diumenge, 4 de gener del 2015

Cami cap a la independència de catalunya. Més de 8 setmanes després del 9N es poden fer reflexions en fred. 2.350.000 vots realitzats en condicions difícils va ser un bon resultat i una victòria dels desobedients civils, però els independentistes som suficients per guanyar les eleccions plebiscitàries. Hi ha una majoria social a favor de la independència, però ... és molt justa per garantir una victòria en un referèndum d'independència? .







Hi ha anàlisis gairebé ridículs que diuen que "només" som 1/4 de la població, en comparar el 1.900.000 vots independentistes amb el cens total de la població adulta. Una cosa bastant ridícul. És considerar que el col·lectiu independentista és inassequible a les amenaces, que tota persona sobiranista sent la mateixa motivació per votar alguna cosa sense conseqüències legals, que per exemple, triar un govern, que el tenir menys col·legis i meses electorals o no tenir informació a la llar d'on es vota, l'absència de vot per correu o que la manca d'una campanya que ajuda a la mobilització no afecta a aquest col·lectiu. I considerar el "si-no" com unionista és un error clau.

El que sabem és que l'independentisme té gairebé dos milions de persones que aniran a votar EN QUALSEVOL ESCENARI. És un sòl electoral més que sòlid per guanyar moltes coses. Per exemple, unes eleccions generals o plebiscitàries o municipals. Les forces sobiranistes i independentistes tenen guanyades les eleccions amb aquesta base. La participació màxima en unes eleccions a Catalunya és de 3,5 milions de persones, amb 1,8 s'ha guanyada, tenint en compte que hauran vots a ICV per part dels "Sí-No" que poc poden sumar-se als "unionistes ". La manca més de veus unionistes que puguin agrupar el vot i mobilitzar de cara a unes autonòmiques també és un incentiu a considerar que el 1,5M de vots unionistes segurament també són el seu sostre electoral habitual (comptant ja al PSC no com federalista, sinó com unionista, que ja és assumir bastant).

El resultat coincideix bastant amb el 55% de catalans que es declaren independentistes. Així que la hipòtesi d'una victòria sense problemes a les plebiscitàries (cagades a part dels propis partits independentistes), és bastant adequada.

Però unes eleccions plebiscitàries o una consulta no és un referèndum, el SNP va guanyar amb una majoria molt justa les eleccions parlamentàries del 2011 (una majoria que seria menor al sòl del 55% de l'electorat en el pitjor dels casos de les forces independentistes, sinó amb el 44%), i va perdre el referèndum de la independència. Guanyar eleccions al Parlament no garanteix que tot aquest vot es transformin en sís a favor de la independència. Els ciutadans que van votar "Sí-Sí" s'ho pensaran dues vegades abans de votar a favor de la independència. També els del Si-No hauran de pensar dues vegades i davant d'una tessitura on davant tenen una Espanya hostil i sense oferta poden optar pel Sí, però no hem d'esperar que els nostres rivals sempre cometin errors, i la independència real està plena de pors i dubtes. Aquest sòl de 1,9M de vots pot ser menor a l'hora de la veritat, per molt que part dels "federalistes" acabin mullant per la independència continuem tenint majories molt justes. El NO que avui té una pobra expressió política (3 partits totalment trastocats o desubicats a Catalunya, un PP del qual fugen com de la pesta, Cs que està veient com no aglutina tot el vot desorientat del PSC i un PSC que llepa les ferides i no sembla recuperar-se), a l'hora de la veritat expressar la seva preferència en un referèndum amb conseqüències.

Així que estem en una situació d'empat tècnic. Els independentistes vam guanyar la batalla per mantenir el front obert i seguir avançant, però els unionistes encara no han perdut la batalla del referèndum. Igual que la guerra de trinxeres del 1914 en esgotar l'ofensiva alemanya al riu Marne, podríem estar en un empat permanent fins que el bàndol unionista acabi de desgastar (per falta de motivació, falta d'una oferta que acabi per arrossegar els federalistes i per pura substitució generacional).

L'empat tècnic té dues solucions: una que hi hagi una oferta molt sòlida per part del govern espanyol i la principal oposició. Cosa que almenys a curt termini no ho veurem. O que l'independentisme acabi quallant en sectors que avui dubten o tenen pors.

Per als unionistes està bastant clara la seva agenda, tot i que amb excepcions comptades com Odón Elorza, ni ho volen veure, ni ho faran. Per als sobiranistes també. És hora de l'independentisme de cara amable, que empatitzi amb els unionistes, que sàpiga entendre les seves pors i afrontar-los, resoldre'ls de cara. És hora de concreció que futur ens esperaria en una Catalunya independent, i que els sobiranistes es mullin per una carta d'elements bàsics que acabin atraient als que encara dubten i els que volem fer dubtar. I tenim temps. El temps juga al nostre favor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS