¡Això de la independència el va treure Mas per desviar l'atenció dels seus corrupteles !: FALS. Mas va utilitzar l'impuls independentista. Però aquest impuls ja existia des de molt abans, s'ha gestat durant dècades, i no precisament gràcies a Artur Mas. Una secessió serà un revulsiu de puta mare i Catalunya guanyaria l'impuls de l'èxit, aquesta força de quan et surten bé les coses (i més una que portes segles buscant) i estic convençut que resultaria un dinamitzador social collonut.

Però passa una cosa molt seriosa: que Espanya és un cadàver. El sistema polític dels últims 30 anys està kaputt. No dóna més. La política és una comèdia vergonyosa, els sindicats han caducat en la seva forma actual, a la CEOE es comporten com uns fills de puta, el sistema judicial està en dubte, i la societat està en xoc, o directament els importa tot un rave.

El pitjor d'aquesta crisi no és la pobresa: és que no tenim pla. Fixeu-vos en totes les mesures que es prenen a Espanya. En cap hi ha un pla de futur. Què farem d'aquí a deu anys? I a vint? Ningú ho sap. No saben ni quan sortiran de la crisi, perquè no saben què vindrà després. I ZP primer, i Naniano després, s'han encarregat d'anar minant la investigació científica fins pràcticament liquidar-la, el que ens garanteix un retard d'un parell de dècades respecte a la resta de nacions avançades ... com a poc. Anem fent pisos, casinos, ara uns apartaments a la costa, ara un altre casino, xavals estudiant rus per aconseguir oportunitats daurades com fer de cambrer a Tarragona durant l'estiu. I després què? Quan passi la crisi d'aquí a 4 o 5 anys més i torni a haver una mica de treball, (molt més precari) llavors què?

Res. Estem surant en una mena de stasis catatònica, mirant al voltant sense entendre el que passa ni visió de futur alguna.

I aquí, amics, trobo l'argument que necessitava. De les situacions de paràlisi es surt amb un revulsiu. Un xoc que et desperti i et posi les piles. I una eventual secessió seria un revulsiu de puta mare.

Catalunya guanyaria l'impuls de l'èxit, aquesta força de quan et surten bé les coses (i més una que portes segles buscant) i estic convençut que resultaria un dinamitzador social collonut. A més, el Govern es veuria obligat a repensar tot el país, redistribuir la producció i la infraestructura del seu territori, que hauria d'aportar al conjunt més del que ja ho fa, almenys si vols mantenir-te per tu mateix, així que laboralment hauria moviment .

La corrupció seguiria estant aquí, sobretot si aconseguim la independència de mà de CiU. Però bé, avui ja segueix estant aquí, no és que guanyem una cosa dolenta, és que ens quedem amb una cosa dolenta que ja portàvem de sèrie. I hi ha guany: almenys, només hauríem de lluitar contra la corrupció de la Generalitat. Ara hem de lluitar amb la de la Generalitat i la de Moncloa.

Políticament, també seria un escenari interessant: sospito que el binomi CiU / ERC es repartiria el bipartidisme dels collons que ens té obsessionats, substituint i complementant el PP / PSOE (potser IU per llavors) de Madrid. Però un nou país és camp abonat per a nous moviments i noves formacions polítiques, i en el context actual de lluita contra l'statu quo, CiU és l'statu quo, així que l'oposició és previsible i interessant. Com evolucionarà ERC com a partit hegemònic d'esquerra a Catalunya? Es convertirà, al seu torn, en statu quo? O podrà impulsar canvis? Què hi ha de CUP? Què dinamisme trobarem?

I Espanya? Per a Espanya seria també molt positiu, pels mateixos motius. És possible que se'ls acumulin més problemes al principi, això és cert, per la desigualtat entre els territoris. El que em sembla mesquí és tirar-li la merda a Catalunya: si després de 30 anys de "solidaritat" interterritorial, els POLITICS d'Andalusia o Extremadura (per exemple) encara no han estat capaços de solucionar els problemes estructurals de la seva jurisdicció, ÉS A ELLS a qui la POBLACIÓ ha de demanar comptes, no al que ha estat posant els diners. Però en qualsevol qualsevol cas, al govern d'Espanya no li quedaria més remei que redistribuir ells també el territori, crear nous eixos, una nova onada d'industrialització. Espanya té capacitat de treball de sobres per reconvertir-se i avançar.

Dóna-li la independència a Catalunya, i en vint anys aquesta península no la reconeix ni la seva puta mare.

I no precisament per mal.

Fiquem-nos això al cap: ens estem obstinant en mantenir una estructura i una idea que han demostrat ser fallides, que ja han caducat.