dijous, 13 de febrer de 2014

No hi donem més tombs, que no ens quedarà cap altre remei.








La gent conservadora s'omple la boca amb la llei. La sacralitzen. Estimen l'ordre per sobre de qualsevol altre valor i l'ordre el posa la llei i les persones dedicades fer-la complir. Els que ens preocupen els valors democràtics preferim la legitimitat a la legalitat. La llei ha de servir als principis democràtics i si no ho fa, se la canvia. I quan no es pot, se la desobeeix... democràticament. 

Com que ja sabem que Espanya oposarà sempre la llei, la seva, contra les nostres legítimes aspiracions de llibertat, anem preparant-nos a desobeir les lleis espanyoles per poder construir el nostre estat de dret, amb les lleis nostres. No hi donem més tombs, que no ens quedarà cap altre remei. 




QUI TE EL DRET A DECIDIR A CATALUNYA?
QUI FORMA PART DEL SUBJECTE COL·LECTIU DIPOSITARI DEL DRET DE DECIDIR EN CATALUNYA?
L’objectiu del present document es analitzar les bases legals que deixen clar i de manera jurídica qui es el col·lectiu que te en el seu haver, el dret a decidir.
NO es pas una discussió secundaria, tenint en compte que la clau de qualsevol elecció i referèndum o plebiscit (que no son el mateix), es el cens.
El vergonyant cas del Poble sahrauí, empantanat des de fan dècades en la sorra del desert i en les trampes fetes per el Marroc amb el cens, es un cas punyent.
En aquest treball i en base a l’assessorament de especialistes en la mataria, faig un anàlisi de les normes legals que s’hauran d’aplicar i les possibles conseqüències politiques.
ESTABILITAT JURÍDICA: Aquest es l’altre gran tema. Que passarà amb els documents legals de les persones, una vegada arribem al procés de creació del nou estat, mitjançat l’Assemblea Constituent?
Els estrangers es quedaran il·legals? Els espanyols perdran el seu passaport del Regne d’Espanya?
No.
Les lleis, el Dret Civil Català, per cert, mes antic que el mateix estat espanyol,  garantitzen que ningú que resideixi empadronat a un Municipi del Principat quedarà il·legalitat.
Ningú perdrà la seva nacionalitat d’origen, i els catalans d’origen Estranger, passaran a ser CIUTADANS  de ple dret.

REGULARITZACIO DE SET MILIONS DE PERSONES.
De fet la Independència serà la major regularització de la Història, donat que tota la població de Catalunya passarà a tenir documents legals, coherents amb la seva nacionalitat: la catalana.
Ara si que podem dir: papers per tothom, papers catalans!!!!
Diego Arcos
President del Casal Argenti de Barcelona.
Membre fundador de la Sectorial d’Immigrants de l’ANC.


QUI TE EL DRET A DECIDIR A CATALUNYA?

Les diferencies entre la ciutadania de Catalunya i els súbdits del Regne d’Espanya.

-         condició política de català o ciutadà de Catalunya (art. 7 EAC): gaudeixen d’aquesta condició:
a)     els espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya
b)     o els espanyols emigrats a l’estranger que hagin tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu

-         veïnatge administratiu: l’estableix la inscripció al padró municipal d’un ajuntament. Atorga la condició de “veí” d’aquell municipi i permet l’accés a drets fonamentals com la sanitat o l’educació

-         veïnatge civil (art. 14 i 15 del Cc i 111.3 del Codi civil de Catalunya: significa la submissió al dret civil comú o al foral o especial. Reservada només als espanyols. L’estranger ha d’adquirir la nacionalitat espanyola per poder optar a un veïnatge civil en el mateix moment de l’adquisició de la nacionalitat. Els espanyols adquireixen el veïnatge civil del lloc on viuen (comú/especial) per residència continuada (empadronament) de 2 anys si així ho manifesten expressament o per residència continuada (empadronament) de 10 anys si no diuen res en contra.

Així les coses, la condició de català i el veïnatge civil a Catalunya es reserva jurídicament als súbdits  EXCLUSIVAMENT i per tant  excloentment.

Origen del present document:

a)  OBJECTIU:
Disposar d’un document amb els textos legals que garanteixen la estabilitat jurídica de les persones estrangeres residents a Catalunya, durant el procés d’Independència , en el procés constituent de la República i un tercer momentum en la fase de construcció del corpus jurídic del nou estat, es a dir, l’Assemblea Constituent.

B) Situacions administratives de les persones estrangeres a les quals ens adreçarem:
ü  estrangers amb autorització de residència” per aquest anàlisis, no té transcendència que la tinguin de llarga durada o no o que tinguin autorització de treballar o no.
1.                   Demandants d’asil i o refugi.
2.                  Residents amb doble nacionalitat espanyola i algun dels estats amb conveni de doble nacionalitat.
3.                  Residents amb doble nacionalitat espanyola i ciutadania d’algun estat que NO TE CONVENI de doble nacionalitat amb l’Estat espanyol.
4.                 Residents amb  nacionalitat espanyola per residencia, es a dir no naturals.
5.                  Súbdits espanyols, nascuts a l’Estat espanyol i residents al Principat.

C)
1.                   SUBJECTE POLITIC SOBIRÁ:   qui serà el subjecte de dret, en el que recau la sobirania de la nació catalana, tal com ho ha expressat el Parlament de Catalunya? La Declaració fixa taxativament que el subjecte polític es el Poble de Catalunya (preàmbul de la Dec) a partir del Preàmbul, la Declaració es refereix  a “ els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
2.                   Aquí esta el quid de la qüestió: Qui es ciutadà de Catalunya? Tan sols els súbdits del Regne d’Espanya amb veïnatge administratiu a un municipi del territori de l’Autonomia catalana?
3.                  O tots els veïns i veïnes empadronats a Catalunya, amb mes de cinc anys de residencia continuada, com ho especifica l’Estatut de Catalunya, i tal com s’ha  aplicat per les competències de la Generalitat de Catalunya, com ho es el reconeixement de la condició de català  o catalana, fins i tot en les persones exiliades i llurs famílies ( Llei PAR)
4.                 SUBJECTE DE DRET: En funció d’aquestes conclusions, el subjecte de dret, el poble de Catalunya, esta integrat per els ciutadans i ciutadanes que compleixen amb les normes de l’estatut de Catalunya, en aplicació del Dret Civil català i el concepte de veïnatge civil, aplicació legal del Ius Soli, basament doctrinari del esmentat Dret Civil, reconegut per l’Estat Espanyol ( Lleis del Registre Civil, del Codi Civil, dret de successió etc) i també reconegut per la UE.
5.                  HISPANOCATALANS: Per tant, la població de Catalunya que reuneix les condicions esmentades de veïnatge civil i que al mateix temps son súbdits del regne d’Espanya, situació legal administrativa que s’acredita amb el DNI o el Passaport de l’Estat espanyol, formen una part parcial del Poble de Catalunya, als que, es podrien denominar com hispanocatalans. Concretant, es tracten de les persones que tenen doble nacionalitat espanyola i catalana. Una doble nacionalitat asimètrica, donat que una part del binomi encara no està documentada, fins que esdevinguin ciutadans de la República Catalana i súbdits del Regne d’Espanya. Situació que no serà gens conflictiva ni font de problemes, tenint en consideració el marc jurídic de la Unió Europea (totes dues identitats resideixen en el cos i en la identitat individual de ciutadans europeus) i els convenis internacionals de doble nacionalitat.
6.                 CENS ELECTORAL  ESTATAL: El cens electoral registra a la població de Catalunya que gaudeix dels drets politics de ser elector i candidat a les institucions de l’Estat, als nivells Municipal, Autonòmic, estatal i Europeu.  Aquest cens esta integrat per homes i dones majors d’edat, amb nacionalitat espanyola, es a dir, Súbdits del Regne d’Espanya. Estan inclosos en el cens electoral els ciutadans d’algun estat de la Unió Europea, amb residencia permanent a Catalunya, que així poden exercir els drets politics de les institucions de la UE.
7.                  CENS DEL POBLE DE CATALUNYA: El Cens del poble de Catalunya, esta determinat per l’empadronament en algun Municipi del territori autonòmic català. Per aquesta raó rep la denominació de Cens Municipal. En aquest cens estan enregistrats els homes i dones que reuneixen els requisits esmentats en l’Estatut de Catalunya i citat en aquest document.  Les persones incloses en el Cens Municipal, poden estar en les següents condicions administratives, sens que cap d’elles contradigui ni limiti la condició de Ciutadans i Ciutadanes de Catalunya:
8.                 Hispanocatalans, ciutadans/es de Catalunya amb DNI espanyol.
9.                 Ciutadans/es de la UE amb residencia permanent a Catalunya.
10.              Residents estrangers amb o sense NIE, de països no UE. “ No comunitaris”
11.                Ciutadans estrangers amb autorització de permanència per estudis, investigadors, artistes, esportistes etc.
12.               Personal de les Forces Armades i de seguretat de l’Estat espanyol, desplaçades a Catalunya i amb mes de cinc anys de residencia.
13.               Funcionaris espanyols, desplaçats a Catalunya amb mes de cinc anys de residencia.
14.              Funcionaris consulars, que passaran a ser personal d’Ambaixades.
D)
CONCLUSIONS POLÍTIQUES:
1.                   Donat que el marc jurídic determina qui es Ciutadà o Ciutadana de Catalunya, en base a la residencia continuada, enregistrada en l’empadronament en algun municipi de Catalunya, dins de les normes definides en la Llei d 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. (DOGC de 20/05/2003)
2.                 Es pot definir que el Subjecte de Dret de la Nació catalana, dipositari de la Sobirania de Catalunya esta integrat per totes les persones que disposin de mes de cinc anys de residencia continuada en un Municipi de Catalunya, situació legal que es demostra amb la documentació administrativa de l’empadronament.
3.                  Per tant, el col·lectiu que ha de ser consultat per definir el futur de Catalunya, es a dir, el conjunt de persones que son dipositaries del Dret a decidir en Catalunya esta format per totes les persones que disposin del títol de veí o veïna de Catalunya, amb els condicions esmentades,
4.                 Per tant, la consulta suposadament negociada amb l’Estat, que es realitzaria amb el Cens Electoral no seria representativa de la sobirania del poble de la Nació Catalana, tot tenint en consideració que es tracta d’una part, d’una fracció parcial del col·lectiu subjecte del Dret a Decidir i dipositari de la Sobirania de Catalunya.
5.                  També, si es donés el cas d’una convocatòria anticipada d’eleccions, en la que es presentaria una candidatura unificada, amb un únic punt de l programa electoral, amb un redactat  tipus pregunta de consulta, tampoc seria representatiu de la voluntat popular, donat que tan sols votarien els hispanocatalans, deixant marginats als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que no son hispanocatalans.
1.                   Per últim, tots els ciutadans o ciutadanes catalanes d’origen estranger, que reuneixin les condicions esmentades, han adquirit uns Drets, determinats en lleis reconegudes als àmbits municipal, autonòmic, de la Generalitat (legislació aprovada per sense aplicació per manca de competències sota el domini de l’Estat espanyol per posar un cas, la Llei d’Acollida) també a l’àmbit jurídic de l’Estat espanyol i de la UE i fins i tot en el Dret Internacional. Uns drets  que no els perdrien ni davant d’una consulta ni en el procés constituent ni en el marc jurídic de la República Catalana, tot tenint en consideració les normatives sobre Drets adquirits per persones físiques en els casos de nous estats successors de legislació de l’estat previ.
2.                  Conveni de Viena, un conveni que regula, precisament, la permanència dels drets adquirits dins la legislació de l’estat original, del qual una part es separa. Aquest conveni no ha estat ratificat per Espanya, però es d’obligat compliment a la UE i a la ONU. La situació de successió de drets d’uns estats, ja sigui per separació, o fins i tot desaparició, es un dels pilars de la seguretat juridica internacional.  Situació que fins i tot ha estat aplicada en processos de Independència i descolonització, quan la figura jurídica i política eren Virregnats (ACUERDO DE PAZ ENTRE LA REPUBLICA ARGENTINA Y EL REINO D ESPANYA).
3.                  Per tant, tots els ciutadans i ciutadanes que puguin demostrar veïnatge civil català abans de la fundació del nou estat català, tindran el Dret a ser reconeguts com Ciutadans i Ciutadanes del nou estat. Garantint així la estabilitat jurídica i la regularització de tots els catalans d’origen estranger, tinguin NIE o no, que deixarà d’existir i els seus titulars tindran DNI i Passaport català i els que no tinguin NIE espanyol, també passaran a tenir un DNI i un Passaport català.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS