Diego Cañamero: "Si no derrotem aquests governs del capitalisme mai hi haurà independència" El sindicalista defensa el dret de Catalunya a decidir el seu futur i assegura que és una cosa natural.

Diego Cañamero (1956), portaveu del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) va ser a Barcelona el dia abans de la Diada Nacional de Catalunya per participar en un acte contra la repressió organitzat per la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). El sindicalista andalús, que va participar recentment en un nova acció polèmica en un supermercat i es va sumar a la iniciativa Encerclem La Caixa, va parlar amb CatalunyaPlural.cat sobre Catalunya, Andalusia i els processos de transformació social.

Com es veu des d'Andalusia el procés que s'està vivint a Catalunya?

La informació no arriba molt bé, perquè en aquest tipus de coses hi ha les persones interessades en voler donar una informació distorsionada del plantejament dels independentistes de Catalunya, però des del SAT considerem que tots els pobles tenen dret a decidir lliurement el seu futur. Això és com la llei de divorci, ha de ser-hi i hi ha qui no es divorcia i qui vol divorciar-se. Per tant jo crec que això ha de ser una cosa natural. I espero que les reivindicacions de l'autodeterminació coincideixin també amb unes alternatives econòmiques, que és molt important. Crec que hi ha molta gent que va en aquesta direcció, i és positiu.

Considera aquestes alternatives imprescindibles per la independència?

Si Catalunya es separa de l'Estat espanyol però segueix amb el mateix model econòmic i el mateix model polític, estem en les mateixes. No es tracta de separar-se per fer el mateix, sinó per fer coses diferents, perquè hi hagi un govern del poble i perquè hi hagi un aprofundiment en tots els camps, econòmic, social, cultural, ... El sistema capitalista evidentment juga també la seva partida i intenta per tots els mitjans demostrar davant la població que no hi ha un altre sistema més perfecte que el sistema capitalista, però fa que la gent pateixi, que la gent no sigui feliç, que no tingui habitatge, que no tingui feina. Crea un drama humà que cal eliminar. No tenim perquè suportar aquest sistema si no ens val. Els sistemes són com els vehicles, que quan no et serveixen cal abandonar-los. Si un sistema no val, ja que ens està portant a una situació econòmica de fallida o una situació de penúria humana, cal abandonar-lo i buscar-ne un altre. Amb els partits polítics exactament igual, quan es vicien i ja no compleixen el paper de dinamitzar la societat, de jugar el paper de dirigents per als canvis socials, cal abandonar-los.

En un moment com l'actual com es pot articular la solidaritat entre els pobles?

Ser nacionalista o independentista no ha d'estar renyit amb ser internacionalista, que és molt important. En aquest moment és molt complicat que aquest govern que ens governa i canvia, que és el Partit Socialista i el Partit Popular, que és l'alternança en la democràcia burgesa, admeti que hi hagi separació de territoris de l'Estat espanyol. Per a això cal unitat i trobada de lluites, per anar derrotant uns partits que realment han quedat caducs, que no valen. Ni van servir abans ni serveixen ara. Si no derrotem aquests governs del capitalisme mai hi haurà independència i mai hi haurà sobirania per als pobles.

Derrotar-los per a què?

S'està demostrant que aquest sistema que estem vivint està cada cop més arribant al final, que no dóna per a més, que és un problema i un esgotament. Igual que es va esgotar la societat esclavista i la societat feudal, haurem de buscar un model de societat diferent, nou, on la gent controli l'economia, controli la democràcia, controli realment el seu futur. Hem d'intentar per tots els mitjans que el sistema econòmic polític que cal dissenyar en el futur contempli aquests valors universals que fins ara no es contemplen. No es contempla res més que el privilegi per a uns quants i la pobresa per a una part important de la població. A més aquest sistema acabarà amb tota la naturalesa, que és el que cal perquè tant les persones com les plantes i els animals puguem viure en harmonia. És un sistema que s'està esgotant i cal anar buscant un model diferent de societat.

Com es construeix aquest model?

De baix a dalt. La gent ha de participar. És un error deixar a les cúpules els processos i els canvis. Si hi ha algun canvi per dalt és perquè hi hagi més privilegi, perquè hi hagi més corrupció i que realment es penalitzi als de baix. Ha de ser el poble el que s'ha d'organitzar des de baix i anar construint les alternatives. I aquestes alternatives no només es discuteixen al Congrés, sinó que es barallen al carrer, que és l'important. Quan s'instal·la el poder dalt, aquestes minories que s'instal·len ho controlen tot, policia, jutges, diners, televisió, ... tot. Perquè això trontolli cal moure la fonamentació, que és el poble, perquè els de dalt caiguin. Això és el que nosaltres intentem amb la nostra lluita, que la gent s'adoni que la democràcia és una farsa, que els partits ja no ens representen, encara que tinguin el vot, perquè se situen al marge del que el poble pensa, i prometen una cosa i fa el contrari, per tant el poble és el que ha de prendre partit en aquesta batalla, que és molt important, per guanyar-la.

En aquest context, quin paper juguen accions polèmiques com les ocupacions dels supermercats?

L'objectiu d'ocupar els supermercats i expropiar aliments de primera necessitat o material escolar és denunciar una situació de pobresa. Dir davant l'opinió pública, davant el món, que a l'Europa del benestar, entre cometes, de la democràcia, de les llibertats, i del progrés es passen necessitats i hi ha pobresa i hi ha gana. A Andalusia hi ha dos milions de persones per sota del llindar de la pobresa. Tenim un 37% d'atur, 67% d'atur juvenil, 86.000 famílies que han desallotjat de casa seva, i hi ha un subdesenvolupament endèmic, històric. Cal denunciar això amb aquestes accions que fem. Nosaltres som conscients que no alimentarem els dos milions de pobres, ni tampoc donarem llapis, ni esborradors, ni llibretes als milers de famílies que ho necessiten. És un acte simbòlic de denúncia perquè els faci vergonya als nostres governants, que només governen per a les multinacionals, pels rics, però no per al poble.

La solució passa per treure'ls-hi als rics el que tenen i repartir-ho entre els de baix?

Passa perquè hi hagi una aposta econòmica en base a les necessitats del poble. Que tot, l'economia, les llibertats, la democràcia, estigui en la base a la majoria del poble. Per a això cal canviar aquests governs, que no valen, i calen altres governs que vagin en una altra direcció. Això és el que estem intentant amb les nostres lluites, protestant per la situació econòmica, per la situació social, però també indicant que cal un model econòmic i una direcció política totalment diferents als partits que donen suport al sistema capitalista o, com ells li diuen, el sistema de lliure mercat. Aquest sistema que s'està esgotant, evidentment s'agafa als arbres com els micos per no caure, però s'esgota i cal buscar un sistema totalment diferent.