diumenge, 22 de febrer del 2015

La Comunitat de Madrid gasta fins a 1.752 milions a la Ciutat de la Justícia. El BOE d'avui recull la licitació de la concessió d'obra pública per a dissenyar, construir, mantenir i explotar la Ciutat de la Justícia. En total, la quantitat màxima que la Comunitat de Madrid preveu pagar a l'empresa que resulti escollida és de 1.752,6 milions d'euros (IVA inclòs).








Les companyies que vulguin postular i que compleixin els requisits previs, com sumar un volum de negoci superior als 100 milions anuals, tenen fins l'1 d'abril per presentar les seves propostes. L'adjudicatari serà elegit tenint en compte, a parts iguals, criteris tècnics i econòmics.
La concessió d'obra pública, un sistema que s'ha utilitzat també en altres països però davant el qual hi ha dubtes sobre la seva rendibilitat per a les arques públiques, consisteix que l'administració encarrega les obres a una empresa, que serà l'encarregada no sols de construir les edificacions, sinó també del seu manteniment i gestió durant els anys que duri el contracte. A canvi, rep un cànon anual. Finalitzat el termini de concessió, l'obra passa a ser propietat de l'administració pública corresponent. En aquest cas, de la Comunitat de Madrid.
Però per a això haurem d'esperar, com a mínim, fins 2045. El contracte, de 30 anys de durada, estableix quantitats màximes anuals que s'incrementen un 2% en cada exercici i que arrenquen un cop finalitzades les obres, a mitjans de 2019. Per aquest primer any de pagaments, la quota màxima establerta en els plecs és de 26 milions (ja que no es tracta d'una anualitat completa). El 2020, aquesta xifra ja s'estableix en 52,5 milions, que van creixent fins arribar als 84,5 marcats com a màxims en 2044. En 2045, la previsió és que la Comunitat de Madrid liquidi el deute amb un import màxim final de 42,8 milions.
Aquestes quantitats màximes poden veure minvades per deduccions per fallades de servei i de qualitat. A més, les clàusules estableixen sancions lleus (que un empleat falti el respecte al públic, per exemple) de fins a 50.000 euros i greus (interrupció de les obres sense causa justificada o esquivar l'obligació d'informació a la Comunitat de Madrid) de fins a 75. ooo euros -per dia, si es tracta de comissions continuades.Primera fase: les obres
L'empresa adjudicatària haurà de projectar i aixecar la Ciutat de la Justícia en un recinte de 176.842 metres quadrats situada a Valdebebas. Per a aquestes obres, es preveu que la inversió sigui d'uns 443 milions d'euros. La Comunitat de Madrid, per la seva banda, aporta el sòl i les construccions ja executades (valorades en uns 40 milions), com el famós donut, un edifici gairebé acabat destinat a albergar l'Institut de Medicina Legal. En total, la inversió de les arques públiques és de 328.700.000 d'euros.
Les obres hauran d'estar liquidades, com a màxim, quatre anys després de la signatura del contracte, l'estiu del 2019. Serà llavors quan es començarà a pagar el cànon a l'empresa. Entre els edificis judicials, l'empresa haurà de deixar lliure, per disposició de la Comunitat de Madrid, una parcel·la.
A la construcció d'edificis caldria sumar el mobiliari, també a càrrec de l'adjudicatari, que inclou despatxos i sales. El detall dels plecs estableix, per exemple, l'obligació de col·locar un quadre del rei en els despatxos de jutges, magistrats, fiscals i secretaris judicials, a més de les banderes reglamentàries: la d'Espanya i la de la comunitat autònoma.Segona fase: l'explotació
Un cop finalitzades les obres i posada en marxa la Ciutat de la Justícia, l'empresa adjudicatària s'haurà de fer càrrec de la seva gestió durant els 26 anys restants. Les obligacions d'aquesta fase inclouen, com marquen les clàusules: la neteja i recollida de residus; la seguretat i vigilància; la custòdia i l'arxiu de documents; el manteniment d'edificis i mobiliari; la recepció i centraleta telefònica; la conservació de jardins i vials; així com el servei de cafeteria i menjador.
A més, l'adjudicatària haurà de posar a disposició dels empleats públics aparcaments gratuïts i gestionar un altre aparcament, separat i de pagament, per al públic que acudeixi al complex. De fet, l'empresa que resulti escollida té dret a l'explotació comercial de zones complementàries, fins a un màxim de 60.715 metres quadrats, que podrà cedir a tercers. Les úniques obligacions mínimes passen per comptar amb serveis de restauració, entitats bancàries, de correus, reprografia, estanc i farmàcia.
Els beneficis d'aquestes cessions aniran a l'empresa triada, que té dret a l'equilibri econòmic del contracte, com passa en tots els contractes de concessió d'obra pública, és a dir, al fet que el contracte es mantingui rendible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS