La gent conservadora s'omple la boca amb la llei. La sacralitzen. Estimen l'ordre per sobre de qualsevol altre valor i l'ordre el posa la llei i les persones dedicades fer-la complir. Els que ens preocupen els valors democràtics preferim la legitimitat a la legalitat. La llei ha de servir als principis democràtics i si no ho fa, se la canvia. I quan no es pot, se la desobeeix... democràticament.
Com que ja sabem que Espanya oposarà sempre la llei, la seva, contra les nostres legítimes aspiracions de llibertat, anem preparant-nos a desobeir les lleis espanyoles per poder construir el nostre estat de dret, amb les lleis nostres. No hi donem més tombs, que no ens quedarà cap altre remei.
QUI TE EL DRET A DECIDIR A CATALUNYA?
QUI FORMA PART DEL SUBJECTE COL·LECTIU DIPOSITARI DEL DRET DE DECIDIR EN CATALUNYA?
L’objectiu
del present document es analitzar les bases legals que deixen clar i de
manera jurídica qui es el col·lectiu que te en el seu haver, el dret a
decidir.
NO
es pas una discussió secundaria, tenint en compte que la clau de
qualsevol elecció i referèndum o plebiscit (que no son el mateix), es el
cens.
El
vergonyant cas del Poble sahrauí, empantanat des de fan dècades en la
sorra del desert i en les trampes fetes per el Marroc amb el cens, es un
cas punyent.
En
aquest treball i en base a l’assessorament de especialistes en la
mataria, faig un anàlisi de les normes legals que s’hauran d’aplicar i
les possibles conseqüències politiques.
ESTABILITAT
JURÍDICA: Aquest es l’altre gran tema. Que passarà amb els documents
legals de les persones, una vegada arribem al procés de creació del nou
estat, mitjançat l’Assemblea Constituent?
Els estrangers es quedaran il·legals? Els espanyols perdran el seu passaport del Regne d’Espanya?
No.
Les
lleis, el Dret Civil Català, per cert, mes antic que el mateix estat
espanyol, garantitzen que ningú que resideixi empadronat a un Municipi
del Principat quedarà il·legalitat.
Ningú perdrà la seva nacionalitat d’origen, i els catalans d’origen Estranger, passaran a ser CIUTADANS de ple dret.
REGULARITZACIO DE SET MILIONS DE PERSONES.
De
fet la Independència serà la major regularització de la Història, donat
que tota la població de Catalunya passarà a tenir documents legals,
coherents amb la seva nacionalitat: la catalana.
Ara si que podem dir: papers per tothom, papers catalans!!!!
Diego Arcos
President del Casal Argenti de Barcelona.
Membre fundador de la Sectorial d’Immigrants de l’ANC.
QUI TE EL DRET A DECIDIR A CATALUNYA?
Les diferencies entre la ciutadania de Catalunya i els súbdits del Regne d’Espanya.
- condició política de català o ciutadà de Catalunya (art. 7 EAC): gaudeixen d’aquesta condició:
a) els espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya
b) o els espanyols emigrats a l’estranger que hagin tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu
- veïnatge administratiu:
l’estableix la inscripció al padró municipal d’un ajuntament. Atorga la
condició de “veí” d’aquell municipi i permet l’accés a drets
fonamentals com la sanitat o l’educació
- veïnatge civil (art. 14 i 15 del Cc i 111.3 del Codi civil de Catalunya:
significa la submissió al dret civil comú o al foral o especial.
Reservada només als espanyols. L’estranger ha d’adquirir la nacionalitat
espanyola per poder optar a un veïnatge civil en el mateix moment de
l’adquisició de la nacionalitat. Els espanyols adquireixen el veïnatge
civil del lloc on viuen (comú/especial) per residència continuada
(empadronament) de 2 anys si així ho manifesten expressament o per
residència continuada (empadronament) de 10 anys si no diuen res en
contra.
Així
les coses, la condició de català i el veïnatge civil a Catalunya es
reserva jurídicament als súbdits EXCLUSIVAMENT i per tant
excloentment.
Origen del present document:
a) OBJECTIU:
Disposar
d’un document amb els textos legals que garanteixen la estabilitat
jurídica de les persones estrangeres residents a Catalunya, durant el
procés d’Independència , en el procés constituent de la República i un tercer momentum en la fase de construcció del corpus jurídic del nou estat, es a dir, l’Assemblea Constituent.
B) Situacions administratives de les persones estrangeres a les quals ens adreçarem:
ü “estrangers amb autorització de residència” per aquest anàlisis, no té transcendència que la tinguin de llarga durada o no o que tinguin autorització de treballar o no.
1. Demandants d’asil i o refugi.
2. Residents amb doble nacionalitat espanyola i algun dels estats amb conveni de doble nacionalitat.
3. Residents
amb doble nacionalitat espanyola i ciutadania d’algun estat que NO TE
CONVENI de doble nacionalitat amb l’Estat espanyol.
4. Residents amb nacionalitat espanyola per residencia, es a dir no naturals.
5. Súbdits espanyols, nascuts a l’Estat espanyol i residents al Principat.
C)
1. SUBJECTE POLITIC SOBIRÁ:
qui serà el subjecte de dret, en el que recau la sobirania de la
nació catalana, tal com ho ha expressat el Parlament de Catalunya? La Declaració fixa taxativament que el subjecte polític es el Poble de Catalunya (preàmbul de la Dec) a partir del Preàmbul, la Declaració es refereix a “ els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
2. Aquí
esta el quid de la qüestió: Qui es ciutadà de Catalunya? Tan sols els
súbdits del Regne d’Espanya amb veïnatge administratiu a un municipi del
territori de l’Autonomia catalana?
3. O
tots els veïns i veïnes empadronats a Catalunya, amb mes de cinc anys
de residencia continuada, com ho especifica l’Estatut de Catalunya, i
tal com s’ha aplicat per les competències de la Generalitat de
Catalunya, com ho es el reconeixement de la condició de català o
catalana, fins i tot en les persones exiliades i llurs famílies ( Llei
PAR)
4. SUBJECTE DE DRET:
En funció d’aquestes conclusions, el subjecte de dret, el poble de
Catalunya, esta integrat per els ciutadans i ciutadanes que compleixen
amb les normes de l’estatut de Catalunya, en aplicació del Dret Civil
català i el concepte de veïnatge civil, aplicació legal del Ius Soli,
basament doctrinari del esmentat Dret Civil, reconegut per l’Estat
Espanyol ( Lleis del Registre Civil, del Codi Civil, dret de successió
etc) i també reconegut per la UE.
5. HISPANOCATALANS:
Per tant, la població de Catalunya que reuneix les condicions
esmentades de veïnatge civil i que al mateix temps son súbdits del regne
d’Espanya, situació legal administrativa que s’acredita amb el DNI o el
Passaport de l’Estat espanyol, formen una part parcial del Poble de Catalunya,
als que, es podrien denominar com hispanocatalans. Concretant, es
tracten de les persones que tenen doble nacionalitat espanyola i
catalana. Una doble nacionalitat asimètrica, donat que una part del
binomi encara no està documentada, fins que esdevinguin ciutadans de la República Catalana
i súbdits del Regne d’Espanya. Situació que no serà gens conflictiva ni
font de problemes, tenint en consideració el marc jurídic de la Unió Europea
(totes dues identitats resideixen en el cos i en la identitat
individual de ciutadans europeus) i els convenis internacionals de doble
nacionalitat.
6. CENS ELECTORAL ESTATAL:
El cens electoral registra a la població de Catalunya que gaudeix dels
drets politics de ser elector i candidat a les institucions de l’Estat,
als nivells Municipal, Autonòmic, estatal i Europeu. Aquest cens esta
integrat per homes i dones majors d’edat, amb nacionalitat espanyola, es
a dir, Súbdits del Regne d’Espanya. Estan inclosos en el cens electoral
els ciutadans d’algun estat de la Unió Europea, amb residencia permanent a Catalunya, que així poden exercir els drets politics de les institucions de la UE.
7. CENS DEL POBLE DE CATALUNYA:
El Cens del poble de Catalunya, esta determinat per l’empadronament en
algun Municipi del territori autonòmic català. Per aquesta raó rep la
denominació de Cens Municipal. En aquest cens estan enregistrats els
homes i dones que reuneixen els requisits esmentats en l’Estatut de
Catalunya i citat en aquest document. Les persones incloses en el Cens
Municipal, poden estar en les següents condicions administratives, sens
que cap d’elles contradigui ni limiti la condició de Ciutadans i
Ciutadanes de Catalunya:
8. Hispanocatalans, ciutadans/es de Catalunya amb DNI espanyol.
9. Ciutadans/es de la UE amb residencia permanent a Catalunya.
10. Residents estrangers amb o sense NIE, de països no UE. “ No comunitaris”
11. Ciutadans estrangers amb autorització de permanència per estudis, investigadors, artistes, esportistes etc.
12. Personal de les Forces Armades i de seguretat de l’Estat espanyol, desplaçades a Catalunya i amb mes de cinc anys de residencia.
13. Funcionaris espanyols, desplaçats a Catalunya amb mes de cinc anys de residencia.
14. Funcionaris consulars, que passaran a ser personal d’Ambaixades.
D)
CONCLUSIONS POLÍTIQUES:
1. Donat
que el marc jurídic determina qui es Ciutadà o Ciutadana de Catalunya,
en base a la residencia continuada, enregistrada en l’empadronament en
algun municipi de Catalunya, dins de les normes definides en la Llei d 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. (DOGC de 20/05/2003)
2. Es pot definir que el Subjecte de Dret de la Nació catalana, dipositari de la Sobirania
de Catalunya esta integrat per totes les persones que disposin de mes
de cinc anys de residencia continuada en un Municipi de Catalunya,
situació legal que es demostra amb la documentació administrativa de
l’empadronament.
3. Per
tant, el col·lectiu que ha de ser consultat per definir el futur de
Catalunya, es a dir, el conjunt de persones que son dipositaries del
Dret a decidir en Catalunya esta format per totes les persones que
disposin del títol de veí o veïna de Catalunya, amb els condicions
esmentades,
4. Per
tant, la consulta suposadament negociada amb l’Estat, que es
realitzaria amb el Cens Electoral no seria representativa de la
sobirania del poble de la Nació Catalana, tot tenint en consideració que
es tracta d’una part, d’una fracció parcial del col·lectiu subjecte del
Dret a Decidir i dipositari de la Sobirania de Catalunya.
5. També,
si es donés el cas d’una convocatòria anticipada d’eleccions, en la que
es presentaria una candidatura unificada, amb un únic punt de l
programa electoral, amb un redactat tipus pregunta de consulta, tampoc
seria representatiu de la voluntat popular, donat que tan sols votarien
els hispanocatalans, deixant marginats als ciutadans i ciutadanes de
Catalunya que no son hispanocatalans.
1. Per
últim, tots els ciutadans o ciutadanes catalanes d’origen estranger,
que reuneixin les condicions esmentades, han adquirit uns Drets,
determinats en lleis reconegudes als àmbits municipal, autonòmic, de la Generalitat (legislació aprovada per sense aplicació per manca de competències sota el domini de l’Estat espanyol per posar un cas, la Llei d’Acollida) també a l’àmbit jurídic de l’Estat espanyol i de la UE
i fins i tot en el Dret Internacional. Uns drets que no els perdrien
ni davant d’una consulta ni en el procés constituent ni en el marc
jurídic de la República Catalana,
tot tenint en consideració les normatives sobre Drets adquirits per
persones físiques en els casos de nous estats successors de legislació
de l’estat previ.
2. Conveni
de Viena, un conveni que regula, precisament, la permanència dels drets
adquirits dins la legislació de l’estat original, del qual una part es
separa. Aquest conveni no ha estat ratificat per Espanya, però es
d’obligat compliment a la UE i a la ONU. La situació de successió de
drets d’uns estats, ja sigui per separació, o fins i tot desaparició, es
un dels pilars de la seguretat juridica internacional. Situació que
fins i tot ha estat aplicada en processos de Independència i
descolonització, quan la figura jurídica i política eren Virregnats
(ACUERDO DE PAZ ENTRE LA REPUBLICA ARGENTINA Y EL REINO D ESPANYA).
3. Per
tant, tots els ciutadans i ciutadanes que puguin demostrar veïnatge
civil català abans de la fundació del nou estat català, tindran el Dret a
ser reconeguts com Ciutadans i Ciutadanes del nou estat. Garantint així
la estabilitat jurídica i la regularització de tots els catalans
d’origen estranger, tinguin NIE o no, que deixarà d’existir i els seus
titulars tindran DNI i Passaport català i els que no tinguin NIE
espanyol, també passaran a tenir un DNI i un Passaport català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS