dimarts, 23 de desembre de 2014

Un ciutadà Català Independentista i Sobirà analitza a PODEMOS i Pablo Iglesias, el nou messies de la política del segle XXI i l'abast del seu berborrea populista.




Una de les preguntes més capcioses per a tot analista del fenomen PODEM Pablo Iglesias, és la referent al seu pensament polític, a l'ideari que ajuda a conformar la seva personalitat com a cabdill, als components ideològics que configuren el procés revolucionari que lidera.

"Des del dia que va emergir a la llum pública, Pablo Iglesias ha estat un personatge difícil d'entendre i desxifrar. Les idees que animen el seu discurs han estat i segueixen sent més complexes en el sentit clàssic llatí del que és arcà: alguna cosa misteriós i secret , amb les intel·ligència dels seus raciocinis oculta per una retòrica histriònica i escumosa, plena d'ambigüitats o foteses que -casual o deliberadament- desvien l'atenció del seu veritable objectiu, el qual podria revelar-se com contradictori amb el que s'invoca com les seves idees o valors aparents ".

• En un extrem, hi ha qui asseguren que el telepredicador no té un pensament social polític definit, "té un ranxo al cap, no pensa en gran, en progrés, en ascens i desenvolupament sinó en confrontació i destrucció".

  "Aquesta revolució serà molt rica en ànimes, però és molt pobre en idees. Al país no només hi ha un problema d'actors, sinó també de guió ". Un expert filòsof afirma que "Pablo Iglesias és una monstruositat ideològica perquè aquí hi ha de tot i de la manera més contradictòria: militarisme, arcaisme ideològic i un punt de mitologia esquerrana, ara Social Demòcrata però de retòrica, de buidors".

També es parla d'un laberint ideològic, en el qual no es pot trobar un projecte de país-societat a establir.

• A l'altre extrem hi ha els qui asseguren que ens equivoquem i enganyem sobre Pablo Iglesias, sobretot al començament del recorregut. "Tot el que PODEM està fent i desfent, segueix un pla preconcebut amb un objectiu definit i uns mitjans per aconseguir-ho".

• En una franja intermèdia hi ha qui opinem que existint unes tendències i referents ideològics innegables, el "POPULISME" ve teixint i desteixint la seva tela doctrinària, tractant d'avançar en ziga-zagues, sense ideologia definida, seguint la veu de comandament del capità de la regata en seus "Aló president" dominicals, condicionats pels vents que bufen i les circumstàncies variables de l'entorn nacional i internacional que obliga a estar corregint la ruta i superar batzegades.

Tractarem de precisar els elements més característics d'aquest raïm d'ideologia política que pogués definir l'ideoligía de PODEM i els seus seguidors. És una estranya barreja o salpicó de diverses fruites de sabor indefinible. Encara que alguns elements es poden destil·lar després d'un procés de planat dels seus llargs i generosos discursos, és aventurat catalogar PODEM com revolucionaris o com a demòcrates, com marxistes o feixistes, com socialistes o comunistes o anarquistes.
  "Ni democràcia burgesa ni dictadura del proletariat, ni capitalisme ni socialisme: quin acabarà sent el contingut real de la 'revolució de PODEM'?".

Els que coneixem d'aquests temes, per la nostra professió de politòlegs, podem assenyalar en Pau IglesIias algunes característiques:

• Inclinació pel darwinisme social ('els més forts són els que sobreviuen') i tendència a l'autoritarisme per aconseguir els fins -sense escrúpols- respecte dels mitjans a utilitzar, trets que han estat propis del feixisme i en general de tots els totalitarismes .

• Són verificables certes referències a un justicialismo peronista, a través de la versió que li va facilitar inicialment el Chavismo: liquidació dels partits, aliança clau treballadors-militars, comunicació directa cap-masses populars, discurs populista i distribució de béns més enllà del que es produeix.

• S'observa un cert influx de l'anomenada "CASTA", amb el seu intent d'actualitzar el marxisme per ESPANYA proposant que siguin el subjecte revolucionari les actuals masses. I més recentment la seva confusa proposta de "REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA segle XXI".

• El discurs obsessiu contra els "oligarques" i la convocatòria als desposseïts estan prestats d'un marxisme-leninisme clàssic. I hi ha un clar favoritisme, tot i anacrònic, pel model castrista cubà.

• La insistència inicial en una democràcia assembleista, amb decisions que es prenguin en reunions tumultuàries del poble, pogués evocar alguna reminiscència de Robespierre i la Revolució francesa en els seus començaments.

• Després dels intents de concentrar més poders a l'Executiu i ajudar-se d'algun fosc PACTE pogués projectar l'ombra (inicialment reeixida i al final fracassada) de Fujimori al Perú.

• Al·lusions expresses a CHAVES com inspiració autòctona poguessin assumir més com a retòrica que com a pensament polític i tendirien a reforçar el marc neo-populista autoritari en què realment es mou el moviment PODEM.

• Com una síntesi, que fonamentaria (en una estranya i anacrònica barreja d'elements). Però a aquestes supòsits elements s'adhereixen altres plantes enfiladisses provinents de l'hàbitat cubà com Fidel Castro, el Che Guevara, José Martí. El resultat és una confusa barreja de nacionalisme militarista, cabdillisme polític (amb enyorança del 'gendarme necessari "de la mitologia política ESPANYOLA), una espècie de democratisme autocràtic, una certa tendència al socialisme i un evident neo-populisme carismàtic, recolzat i alimentat per la realitat d'un Estat rendista i superprotector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS