'esperança. Ningú realment ha fet res. I és així perquè els pocs avenços que hi ha hagut en drets i millores en la qualitat professional i de vida dels guàrdies civils han estat per l'obstinació d'uns pocs.
Uns pocs guàrdies civils que a costa de patir persecucions, pressions, assetjaments, sancions, ingressos en presons militars i expulsions han aconseguit alguna cosa. Engrunes però autèntics menjars per a tants anys de baralla, de faixar-se amb la tota poderosa maquinària de la Direcció General, el Ministeri de l'Interior, el de Defensa i de vegades fins al veí del cinquè. Però sobretot contra la desídia, la inoperància, la ignorància, la supèrbia, la prepotència de la majoria dels dirigents polítics (alguna honrosa excepció hi ha).

 Qui dirigeix ​​fa sempre el que li dóna la gana, fins es carreguen a aquests inoperants i ignorants posats a dit eleccions després d'eleccions al "comandament" de la Direcció General.
El PSOE només pot ser recordat perquè sota el seu mandat es va aprovar la Llei de Drets i Deures dels guàrdies civils, però si no és per AUGC per la constant pressió, per haver organitzat la major, fins ara, manifestació de guàrdies civils, no hagués estat possible.
Tot això ve perquè recentment s'ha regulat una norma molt important la nova Jornada Laboral en la Guàrdia Civil. A molts de vostès els donarà igual, altres no sabran ni el que és, però els asseguro que és molt important per a aquest col·lectiu de treballadors de la seguretat pública haver-la aconseguit. El problema són les "marmotes" aquestes amb sabres i bastons que no volen evolucionar.
La interpretació que fan d'una norma és escandalosa, i això que és fàcil, les normes es compleixen però curiosament. La paraula innovació, millora, qualitat de servei al ciutadà a través dels propis treballadors, els guàrdies civils, això no existeix. En el cos Nacional de Policia existeix des de fa molts anys i no passa res, en la guàrdia civil és un despropòsit. Quan milers de guàrdies civils, quan la majoria d'Associacions professionals estan emprenyades, quan es fa front comú contra aquesta insensatesa  que alguna cosa falla.
Potser amb una gran nevada o una onada de calor dels guàrdies civils volen els seus drets d'una vegada per totes, potser a no trigar tornaran a sortir als carrers per agitar aquestes "marmotes" i despertar-les de la seva letargia. Ha arribat l'hora de la marmota, cal despertar-la a tota costa perquè vegi el present i el futur.