dimecres, 24 d’abril de 2013

Rajoy ens munta aquest divendres un escrache. El escrache es: un tipus de manifestació pacífica en la qual un grup d'activistes de Drets Humans es dirigeix ​​al domicili o lloc de treball d'algú a qui es vol denunciar. Es tracta d'un mètode de protesta basat en l'acció directa que té com a finalitat que els reclams es facin coneguts a l'opinió pública.




Com la paciència té un límit, després de tanta protesta i de tant assenyalament a companys seus del PP, Rajoy ha decidit passar al contraatac amb una maniobra definitiva amb la qual donar-nos un escarment. Sabedor que entre ell, De Guindos i Montoro es sobren i es basten per tenir-nos envoltats, el president es disposa aquest divendres a consumar un escrache massiu amb noves retallades i sense necessitat d'adhesius, que ho posen tot perdut i tenen al gremi de porters de finca molt revoltats.Es veia venir des que De Guindos ho digués a The Wall Street Journal, que juntament amb el Financial Times, s'han convertit en els portaveus del Govern quan lliura Soraya Sáenz de Santamaría. En un anglès fluid i fent gala de transparència, el titular d'Economia va anunciar que la recessió d'aquest any serà tres vegades superior a la prevista, amb la qual cosa confirma que la llum que es veia al final del túnel és la d'un Talgo que ens ve de front.Un altre en el seu lloc hauria manat, per inútil, De Guindos a un banc d'inversió perquè seguís venent preferents com feia a Lehman Brothers, però Rajoy no creu que s'hagi equivocat en la seva estratègia d'asfixiar al malalt perquè li baixi la febre , i ha decidit col · laborar col · locant el pobre un coixí a la boca, que potser el mata però en silenci.Les noves mesures serviran per augmentar la confiança en el país, que és la clau de volta de la política de Rajoy. Tot contribueix: estimar que el PIB caurà un 0,5% i canviar de la nit al dia la previsió del 1,5% dóna confiança; anunciar un dèficit del 6,74% en 2012 i que hagi de venir Eurostat a dir-li a Montoro que, en realitat, és del 6,98% i que deixi de fer trampes, dóna confiança, i aprovar uns pressupostos al desembre als quals ara cal ficar la tisora, dóna més confiança encara.Rajoy és de fiar i, a més, orteguià. El problema no són les previsions sinó les circumstàncies, que són molt cabrones. No cal preocupar-se que l'economia tripliqui aquest any el retrocés previst perquè el president acaba d'assegurar que 2013 serà dolent però menys, encara que no sapiguem en relació a què. I cal creure quan afirma que aquest divendres no apujarà els impostos, ja que, com tothom sap, hi ha més avui que ampolles.El marxisme de Cospedal-la part contractant de la primera part en relació a la liquidació diferit del contracte simulat de Bárcenas-, ratificat en el seu recent acord de col · laboració amb el Partit Comunista xinès, impregna ia tota l'acció de l'Executiu. Les previsions eren unes però, com no agradaven a Merkel, ni l'FMI, ni a l'univers d'analistes del món mundial, el gran líder té altres i les està canviant. Per una qüestió de confiança, òbviament.No hi ha, per tant, lloc per al pessimisme, com cada dia ens recorda Montoro. Si Cospedal és el verb del PP, ell és el somriure del Govern. El seu, cal reconèixer-ho, no són les subordinades. Ahir caminava el ministre especialment eufòric en assabentar-se que la prima de risc havia baixat de 300. Col · locar el risc país als nivells en què el deixo Zapatero representava, segons el parer del comptable major del Regne, un èxit sense precedents, ja que això permetrà que ens financem a tipus "històricament baixos". Qui va dir por?Encara que pugui semblar-ho, Espanya va bé, i ens és per fer-li la pilota al estadista del bigoti. No hi ha motiu per aldarulls al carrer, setges al Congrés o mobilitzacions contra el desnonament de persones que, per més inri, no són del PP, que diria la presidenta a temps parcial de Castella-la Manxa. Convé, a més, no enfadar Rajoy, que fent escraches col · lectius amb els Pressupostos de l'Estat és un dimoni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS