dijous, 25 d’abril del 2013

El Govern Rajoy ha destruït més llocs de treball en els mesos que governa, que tots els governs socialistes junts, 3.600 llocs de treball es destrueixen al dia, amb aquest PANORAMA DESOLADOR la ​​solució del DICTADOR és, Increment de l'IVA general, Retallada del subsidi d'atur, Supressió de bonificacions a la contractació, privatització, dels serveis associats al transport ferroviari, portuari i aeroportuari, Suspensió de la paga extra de Nadal als empleats públics, Avortar el Pacte de Toledo, la jubilació als 70 anys, retallada en pensions i prestacions fins a un 50% ... etc.



Si com sostenia Thomas Carlyle, l'economia és una ciència lúgubre, només cal fer una ullada a l'Enquesta de Població Activa del primer trimestre de 2013 per comprovar-ho. En un país assotat per la desocupació, l'atur creix i creix. Fins a l'extrem que el nombre de desocupats arriba ja una xifra històrica desconeguda en un país desenvolupat: 6.202.700 persones no tenen feina. I el que és encara més representatiu, durant els primers tres mesos de l'any l'economia va destruir res menys que 322.300 llocs de treball. O el que és el mateix, el ritme de destrucció d'ocupació és de 3.581 llocs al dia.
Les dades són tan dolents-ni tan sols ha influït de manera decisiva la Setmana Santa-que deixen el nombre d'ocupats en 16.634.700. Cal anar fins al segon trimestre del 2002 per trobar una xifra tan baixa, el que dóna idea de la dimensió de la crisi en el mercat de treball. La diferència rau respecte d'aquell any en que els serveis públics són substancialment majors i la població a atendre, igualment, molt inferior, el que explica la crisi fiscal de l'Estat.
Com a conseqüència d'això, la taxa d'atur escala fins al 27,16%, de llarg la més alta de les sèries històriques. Mai Espanya havia tingut tant atur, ni en termes relatius ni en termes absoluts. I la taxa hauria estat molt més gran si no s'estigués produint un èxode important de treballadors, tant d'estrangers com de nacionals. De fet, com revela l'EPA, en el primer trimestre es van destruir més de 322.000 llocs de treball, però l'atur 'només' va pujar en 237.400 el que vol dir que la població activa està baixant. En concret, un 1,07%.
Un parell de dades il · lustren el drama la desocupació, en aquest cas en relació amb l'edat. El 53,6%% dels joves amb edats compreses entre 20 i 24 anys que busquen feina, està a l'atur. Però és que entre els que tenen 16 i 19 anys i volen treballar (no són estudiants) la desocupació puja fins a un esgarrifós 75,85%.
L'única dada positiva de l'EPA és que el ritme de destrucció d'ocupació ha caigut alguna cosa (ha passat del -4,78% al -4,58%), però tot i així encara de forma irrellevant. Només cal tenir en compte que el primer trimestre de 2013 ha estat el tercer més dolent des que el 2008 va caure la bastida econòmica d'Espanya. Fins i tot 2010 i 2011 es van comportar millor que 2013. En els últims dotze mesos s'ha destruït una xifra d'ocupació alarmant: 798.500 llocs de treball.
¿I quins sectors són els que destrueixen ocupació? Doncs malauradament no se salva cap. En el primer trimestre, els serveis perden 170.500 ocupats, la indústria, 66.800, l'agricultura 60.900 i la construcció, 24.200. Igualment, el nombre d'assalariats baixa en 312.800. Els que tenen contracte indefinit baixen en 118.400 i els que compten amb contracte temporal en 194.400, el que reflecteix que l'ajust es continua fent fonamentalment per la part més precària l'ocupació. La taxa de temporalitat es redueix nou dècimes, fins al 22,12%.
La destrucció d'ocupació té a veure amb la configuració del sector públic. Però no només això. De fet, i segons Estadística, l'ocupació privada descendeix aquest trimestre en 251.000 persones, situant-se en 13.788.900. És a dir, tres de cada tres llocs de treball destruïts són privats, mentre que l'ocupació en el sector públic baixa en 71.400 persones, fins a un total de 2.845.800.
El ritme de destrucció d'ocupació en el sector públic (-8,32%) és, en tot cas, molt superior al que s'està registrant en el privat (-3,77%), però en ambdós casos es posa de manifest que l'ajust no ha conclòs. Entre altres coses perquè l'ocupació és un indicador endarrerit d'activitat i fins que l'economia espanyola no abandoni la recessió (està caient en l'entorn del 2% en termes anuals) no tornaran a crear llocs de treball. De fet, el ritme d'augment d'atur (tot i el fenomen de l'emigració) segueix sent encara extraordinàriament elevat: un 9,99%.
Què vol dir això? Doncs que des començar la crisi l'economia espanyola s'ha endut res menys que 3,87 milions de llocs de treball, una xifra fins i tot superior a la població total de la ciutat de Madrid. Una cosa que explica que la taxa d'activitat s'hagi desplomat fins al 59,68%, deu punts menys que en els moments d'expansió econòmica. Però, a més, amb un agreujant. Gairebé la meitat dels aturats (2,9 milions) porten més d'un any en situació d'atur. Són per tant, aturats de llarga durada, amb un increïble augment del 22% en un any.
Pràcticament totes les comunitats autònomes presenten augments del nombre d'aturats aquest trimestre. Els majors increments de l'atur s'han donat a Andalusia (31.100 aturats més), Comunitat Valenciana (27.400) i Illes Balears (24.900). Els majors augments anuals de la desocupació es donen a Andalusia (144.100 aturats més), Catalunya (65.300), Comunitat de Madrid (49.500) i Comunitat Valenciana (46.100). País Basc manté la taxa d'atur més baixa d'Espanya (16,28%). A l'extrem oposat, Andalusia presenta una taxa del 36,87%.
El cas més cridaner en termes qualitatius és, sens dubte, el d'Astúries, on la taxa d'activitat s'ha desplomat al llarg de la crisi fins al 52,94%, un nivell d'un país en vies de desenvolupament. Gairebé vint punts menys que a la Unió Europea a 27.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS