Els set pecats capitals de Fernández Díaz que no li perdonen policies i guàrdies civils.

Tradicionalment, el càrrec de ministre de l'Interior ha estat dels més ben valorats. Els seus titulars solien ocupar els primers llocs en les enquestes del CIS, per sobre fins i tot del cap de l'Executiu. No obstant això, Jorge Fernández Díaz ha trencat aquesta tendència paradoxalment quan la seva cartera es presentava, sobre el paper, bastant més agradable que la que havien hagut d'assumir els seus antecessors. Amb ETA inactiva i la taxa de criminalitat en els seus nivells més baixos, el càrrec es presentava com una autèntica caramel. No obstant això, el polític català ha aconseguit el que semblava impossible. En els últims sondejos, va aconseguir un magre 2,47 de valoració, molt lluny de l'aprovat, en bona part per culpa de la seva polèmica Llei de Seguretat Ciutadana, batejada popularment com la llei de la puntada a la boca.

No obstant això, la seva imatge també és pèssima entre els seus subordinats. És els seus tres anys llargs al capdavant del Ministeri, Fernández Díaz acumula greuge després greuge cap a policies i guàrdies civils, bona part dels quals no dubten a qualificar com un dels pitjors ministres de l'Interior de la democràcia, si no ell pitjor. Ell ho sap i, de Heho, en privat reconeix el seu desig d'abandonar la cartera al final de la present Legislatura. No es troba còmode ni apreciat. Però mentre arriba aquest moment, Fernández Díaz, un home profundament religiós i vinculat a l'Opus Dei, pena seves nombroses ficades de potes amb els seus subordinats. Aquestes són les set més cridaneres, les seves particulars pecats capitals:

Funerals, no gràcies. El detonant de l'actual malestar de la Policia cap el ministre ha estat la seva absència en el multitudinari funeral que es va celebrar aquesta setmana després de la mort en acte de servei de l'agent Francisco Javier Ortega del Reial atropellat per un tren quan anava a identificar un sospitós que es va resistir. Fernández Díaz va acudir al lloc en què va morir el policia el mateix dia del succés, com es va afanyar a recollir el seu equip de premsa en una nota de premsa amb fotografia inclosa. No obstant això, quan es va celebrar la multitudinària cerimònia de comiat, no va estar present. En la seva agenda oficial, però, no figurava cap acte per aquell dia. El fet no va passar inadvertit per als sindicats de Policia, que van deixar de banda les diferències que els solen separar i van emetre un comunicat conjunt en el qual destacaven que l'absència del ministre de l'Interior i d'altres responsables polítics en actes de comiat a companys assassinats s'està convertint en una pràctica habitual, a més de irrespectuosa.

De fet, no era la primera vegada que passava una cosa així. A les concentracions que es van celebrar poc després a les portes dels centres policials, els representants sindicals recordaven que alguna cosa semblant havia passat quan va morir la policia Vanessa Maria Lage Carreira, morta per trets d'un atracador a Vigo el novembre passat, i quan va córrer la mateixa sort l'agent Francisco Enrique Díaz Jiménez, apunyalat mortalment al maig a Màlaga. En el primer dels casos, els agents destacaven més que aquell dia el ministre de l'Interior va preferir anar a un acte del seu partit a Barcelona en què intervenia Maríano Rajoy. Prefereix estar d'palmero en un míting que amb els seus subordinats en un moment tan dur com el funeral d'un company mort en acte de serveis, es lamentava un veterà policia a aquest diari en aquelles jornades. En el seu lloc, va acudir a l'acte el seu número dos en el departament, Francisco Martínez, secretari d'Estat de Seguretat.

Aquests fets han obert la porta als sindicats policials per reclamar que, en el futur, les banderes de totes les dependències oficials onegin a mig pal quan mori un policia en acte de servei. Els representants dels agents aspiren que la declaració de dol oficial, que actualment competeix en exclusiva al Consell de Ministres, pugui ser adoptada per altres estaments. Un gest d'aquesta naturalesa exterioritza el sentiment col·lectiu de dolor, condol i suport, defiendían els sindicats en el seu escrit, en què a més deien sentir maltractats i humiliats alhora que criticaven els menyspreus permanents del ministre de l'Interior.

¿Favoritisme cap a la Guàrdia Civil? La soterrada guerra que des de l'inici de la Legislatura mantenen el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil a compte de les competències de cada un van arribar al Palau de la Moncloa. Ho van fer el mateix dia que Mariano Rajoy anunciava la decisió del Rei d'abdicar. Llavors, els quatre sindicats representatius dels policies (SUP, CEP, UFP i SPP) lliuraven en el registre del Ministeri de la Presidència una carta de dos folis dirigida a la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, en què a més de sol·licitar-li una reunió per mostrar el seu profund malestar per la situació que estan vivint, acusaven al ministre de l'Interior d'emparar l'Institut armat en el que consideren una apropiació indeguda de funcions.

La missiva, publicada per Vozpópuli el passat mes de juny, arrencava carregant contra la nul·la gestió política de Fernández Díaz i d'alguns membres de l'equip polític que dirigeixen els diferents òrgans del Ministeri, en referència al número 2 del departament, Francisco Martínez, i el director general de la Policia, Ignacio Cosidó. A tots ells els acusaven d'un constant debilitament organitzacional mitjançant el manteniment de situacions no regulades jurídicament. Segons els quatre sindicats, la Policia és l'únic cos de seguretat que no té una llei de règim de personal, que no té regulada la jornada laboral i que no compta amb un desenvolupament de carrera professional objectiva. Per als representants dels agents, aquesta situació es veu agreujada encara més davant la falta de mitjans i d'inversió en la seguretat dels policies, el que fa que aquesta professió, ja de per si d'alt risc, ho sigui encara més. En aquest sentit, els signants de la carta afegien que el més greu és que no hi ha voluntat per part del Ministeri de l'Interior de solucionar aquests assumptes.

Un oblit en el cas Púnica. La desarticulació de la trama de corrupció suposadament encapçalada per l'exdirigent del PP Francisco Granados i el seu soci, l'empresari David Marjaliza, va provocar una allau de felicitacions a la Guàrdia Civil i, més en concret, a la Unitat Central Operativa (UCO). No obstant això, des del Ministeri de l'Interior no va sortir cap. Això va provocar que tres setmanes després l'Associació Professional de la Guàrdia Civil (APROGC), un col·lectiu que inclou membres de totes les escales de l'Institut armat, inclosa les de comandament, fes públic un comunicat en el qual criticaven el silenci del polític català, qui sí que s'havia afanyat a lloar la tasca de la Policia en el cas de la caiguda del pederasta de Ciutat Lineal.

El comunicat destacava que els integrants de la UCO estaven contribuint, operació després operació, a combatre la corrupció en nuesto país com ho demostrava que només en les últimes setmanes hagin dut a terme la Púnica i la posterior Operació Enfiladissa, amb més de 80 arrestos entre ambdues. No obstant això, els responsables de APROGC trobaven a faltar un reconeixement públic per part dels nostres goberantes i responsables polítics directes, en referència al director general de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa, el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, i el mateix Fernández Díaz....

Honors policials a la Verge. És, potser, el pecat més anecdòtic de les comeses per Fernández Díaz, però curiosament el que ha arribat més lluny judicialment. La decisió del ministre de l'Interior de concedir una condecoració al mèrit policial a La nostra Senyora Santíssima de l'Amor és analitzada en aquests moments per tres magistrats de la Sala del Contenciós-Administratiu de l'Audiència Nacional, que en les pròximes setmanes decidiran si la polèmica decisió , presa al febrer de 2014, s'ajusta o no a dret. La condecoració va generar crítiques entre els agents, per als que els lliuraments de medalles sempre han estat font de polèmica pel seu repartiment arbitrari. No obstant això, han estat dues associacions alienes a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, el Moviment Cap a un Estat Laic (MHUEL) i Europa Laica qui van presentar la demanda i els advocats defensen la retirada de la mateixa.

En aquests mesos de batalla judicial, els representants legals d'Interior han esgrimit arguments tan cridaners per defensar la medalla com que la Verge no és funcionària. Cridaner, sí, però no tant com les raons contingudes en l'expedient oficial creat pel Ministeri per justificar la seva decisió. En els seus magres tres folis, el departament de Jorge Fernández Díaz no dubtava a remuntar-se a 1938, en plena Guerra Civil, per trobar arguments que justifiqués la polèmica lliurament. El document, que va ser avançat en exclusiva per Vozpópuli, destacava també que l'objectiu últim d'aquesta condecoració era demanar a la Verge que guiï a la policia en la difícil missió que té encomanada.