dilluns, 29 de desembre del 2014

Pablo Iglesias i els enganys de Podem. L'europarlamentari de la cua diu que vol que Catalunya segueixi a Espanya i alhora creu que només toca decidir als catalans. «La moderació de Pablo Iglesias és només per aconseguir vots i poder: la casta acabarem sent tots els que no li donem suport».







Preguntat en més d'ocasió sobre Catalunya, Pablo Iglesias ofereix una resposta de doble tall. D'una banda, vol que Catalunya segueixi a Espanya, però de l'altra, pensa que la consulta s'ha de celebrar i que només toca decidir als catalans.

És un perfecte exercici de màrqueting polític, amb el propòsit de pescar a dues aigües, on el nostre politòleg evita acuradament tot problema de fons. De cap manera explica que "Podem" hagi d'estar present en la política catalana, o sí compte, en el sentit que no cal perdre un sol vot.

Ara toca exhibir una imatge amable dels seus amics llatinoamericans, en una gira on només despunta una de les obsessions de PI: el control des de l'Estat -és a dir, des del seu govern si arriba a ell- dels mitjans de comunicació, instruments de la oligarquia. La videocràcia, serveix per pujar; ja arribarà l'hora de domesticar.

És un curiós projecte populista, on la invocació constant de "la gent", del protagonisme del poble en nom de la igualtat, amaga una concepció desfavorable d'aquesta mateixa gent, excepte quan "s'indigna", sempre enganyada, que creia en paraules com llibertat i democràcia, i que ha de ser canalitzada cap a les metes fixades des de dalt.

Ho va explicar Iglesias en una conferència de 2013 davant la UJC. No importen els continguts, tot i ser positius com a la dictadura del proletariat, si no es venen; en canvi "democràcia mola", i cal apropiar-se de la paraula, llevant al "enemic", lògicament per imposar el propi producte al mercat. Per entendre a "Podem", cal mirar darrere de la màscara.

L'anomenada Assemblea constituent és un bon exemple. Els 130.000 adherents són els protagonistes, l'espectacle democràtic del món.

De fet només una minoria es converteix en interlocutor del Gran Tutor, que ja va fixar el programa polític en la seva pre-esborrany i decideix per si i davant seu sobre la participació en les municipals.

A més des d'una interactivitat asimètrica regula les propostes de la base, amb una fastuosa xifra d'una mica menys de dos per mil sobre el total d'afiliats. Admet lleus obertures a la facultat de proposta i en la de revocació, sense que ningú es pregunti per què, sent constituent, el programa i l'organització no parteixen de la pròpia assemblea.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS