"Pablo Iglesias, ho vaig trobar matusser i barroer". David Fernàndez, activista, periodista i veu visible de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) al Parlament, ha estat una de les figures polítiques de l'any 2014 a Catalunya. En acabar la legislatura, plegarà malgrat ser el diputat més valorat en les enquestes d'opinió .

Respecte a les crítiques de Pablo Iglesias a David Fernàndez, vostè va dir una frase bastant definitori: càlcul i amor no són compatibles. Sembla evident que el líder de Podem feia un càlcul electoral en el seu míting. 

A mi em sorprèn, pel respecte llarg que li tinc, i em decep políticament que una persona i un projecte polític com Podem, que cada dia rep pals i insults mediàtics, utilitzin la pròpia medicina que els donen a ells. No es pot operar en la nova política amb tics de la vella política. I tornem al tema del feminisme i la feminització de la política: una cosa és la crítica, que no és que sigui necessària, sinó que resulta imprescindible, i una altra  cosa és l'atac personal calculat.

 I si de la crítica aprens, l'atac només enverina. Em sap greu que s'utilitzi un fet descontextualitzat i un gest profundament humà com una abraçada. Si hi ha companys de la CUP que pensen que no ho hauria d'haver fet, que és una errada política, els demano disculpes perquè sóc el portaveu, el cul d'una piràmide invertida. Ara bé, personalment no demanaré disculpes ni per ser com sóc ni per tenir emocions. El dia que la política em canviï, plego.

 També tinc clar que mai no faria el que va fer Pablo Iglesias. I una altra reflexió: quan el canó de l'escopeta és tort, les baixes es compten a les pròpies files. O potser no és tort, com em deia la Mònica Terribas després d'una entrevista. Però és clar, arribar aquí, no parlar de Millet i la primera bufetada dirigir-la a la gent de la CUP...

 Quan parlo del canó tort és perquè penso que tots tenim al davant uns reptes enormes, poders enormes i un règim per tombar, que és el del 78. I nosaltres ens hem quedat amb una frase sobre una abraçada, però no ens ha contestat la carta que vam enviar-li, allò que realment té una dimensió política. El David i el Pablo no, això són personalismes, vella política.

 La CUP, com a projecte polític col·lectiu, li va fer un emplaçament públic educat, raonat, amb una reflexió política que no ha respost. I em sembla inacceptable que digui que Mas és el procés, perquè està reproduint la mateixa lògica dels que deien en els 80 que Pujol era Catalunya. Em nego  que una persona intel·ligent com Pablo Iglesias li regali aquest procés a Mas, que no sàpiga descodificar que hi ha dos milions de persones per la independència, que una cosa és que la dreta, aquí, allà i arreu del món, intenti patrimonialitzar els processos, controlar-los, portar-los al seu foc, i una altra...

Tenir un país independent per tenir un país diferent.

Exacte. És una mica el que deia del veí de Vallecas i el veí de Santa Coloma. Tenir un país diferent és l'ànima del procés. Allò que importa és sumar una majoria més aclaparadora que la del 9N, i això s'aconsegueix presentant tres llistes de país. Un país que és el mateix però alhora molt diferent i molt plural.

 No se li pot demanar a l'esquerra anticapitalista o a una altra de socialdemòcrata que al mateix temps que entrem en un procés plebiscitari ho fem defensant el model actual. Aquí entren dues pantalles molt cíniques: aparentment tu veus la pantalla del procés però al darrere hi ha la pantalla de partit. Un dels canvis del procés és que Convergència va passar de 62 diputats a 50 i ara es quedarà amb 40 amb una llista del president. Perquè hi ha un canvi d'hegemonia. I els canvis d'hegemonia s'han de respectar i han de modelar una mica el procés. Si aquí hi ha 40 independentistes del president i 40 independentistes, per ser generós, de l'esquerra nacional, el país s'ha de fer mancomunadament.

 No val això de tu em segueixes a mi i jo porto el control. S'ha de fer entre tots. I quan dic tots, no sols em refereixo als partits polítics, sinó al teixit social, a les 3.800 entitats que donen vida al pacte nacional pel dret a decidir, el 96 per cent de municipis que estaven a favor de la consulta...

 És que el país és això! I en aquest moment excepcional, el que diem és que l'esquerra alternativa, transformadora, radical, anticapitalista, el que ha de fer és unir esforços. I això no està lligat, és un desig. En un esquema de crida constituent com el que hi ha damunt la taula, nosaltres sumem moltíssim des de l'esquerra, i amb els moviments socials podem garantir que el procés serà de ruptura democràtica i de transformació social. Una ruptura per canviar les coses.