dimarts, 16 de juny de 2015

Ningú mínimament seriós dubte que una Catalunya independent sigui viable. Fins i tot, al llarg d’aquest últim any algunes entitats financeres com Crédit Suisse i Deutsche Bank ens han confirmat que serà molt més pròspera i amb un major benestar social. Els números canten.







Les passades eleccions municipals han acabat de configurar els tres blocs que lideraran la política catalana en el propers anys: sobiranisme, unionisme i nous moviments d’esquerres. Més enllà del lògic transvasament de vots entre partits d’un mateix bloc és destacable l’augment del tercer actor. Alguns partits com ERC i C’s, entre altres, tenien per objectiu capitalitzar part d’aquest auge. Tanmateix, a la pràctica, CiU i el PP respectivament han estat la seva principal font de vots. Amb això C’s compleix l’objectiu d’amortir la pèrdua de vots del bloc unionista, mentre que ERC sembla haver perdut el principal argument per negar-se a donar a la mà a CiU.

Tanmateix, els nous moviments d’esquerres s’han decantat per donar la seva representació a nous actors que han irromput amb força en l’escena política. El seu ascens s’ha plantejat massa precipitadament com a un fre per a les aspiracions del moviment sobiranista, quan en realitat s’ha produït en detriment els partits dinàstics tradicionals. Amb tot, l’augment del tercer bloc ens dóna una fotografia més precisa de la complexa realitat del país. Una realitat que no podem negar.

Una vegada dibuixat el nou escenari, la tendència natural serà a la concentració dels partits en blocs que es podria articular de diferents maneres, des de la simple unitat d’acció fins a la creació de candidatures conjuntes en les properes eleccions del 27S. Més enllà de la seva articulació interna, els tres blocs quedaran perfectament ben definits. El més important és que probablement, cap d’ells obtindrà per sí mateix la majoria absoluta. En aquest nou escenari, la majoria absoluta només es podrà obtenir de l’entesa entre dos blocs.

Per tant, ara es fa més que necessari l’establiment de sinergies entre el sobiranisme i els nous moviments d’esquerres. No serà gens fàcil, però és molt més natural que qualsevol altra combinació. Si volen aconseguir els seus respectius objectius necessiten coordina-se. Al cap i a la fi, ambdós sorgeixen com a resposta a les contradiccions d’un sistema esgotat front l’immobilisme dels partits tradicionals que encara el defensen.

Per això cal que els partits sobiranistes posin ordre a les seves relacions mútues i adoptin part de les demandes socials dels moviments d’esquerres especialment les referents a la regeneració política, la lluita contra la corrupció i les desigualtats socials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS